Transgénicos sin miedo
Todo lo que necesitas saber de ellos de la mano de la ciencia
J. M. Mulet
Destino. Barcelona, 2017. 277 pàgines.
Sempre que apareix la paraula «transgènics» o les sigles OMG (organisme modificat genèticament) associades a «aliments», «conreus» o «llavors», la polèmica està servida. La majoria de la població no entén el significat de la paraula transgènic. Com a mostra, un elevat percentatge de la població espanyola identifica aliment transgènic amb tindre gens, cosa suposadament dolenta, enfront del bon aliment natural que no en té. Malauradament, lluny d’acostar-se a fonts de divulgació científica rigoroses per a aclarir dubtes, el públic sovint es queda amb les concepcions sense base científica transmeses en blogs personals o d’organitzacions, notícies sensacionalistes de televisió, o simplement en el titular d’un diari. De fet, si hom escriu la paraula transgénicos al cercador Google, trobarà en els primers llocs les pàgines de Greenpeace i de Amigos de la Tierra, i notícies o articles apareguts en diferents diaris. El més proper a fonts de divulgació científica en aquests primers resultats són la definició de Wikipedia i un enllaç a la revista Muy Interesante. Els enllaços a fonts de divulgació rigorosa no sovintegen a la web. En els primers llocs tampoc es trobarà cap pàgina d’un centre d’investigació, una universitat o departament que treballen amb aquests organismes modificats genèticament.
No obstant això, per a tindre una opinió ferma i sòlida cal preguntar a qui sap del tema: científics que apliquen als seus estudis el mètode científic i publiquen els resultats amb el consens de la comunitat científica. I alguns d’ells no només saben del tema: també saben explicar-lo en un llenguatge planer i accessible al públic general. És el cas de J. M. Mulet, doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la UV i actualment professor de Biotecnologia a la UPV. En el seu nou llibre, Transgénicos sin miedo, Mulet proposa «tot allò que has de saber-ne de la mà de la ciència».
«El llibre explica els problemes que veuen les persones en contra dels transgènics: la inseguretat per a la salut, les al·lèrgies que poden causar, la contaminació que provoquen en el medi ambient…»
El llibre està estructurat en dues parts. La primera tracta la història de l’alimentació d’una manera breu i amena, des de l’aparició de l’agricultura i posteriorment la ramaderia fins a l’entrada dels organismes transgènics en el menú. El humans som éssers omnívors oportunistes que sempre hem buscat tenir a l’abast aliments per a cobrir les nostres necessitats nutricionals. L’autor ens mostra que, per a satisfer-les, els humans hem hibridat, encreuat i seleccionat exemplars, fins el punt que avui és difícil trobar un aliment que no haja sigut fortament modificat al llarg de la història. Aquesta part del llibre finalitza el recorregut històric amb la introducció dels transgènics i les seues aplicacions, des de plantes resistents als atacs d’insectes o virus, tolerants a herbicides, a condicions de sequera, o bé plantes que aporten un valor nutritiu afegit, com un precursor de vitamina, fins a la utilització d’animals transgènics com a models en medicina i altres aplicacions. La segona part del llibre fa un repàs de totes les al·legacions que s’han fet al voltant dels transgènics. En els diferents capítols es van explicant, i a la vegada il·lustrant, els problemes que veuen les persones que es posicionen en contra dels transgènics: la inseguretat per a la salut, les al·lèrgies que poden causar, la contaminació que provoquen en el medi ambient, que si certes multinacionals obliguen els agricultors a comprar llavors per a cada collita… L’autor els va presentant i va argumentant el que la ciència explica de cadascun. D’aquesta manera es desmunten moltes declaracions que no tenen sentit i estan basades en el desconeixement.
En aquesta segona part del llibre destaquen capítols com l’anomenat «La vuelta al mundo en un transgénico». L’autor fa un viatge pel món en funció dels usos dels transgènics i les polítiques aplicades a aquests organismes. Es fa molt evident la posició d’Europa i la de la resta del món. Mentre que Estats Units va al capdavant seguit de la Xina, l’Índia, Canadà, Brasil o Argentina, Europa en la pràctica es declara antitransgènics. Per què? Menció especial mereix també el capítol dedicat al consumidor: cal o no cal una etiqueta per als productes que inclouen transgènics en la seua composició? Si es fa per als aliments, per què no per als medicaments? Quina és la situació a Europa? Són els mateixos etiquetatges a tot el món? J. M. Mulet no oblida tampoc la importància del tractament de la informació sobre els OMG i les organitzacions anti-OMG, i com aquesta arriba a la població via els mitjans de comunicació. L’autor alerta del problema de la falsa equidistància donada en els debats entre idees preconcebudes sense cap evidència científica i raonaments científics, i destaca la necessitat que, malgrat això, els científics s’involucren més en el debat públic i la divulgació del seu treball, que en el diàleg ciència-societat. A les acaballes del llibre, l’autor es planteja qui hi ha darrere de les campanyes antitransgènics i de les organitzacions que les promouen, i defensa que el moviment anti-OMG no està lliure d’interessos ni d’actituds vandàliques. Aquests últims capítols mostren el J. M. Mulet que no defuig la polèmica.
«Un elevat percentatge de la població espanyola identifica aliment transgènic amb tindre gens, cosa suposadament dolenta, enfront del “bon” aliment natural que no en té»
En resum, són moltes les preguntes que es pot fer el lector desitjós d’entendre què són els transgènics i què hi ha de cert i fals entorn d’aquests productes, i moltes les respostes argumentades que trobarà al llarg de les pàgines del llibre. J. M. Mulet no ens deixa sense abordar una darrera pregunta: és el dels transgènics un debat ja superat pels avenços recents en biotecnologia?
