Sempre cal agrair una nova aproximació a la divulgació de la història de la química, sovint tan deixada de banda per la urgència d’explicar els nous avenços d’aquesta ciència, i més encara quan la intenció és convertir aquesta història en un relat rigorós i amè. El Viaje al reino de Saturno és un llibre amb aspectes originals en la forma però tradicional en el fons perquè es tracta, en definitiva, de dotze biografies de químics il·lustres, amb una menció especial a l’alquímia. L’autor utilitza com a fil argumental un viatge en el temps, d’anada al passat primer i de tornada al present després, per a situar-se com a testimoni privilegiat de les vides dels personatges que ha escollit i que, entre ells, tenen una relació de mestre-alumne, el que dóna certa unitat al relat. Així, partint del doctor Oskar Jeger, amb el qual l’autor té nexes professionals, es remunta a l’origen de la química moderna amb els capítols dedicats a Roulle i Lavoisier.
Els aspectes d’originalitat formal es limiten, bàsicament, als «guies» del viatge temporal: en el viatge d’anada al passat és acompanyat per Gandalf, un personatge enigmàtic que pren el nom del mag del Senyor dels Anells de Tolkien, i en el de tornada per una no menys estranya dama. Aquests personatges, més enllà de situar l’autor davant de les vides que vol testimoniar, no aporten informació ni dinamisme al text, com si foren només els presentadors d’un espectacle al qual són aliens; la dama, a més, retorna a les vides dels químics ja vistes, el que pot fer el viatge de tornada una mica reiteratiu en alguns aspectes.
El llibre té una extensió considerable per a tractar-se d’un intent de divulgació a un públic ampli i no especialitzat, perquè potser les 700 pàgines faran recular més d’un lector. Tanmateix, l’autor no vol que les mancances científiques de la població (certament alarmants al segle xxi) siguen cap impediment per a la lectura del text, i al principi del llibre introdueix un glossari de termes i conceptes bàsics en química, que malauradament no conté tots els que serien desitjables, i que tampoc té continuïtat en la resta dels capítols, quan s’introdueix algun concepte nou. La inclusió freqüent de textos en original que després tradueix fa que la lectura es perllongue innecessàriament i no contribueix a donar agilitat a una obra que pretén fer de la història de la química un relat accessible.
En resum, el llibre ens conta els orígens de la química moderna. Les dotze biografies que s’hi inclouen són extraordinàriament interessants per a qualsevol persona que s’estime la ciència i la química, tant els que ens hi dediquem professionalment com aquells amb inquietuds i curiositat: sobre Lavoisier, Bertholet i els altres personatges s’ha fonamentat la química moderna, un dels pilars essencials del coneixement científic actual, una ciència necessària per poder interpretar el món que ens envolta, una ciència que es pot comprendre millor coneixent les trajectòries vitals d’alguns dels homes que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar-la i consolidar-la.
