El canvi climàtic a casa nostra. Maria Josep Picó. Edicions Bromera. Alzira, 2007. 162 pàgines.
Fa ja més de deu anys que dedique part del meu temps a l’estudi de la problemàtica ambiental. Sempre m’he acostat a les qüestions ambientals des de la perspectiva del canvi global. Les nostres activitats estan alterant el nostre entorn: transformant les terres, canviant la composició dels ecosistemes, modificant els cicles biogeo-químics dels elements, provocant l’extinció d’espècies… I, també, modificant la composició de l’atmosfera, la qual cosa està canviant el clima. L’impacte negatiu de les nostres activitats sobre l’entorn ens ha acompanyat des del nostre naixement com a espècie, encara que la magnitud dels canvis que s’han produït al llarg del segle xx ha estat excepcional. El canvi global és inevitable, a causa de les nostres necessitats d’aliments, d’energia i de materials. I el que cal plantejar-se és buscar un equilibri entre transformació i conservació per evitar la degradació contínua dels ecosistemes i de la seua capacitat per a proporcionar-nos béns i serveis que són necessaris per a la nostra supervivència.
Des d’aquesta perspectiva, considere que el llibre de Maria Josep Picó és una breu anàlisi del canvi global a casa nostra. Breu perquè una anàlisi completa requeriria un treball col·lec-tiu i donaria per a un totxo de prop d’un miler de pàgines que solament llegirien els experts. És clar, dit això, potser us pregunteu el per què del canvi climàtic del títol. El que ha fet l’autora és emprar el canvi climàtic com a eix vertebrador de la seua anàlisi: els altres aspectes del canvi global apareixen relacionats amb aquest. Es parla, doncs, d’urbanisme, d’aigua, de consum energètic… Temes clarament interrelacionats: l’aigua que es demana com a necessària per al nostre des-envolupament va clarament lligada als plans urbanitzadors de la nostra costa i el nostre interior, i obtenir aquesta aigua comporta l’ús d’energia. I, llegint, ens assabentem que el transport de l’aigua de l’Ebre a Almeria, segons el Pla Hidrològic Nacional de l’any 2001, estimava un consum energètic similar al de les «centrals nuclears» de la mar. Aquest exemple és, per a mi, molt significatiu, perquè aquests temes són objecte de debat polític. Un debat que, a casa nostra, està dominat normalment per la manipulació més grossera de la informació i una apel·lació constant a les més baixes passions. En aquest sentit, aquest llibre és, a més de breu, necessari, ja que proporciona informació fiable sobre aquesta problemàtica, informació que permet al lector fer-se una composició de quina és la situació del medi en el nostre entorn.
En la introducció del llibre es deixa clar que es tracta d’una aproximació feta des del periodisme. Això podria haver plantejat un problema, ja que la tasca dels periodistes ambientals és donar la informació en el poc espai que els deixen en els seus mitjans de comunicació: podríem tenir, doncs, una sobreabundància d’informació. Però no és el cas, probablement gràcies a la trajectòria professional de l’autora: es va especialitzar en periodisme ambiental en el diari Levante-EMV abans de ser la directora de la revista de natura Nat, i la seua tasca al front d’aquesta publicació va ser reconeguda amb distints premis. Malau-radament, Sàpiens Publicacions va decidir, fa uns mesos, que el llançament de la revista d’oci Time Out Barcelona requeria un esforç que feia inviable continuar amb l’edició de la revista Nat: una curiosa forma de fer país, la del grup cooperatiu Cultura03, on està integrat Sàpiens Publicacions…
En la meua opinió, el gran repte de la humanitat per al segle xxi és avançar cap a un món sostenible. I és ben sabut que aquest és un repte que hem d’abordar amb una perspectiva local, regional i global. Per això considere que la lectura d’aquest llibre és imprescindible per a totes les persones que vulguen implicar-se en aquesta tasca col·lectiva a casa nostra: perquè el coneixement del present és necessari per planificar el futur…
Ressenya publicada a Caràcters (2008, 43: 35).
