Sherrington es va referir al nostre cervell com «el teler encantat», en referència a la profunda impressió que li causava l’observació de la complexa i subtil xarxa neurosinàptica a través del microscopi. Steven Rose ens presenta una atractiva visita guiada al teler encantat cerebral des d’una perspectiva neuroevolutiva.
L’autor exposa en aquesta obra la història evolutiva del cervell humà, d’una manera rigorosa i amena, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Rose ofereix una gran riquesa de dades, d’una manera pròxima i assequible al lector. Conjuga el rigor científic de l’investigador consolidat amb una excel·lent capacitat per a transmetre el coneixement científic.
L’autor fuig dels plantejaments reduccionistes i trasllueix la gran preocupació que sent pels aspectes cognitius del cervell, perquè Rose és plenament conscient de la importància que té l’orientació cognitiva de la neurociència actual, en la línia d’altres autors com Kandel.
Els deu primers capítols apleguen la trajectòria neuroevolutiva del cervell. L’anàlisi del cervell en el futur es fa només en els dos últims que han de ser destacats, ja que es dediquen a exposar la utilitat que tindran els avenços neurocientífics en la nostra societat. L’últim capítol, dedicat a l’ètica en un món neurocèntric, reflecteix la perspectiva no determinista de la neurociència que professa Rose, qui afirma que aquesta no podrà substituir mai l’ètica ni el lliure albir humà, perquè som éssers psicobiosocials.
Entre els punts forts del llibre, a més del caràcter rigorós i didàctic, destaca la visió holística de l’activitat mental, fugint dels radicalismes científics. Com a exemple, comenta que: «…la trista realitat és que no tots parlem el mateix idioma […] dins de les neurociències, i encara no podem salvar la bretxa entre […] els distints discursos dels psicòlegs i els neurofisiòlegs.» D’una manera explícita declara la seua oposició al reduccionisme empirista que predomina en l’anàlisi del cervell i com a alternativa proposa, d’una manera irònica, la utilitat que tindria un fins ara inexistent cerebroscopi, capaç de registrar d’una manera global l’activitat cerebral a una escala molecular, cel·lular i anatòmica.
Entre els punts dèbils, que no desmereixen la globalitat de l’obra, cal referir-se a la menor aportació de referències a la neurociència cognitiva. Encara que no nega la importància dels aspectes biopsicosocials que modulen el cervell, lògicament Steven Rose fa gala de la seua profunda formació com a neuroquímic i neurobiòleg.
En síntesi, Tu cerebro mañana és un excel·lent tractat de coneixement neurocientífic del cervell, recomanable per als qui no es dediquen de manera específica a l’àmbit de la neurociència. El lector interessat té en aquesta obra un bon motiu per aprofundir en el coneixement de les qualitats dels cent mil milions de neurones que conformen aquest meravellós artefacte pensant que és el cervell humà.