Encara que en els primers capítols ens trobem amb un text una mica carregat d’adjectius i metàfores ressonants, això no ha de descoratjar el lector. Aquesta característica del text es veu accentuada per una traducció potser massa literal. En molts passatges fins i tot es manté l’estructura gramatical anglosaxona, la qual cosa redueix la fluïdesa de la lectura. D’altra banda, el traductor aporta comentaris que milloren notablement la comprensió del text.
No obstant això, si un supera aquestes primeres pàgines, sembla que l’autor dóna curs a la seua vertadera vocació: els trilobits i la seua història. O potser és que el lector comença a passar-ho per alt, atrapat per la diversitat del món postcambrià. A mesura que anem passant capítols, el text sembla tornar-se més concís, i llavors descobrim que aquella espècie d’«escarabats» marins fa tant de temps extingits, van ser animals realment interessants. I llavors ja està: estem atrapats pels trilobits i el seu peculiar món submarí, i hem de continuar llegint.
Un dels grans èxits de Richard Fortey és aconseguir trenar la història evolutiva dels trilobits amb la història del descobriment d’aquests animals tan peculiars. El coneixement que en tenim es va ampliant des d’una perspectiva històrica, la qual cosa ens permet recrear-nos, per exemple, en la fantàstica reconstrucció d’un trilobit que el 1774 va realitzar J. S. Schroeter sense jutjar-ho amb la condescendència del coneixement del segle xxi. Podem meravellar-nos en descobrir l’existència de les potes en aquests «estranys» éssers, o l’extremada perfecció i particularitat dels seus ulls, amb el mateix entusiasme que ho van fer els seus descobridors.
I amb aquestes troballes arriba el segon gran èxit d’aquest llibre: a mesura que anem coneixent els trilobits, podem percebre que l’evolució no és un fenomen lineal en el qual la complexitat augmenta constantment al llarg del temps i en què totes les formes són possibles. Sense embolicar-nos amb un excés de termes específics, Fortey transmet una percepció de l’evolució molt més realista que no la que solen transmetre la majoria dels llibres de text. O més aviat, són els mateixos trilobits i la seua història evolutiva els que ho fan, mentre que l’autor no necessita més que assenyalar-nos on hem de mirar.
Més enllà dels trilobits, fins i tot més enllà de la comprensió de l’evolució que podem adquirir a través d’aquests curiosos animals, Richard Fortey aporta un valuós punt de vista sobre la paleontologia, que moltes vegades és ignorat (fins i tot pels mateixos paleontòlegs): «En paleontologia no hi ha una veritat definitiva. El passat es transforma. El científic es troba immers en un viatge perpetu cap al passat que mai no podrà ser completament conegut, i no hi ha final en la recerca de coneixements.»
No és un llibre més sobre trilobits. Aquells interessats en la paleontologia i en l’evolució de la vida no en quedaran defraudats.
