|
Des que el primer homínid va decidir donar un ús específic als distints materials que l’envoltaven, la relació entre la intel·ligència humana i la tecnologia no ha parat de créixer. Durant la primera meitat del segle xx, la indústria i l’enginyeria hereva de la revolució industrial va produir grans canvis tecnològics que van sacsar els costums socials de l’època, com, per exemple, els canvis en les comunicacions per terra, mar i aire, o l’establiment del muntatge en cadena i el naixement del consum de masses. No obstant això, paral·lelament, naixia una nova ruptura científica: la mecànica quàntica va oferir un nou camp de possibilitats tecnològiques. A poc a poc van anar desenvolupant-se artefactes basats en aquesta manera d’acostar-se a la matèria, una manera que ens feia pensar en els seus constituents bàsics i ens suggeria mirar-la a través dels ulls dels microscopis més sofisticats. La nanotecnociència, la ciència i la tecnologia d’allò extremadament petit, és una de les parcel·les científiques on més intel·ligència s’aplica en l’actualitat. El prefix nano floreix per tots els racons del globus terraqüi. La societat industrial i econòmica d’avui dia viu una primavera tecnològica aliada amb la miniaturització, una nova revolució industrial. Però, què es pot esperar d’aquesta revolució tecnològica invisible? En quina mesura les nostres vides es podrien veure millorades? Amador Menéndez Velázquez, investigador de l’Institut Tecnològic de Materials d’Astúries, ens respon a aquest tipus de preguntes amb una gran precisió històrica i una atenció minuciosa en continguts i detalls. El seu llibre, Una revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2009, ofereix un viatge complet per la quasi totalitat de les àrees esguitades pel terme nano. La nanotecnologia és una àrea científica intrínsecament interdisciplinària, que ha obert l’era de les disciplines permeables. El treball de Menéndez emula magistralment un director d’orquestra, afinant i donant ritme amb la seua batuta tant als conceptes de l’àrea de la física, la química o la biologia, com als temes relacionats amb el problema energètic, els nous materials o les noves perspectives de la medicina. Com ens recorda en començar el seu llibre, àtom, gen, bit i neurona són els elements bàsics de la tecnologia i la intel·ligència de la vida, aquella que a hores d’ara els científics pretenen emular per definir una nova indústria i una nova forma de fer ciència. El viatge al món diminut que podem recórrer en el seu llibre ens descobreix com l’ésser humà copia les propietats del món natural a partir de la nanoestructura d’aquest, o com es pot crear una nova branca de la medicina que ofereix mètodes de diagnosi i de guariment menys agressius, més complets i eficients. Ens permet somiar de superar les deficiències dels nostres propis cossos i pensar a vèncer la ceguera o les disfuncions motores, o comprendre els processos de la lògica del nostre propi cervell. Però la revolució no necessàriament s’enroca en el territori de la tecnologia. En l’origen de la física quàntica, els estudis fotomètrics amb interès industrial duts a terme en l’Institut Imperial Físic Tècnic de Berlín van ser determinants per disparar el tret d’eixida a la gran revolució de la física. Els increïbles canvis tecnològics i la gran expectativa industrial que genera la nanotecnologia també podrien formar el brou de cultiu que provocara nous plantejaments i descobriments en la ciència. Com Menéndez ens recorda, l’ésser humà sempre ha utilitzat els materials i les seues propietats per donar solta a la seua intel·ligència, la seua imaginació i la seua creativitat. La nanotecnologia avui dia ofereix una de les formes més evolucionades per fer-ho. Al capdavall, el món natural va ser el primer nanotecnòleg. Guillermo Muñoz-Matutano. Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic, Universitat de València. |
Una revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat |
