«A la lluna de València», de diversos autors

Valencians que miraren més enllà de l'horitzó

93-76

A la lluna de València / 10 biografies d’astrònom a astrònom Diversos autors / Introducció per Víctor Navarro Brotons. / Càtedra de Divulgació de la Ciència – Universitat de València. València, 2012. 149 pàgines.

L’astronomia figura en els orígens del pensament humà. Els mètodes de la ciència foren, és probable, introduïts per primera vegada quan es tractà de reduir el moviment aparentment caòtic dels estels, el Sol, la Lluna i els planetes a un sistema ordenat. S’afirma que molts dels conceptes com temps i espai, força i moviment han estat conseqüència dels primers treballs astronòmics. Per altra banda, se sap que els diversos models cosmològics han estat idees decisives en la interpretació del món. No debades és el coneixement organitzat més antic i compartit per les diferents cultures de la Terra. Si en cerquem l’origen, és el saber que més fondes té les arrels en el passat. Les preguntes clau que s’ha fet i es fa l’ésser humà (existencials o pràctiques) estan vinculades a l’astronomia i hi van trobant resposta.

Per contrast, al pla d’estudis de l’ensenyament obligatori l’astronomia té una presència testimonial. Que els ciutadans assolesquen uns sabers mínims sobre astronomia, que incloguen el coneixement dels nostres astrònoms i les seues aportacions, hauria de considerar-se fonamental en la societat actual. El llibre A la lluna de València podria facilitar molt aquesta última tasca. El llibre és un recull de deu biografies científiques, abreujades, d’astrònoms nascuts al llarg del País Valencià. El savi Víctor Navarro Brotons, l’autor de la introducció, ha fet la tria dels biografiats: Jeroni Muñoz, Josep Saragossà, Tomàs Vicent Tosca, Jordi Joan, Tomàs Vilanova, Gabriel Ciscar, Faust Vallés, Josep J. Landerer, Antoni Tarazona i Ignasi Tarazona. Onze autors amb vincles estrets amb la Universitat de València i, en particular, amb el Departament d’Astronomia i Astrofísica i l’Observatori d’aquesta universitat han escrit els textos.

Els autors han fet un esforç de síntesi important. En menys de deu pàgines dedicades a cada biografiat, arrepleguen els trets científics més rellevants; deu pàgines ben adobades, que permeten al lector acostar-se al context i l’aportació de cada astrònom valencià. Deu narracions amb línies mestres comunes, però amb estils diferents que, lluny de dificultar la lectura, la fan més àgil. Al final de cada biografia, s’afegeix una bibliografia escollida perquè el lector interessat amplie el coneixement de l’astrònom o alguns dels fenòmens que foren objecte d’estudi o preocupació d’aquest al llarg de la seua vida.

A la lluna de València el pot llegir qualsevol; només cal tenir interès per conèixer l’aportació a l’astronomia de científics destacats dels últims 400 anys del País Valencià. Això sí, cadascú traurà un suc diferent dels textos. Entre els potencials lectors hi ha els estudiants de segona ensenyança. Una edició com aquesta fa possible traslladar-la a l’aula amb poc esforç d’adaptació per part del professorat. Ja a l’aula, es poden fer reflexions addicionals: per què tots els astrònoms biografiats són homes? Tanmateix, els autors no són tots homes. L’astronomia fa parlar del cel i de la terra. Un llibre que informa, fa memòria, captiva l’atenció del lector, el deixa amb ganes de saber més de cada astrònom biografiat i obre la porta a usos didàctics. Si és això el que pretenien els autors, en el meu cas ho han aconseguit.

© Mètode 2013 - 76. Dones i ciència - Hivern 2012/13

Institut d’Educació Secundària “Sixto Marco”, Elx.