«Triviacat Ciència», de Daniel Closa i Autet

105-87

Tothom ha tingut alguna vegada –o continua tenint– la curiositat dels més menuts per trobar resposta a totes les preguntes que se’ns passen pel cap. Potser aquest va ser el pensament de Scott Abbott i Chris Haney quan van inventar el famós Trivial Pursuit l’any 1979. Un tauler, un dau, formatgets de colors i dos o més jugadors confrontant-se amb preguntes relacionades amb diferents aspectes de la cultura: aquests eren, fins ara, els ingredients necessaris per a jugar una partida de Trivial.  Però, fa ben poc va nàixer la col·lecció de llibres «Triviacat», d’Angle Editorial (Barcelona), que proposa una forma alternativa de fer la partida. No ens caldrà ni tauler ni formatgets i podrem jugar tot sols o en companyia. Els llibres de «Triviacat» recullen una cinquantena de preguntes a l’estil del Trivial tradicional, on només una opció és correcta i, a més a més, s’ofereix una breu explicació, amena i divertida, del perquè de cada resposta. 

Triviacat Ciència és el segon número d’aquesta col·lecció. El seu autor, Daniel Closa i Autet, és doctor en Biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. Conegut per guanyar el Premi de Novel·la Científica l’any 1995 i per ser l’autor del blog de divulgació Centpeus, Closa acosta de nou la ciència a la societat en general a través d’una proposta original. En la línia del to senzill i divulgatiu de les seues novel·les i publicacions anteriors, Triviacat Ciència ens proposa i explica moltes qüestions interessants de diferents branques del coneixement científic. Cada «microcapítol» d’aquest llibre es compon d’una pregunta i quatre respostes, de les quals només una és vertadera, una explicació científica de la resposta i, sovint, una dada impactant o un fet curiós relacionat amb la pregunta. Imagina’t, lector, que et trobes amb la següent pregunta: «Ara és un insult, però originàriament què volia dir la paraula imbècil? a) Una persona amb dislèxia, b) Una persona amb amnèsia, c) Un gos sense habilitats per a la cerca, o d) Un nivell de retard mental.» Curiosament, la resposta correcta és la d, ja que «imbècil» era una de les tres classificacions que va fer el psicòleg Henry H. Goddard per a catalogar les persones amb diferents graus de retard mental segons el seu quocient intel·lectual. Un individu amb quocient intel·lectual entre zero i vint era classificat com a «idiota», entre vint-i-un i cinquanta era «imbècil», i entre cinquanta-un i setanta era un «cretí». Una altra pregunta interessant d’un àmbit completament diferent que també podràs trobar al llibre és: «Què mesura l’escala de Bristol? a) La consistència de la femta, b) El color de l’orina; c) La composició dels vòmits, o d) La textura dels mocs.» Davant aquestes opcions tan intrigants, l’única vertadera és la A. Com aprendrem amb la lectura de Triviacat Ciència, l’anomenada escala de Bristol va sorgir de la necessitat dels metges de descriure les característiques de la femta dels seus pacients i relacionar-les amb possibles patologies. Deixant de costat els detalls més escatològics, aquesta escala classifica la femta amb una gradació numèrica des del nivell 1, corresponent a deposicions totalment líquides, fins al nivell 9, on s’enquadren pacients amb deposicions dures com una pedra, ja m’enteneu… I un últim exemple, en aquest cas, de les matemàtiques: «Quin nom té el nombre natural 10100 (és a dir, un 1 seguit de 100 zeros)?: a) Google, b) Googol, c) Googleplex,o d) Googolplex.» Tot i que és temptador pensar en la relació entre el gran nombre de cerques que es realitzen cada dia al famós Google i un nombre natural tan gran com aquest, la resposta correcta és la b. Googol va ser el nom, completament inventat, que un xiquet (nebot del matemàtic Edward Kasner) va trobar adequat per a tal magnitud numèrica. Tinga un nom ben graciós o no, el googol no és un número d’utilitat en absolut, ja que no hi ha res que poder comptar amb «gGoogols»: ni les cerques de tots els usuaris de Google, ni l’edat de l’univers, ni la suma de tots els àtoms presents a tot l’univers conegut. Ara bé, els matemàtics entren en discrepància amb aquesta afirmació i, fins i tot, empren el googolplex (10 elevat a un googol) per a alguns dels seus càlculs i algoritmes computacionals. 

Totes les preguntes del llibre-joc estan dirigides a un públic ampli, a qui no li cal cap tipus de formació científica per a «enganxar-se» al joc i continuar aprenent. L’objectiu és clar: fer que el lector aprenga i passe una bona estona alhora. Tanmateix, i especialment si el receptor és un membre de la comunitat científica, Triviacat Ciència també persegueix posar-nos a prova per si pensem que ja som prou sabuts. 

És possible que algunes aplicacions dissenyades per als nostres telèfons intel·ligents li facen la competència, però no he trobat cap alternativa tan lleugera i rigorosa com aquesta. I encara que, des del meu punt de vista, l’encant del joc del Trivial va més enllà de les preguntes i respostes i, potser, es queda en el tauler, els amics i la «lluita» pels formatgets, s’ha de reconèixer que Triviacat Ciència és una alternativa ben entretinguda per a viatges sense companyia, temps d’espera i vesprades d’avorriment. Tal volta, en aquest cas l’encant es troba en les nostres inquietuds personals i, sobretot, en les nostres ganes d’aprendre. I així, potser és veritat que (parafrasejant la sentència de Vasili Smyslov, virtuós dels escacs) al Trivial –com en la vida– el millor adversari és un mateix.

Cristina Vilanova. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV).
© Mètode 87, Tardor 2015.

 

Triviacat Ciència
Un llibre lúdic de preguntes i respostes
Daniel Closa i Autet
Angle Editorial. Barcelona, 2015. 192 pàgines.

«En la línia del to
senzill i divulgatiu
de les seues novel·les
i publicacions anteriors, ‘Triviacat Ciència’ ens proposa i explica moltes qüestions interessants
de diferents branques
del coneixement científic»

 

 

© Mètode 2015 - 87. L'origen de la vida - Tardor 2015

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV)