Les nombroses contribucions de la professora Lynn Margulis per aclarir i divulgar l’origen i l’evolució de la vida al nostre planeta l’han convertida en una de les figures més significatives de la història de la biologia, un d’aquests personatges que amb els seus descobriments gaudeix del merescut reconeixement dels seus col·legues i del privilegi d’haver reescrit els llibres de text. Qui no ha sentit parlar de l’endosimbiosi com l’origen de la cèl·lula eucariòtica, del regne protoctista en una classificació dels éssers vius en cinc regnes, la més impartida a les aules d’instituts i universitats, o de la hipòtesi Gaia, que presenta la terra com un sistema autoregulador mantingut per la biota? Tots són fruits de la seva tasca investigadora i de la seva inesgotable capacitat per difondre, amb la senzillesa del llenguatge i amb tots els mitjans tècnics disponibles, les propostes que han sacsejat molts dels principis arrelats a les disciplines biològiques.
Ara, amb motiu de la seva recent investidura com a doctora honoris causa per la Universitat de València, se li ret homenatge amb la publicació d’aquest llibre d’escrits seleccionats d’entre la seva copiosa obra escrita. Aquesta obra també recull els discursos pronunciats en l’acte d’investidura: la laudatio a càrrec del Dr. Juli Peretó, la lectio de la professora Margulis i les paraules de clausura del Dr. Pedro Ruiz, aleshores rector de la Universitat. Aquesta selecció heterogènia, accessible a tothom interessat en el coneixement dels habitants i dels processos biològics que dirigeixen el nostre planeta, es presenta agrupada en tres capítols fonamentals. En el primer, “Simbiosi i evolució”, es demostra, amb una acurada i eloqüent presentació de resultats i evidències, l’origen de la cèl·lula eucariòtica i de diversos orgànuls cel·lulars (mitocondris, cloroplasts i undulipodis) per associació simbiogenètica de procariotes (cèl·lules sense nucli diferenciat). Amb aquests fets com a testimoni, les associacions simbiòtiques, la unió d’uns organismes per a formar nous col·lectius amb propietats emergents, es converteixen en el principal mecanisme evolutiu d’innovació, com un factor essencial en l’evolució de la biosfera. Els líquens són l’exemple més evident i pròxim d’aquest procés: els simbionts per separat, el fong i l’alga, mostren les seves característiques individuals, però junts es converteixen en un tal·lus amb característiques pròpies i amb capacitats metabòliques i ecològiques inaccessibles des de la individualitat. A continuació, Antonio Lazcano, un altre prohom de la biologia evolutiva, posa el seu particular contrapunt amb un interludi, que dóna nom al segon capítol. El tercer és reservat per a Gaia, la polèmica hipòtesi que considera la biosfera com un sistema interactiu i dinàmic en què els nombrosos i diversificats microorganismes anònims són responsables del manteniment de la temperatura planetària, de la composició química de l’atmosfera, de la salinitat dels oceans, els processos biogeoquímics globals: la Terra com un planeta viu. L’últim capítol recull una sèrie d’articles més personals, que queden perfectament caracteritzats pel seu títol: “Reflexions, especulacions i mirades més lluny.” Aquests treballs integren el arguments exposats, analitzen les objeccions rebudes, defensen les proves acumulades, tot al voltant de les esmentades aportacions científiques, amb noves perspectives, amb raonaments contrastats; però, a més a més, la posició, la saviesa i la valentia de Lynn Margulis li permeten raonar, moltes vegades amb una clara intenció crítica, sobre la situació actual de la investigació o la passivitat dels investigadors, la política científica i cultural dels governs o l’orientació restringida del finançament oficial, encara que els comentaris intencionats, els reconeixements, són presents en qualsevol treball, amb independència de la seva profunditat científica. L’opinió i les sensacions de cadascú sobre les teories, hipòtesis i discussions que se’ns presenten en aquest llibre pot ser molt heterogènia, però una cosa és ben segura, ningú quedarà indiferent ni durant ni després de llegir-lo. Açò la converteix en una obra digna d’elogi, que millora coneixements, activa l’intel·lecte i dinamitza la reflexió en nombrosos aspectes inherents a la investigació i a la ciència.
