‘Vida y obra de Luis Sánchez Granjel’, de José María Urkia Etxabe

Història d'una vocació


Vida y obra de Luis Sánchez Granjel
 
José María Urkia Etxabe 
Ediciones de la Universidad de Salamanca.
Salamanca, 2018. 258 pàgines.

Encara que l’afirmació pot sonar rotunda i exagerada, la història de la medicina espanyola no seria el mateix sense Luis S. Granjel (Segura, Guipúscoa, 1920 – Sala-manca, 2014). Ho demostra el professor d’Història de la Medicina en la Universitat del País Basc –i deixeble granjelià– José María Urkia en una ponderada biografia que és, sobretot, la història d’una vocació: la d’un jove basc que, després d’estudiar Medicina a Salamanca i doctorar-se a Madrid, va iniciar una llarga carrera docent, que va tenir com a fita principal el 1955, quan va obtenir la Càtedra d’Història de la Medicina de l’alma mater de Salamanca (la segona que es va crear a Espanya, després de la de Madrid, que ocupava el seu mestre i mentor, Pedro Laín Entralgo). Una carrera que es va prolongar durant més de quatre dècades, fins a la seua jubilació en 1986. Tot just prendre possessió de la càtedra, va posar en marxa el Seminari d’Estudis sobre Història de la Medicina (després convertit en Institut) de la Universitat de Salamanca, que molt prompte va esdevenir un centre d’investigació punter a l’àmbit nacional i que va aglutinar una brillant generació d’historiadors que van establir les bases d’una disciplina sense tradició al nostre país.

En paral·lel a aquesta activitat, Granjel va protagonitzar una reeixida carrera investigadora que va tenir el punt culminant en la publicació de la seua monumental Historia general de la medicina española (1978-1986) en cinc toms, convertida en una obra de referència en el seu camp, encara avui no superada. D’altra banda, i com assenyala amb encert el professor Urkia, a més de la seua dedicació fonamental a la història de la medicina, Granjel va desenvolupar una no menys important faceta com a historiador de la literatura espanyola, centrada principalment en la Generació del 98, amb un especial interès per les figures dels escriptors bascos Pío Baroja i Miguel de Unamuno, als quals va dedicar molts treballs. Igualment, va ser un «home d’acció» amb una capacitat per a prendre la iniciativa excepcional, la qual cosa el va portar a ocupar distints càrrecs de gestió al llarg de la seua vida, tant en la Universitat de Salamanca, on va arribar a ser vicerector d’Ordenació Acadèmica, com en la Reial Acadèmia de Medicina de Salamanca (institució que va arribar a presidir) o en la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, on va ser acadèmic numerari i bibliotecari.

De tot açò ens parla aquesta biografia que té dos grans avantatges respecte a la publicada en 2003 per Luis Carlos Tejerizo López (Luis Sánchez Granjel: El hombre que hay detrás del historiador). En primer lloc, la capacitat de síntesi de l’autor, que en poc més de 200 pàgines traça una semblança àgil, però ordenada i coherent, que es completa, a més, amb una extensa bibliografia granjeliana i un útil índex onomàstic. D’altra banda, convé destacar que, com a custodi de l’arxiu personal de biografiat, Urkia maneja i cita amb aprofitament una quantitat de documents (manuscrits, epistolaris, fotografies, etc.) als quals ningú havia tingut accés abans. Des d’aquest punt de vista, no sé si estem davant de la biografia definitiva de Granjel, però sí que ens trobem, per descomptat, davant del llibre ideal per als que vulguen aprofundir en el coneixement d’una de les figures més destacades de la historiografia espanyola del segle xx.

© Mètode 2019 - 100. Els reptes de la ciència - Volum 1 (2019)

Departament d’Història Moderna i Contemporània (UV, València)