«Why Animals Matter», de Marian Stamp Dawkins

90-79

Què és la consciència? Existeix en els animals quelcom semblant a la consciència humana? Dit d’una altra manera, quin tipus d’experiències subjectives acompanyen l’existència d’una formiga? D’un gos? D’un ximpanzé? La naturalesa de la consciència i la possibilitat que fenòmens semblants a la consciència humana estiguen presents en altres organismes han estat objecte d’un encés debat que dura ja uns quants segles. D’una banda hi ha els qui opinen que la consciència és un fenomen exclusivament humà, possiblement relacionat amb el llenguatge. Per a aquests, les experiències subjectives d’un gos o d’un ximpanzé serien com la d’una rajola o les d’un cogombre, és a dir, inexistents. D’una altra banda hi ha aquells que atribueixen algun tipus de cons-ciència a altres animals. Darwin va ser el primer que va plantejar la possibilitat que els animals pogueren posseir sentiments i emocions semblants als nostres, i va proporcionar nombrosos exemples d’animals el comportament dels quals suggereix algun tipus de consciència. Com pot un gos, per exemple, sentir vergonya o culpa si no n’és conscient? Darwin argumentava que, igual com hi ha una continuïtat evolutiva entre l’home i els animals en tot tipus de característiques morfològiques, fisiològiques i de comportament, no seria desgavellat pensar que els animals posseïren quelcom semblant a la consciència humana. Alguns sostenen que negar la cons-ciència animal equival a rebutjar la continuïtat evolutiva per la qual advocava Darwin. Però el que va dir Darwin és que, com que tots som producte del mateix procés evolutiu, hauríem d’esperar trobar semblances entre l’home i els animals, no que tots siguem necessàriament iguals. Afirmar que l’espècie humana és l’única capaç de resoldre equacions de segon grau no contradiu en absolut la continuïtat evolutiva. La continuïtat evolutiva fa plausible la consciència animal, però no la demostra. 

La tesi del llibre de Marian Stamp Dawkins (professora de comportament animal en la Universitat d’Oxford) és simple. Per a Dawkins, l’evidència disponible no permet afirmar ni que els animals no humans posseesquen algun tipus de consciència ni que no en tinguen. Per tant, en compte de fiar-nos de la intuïció, d’anècdotes o d’atribucions antropomòrfiques, és millor admetre que fins avui ningú ha demostrat de manera convincent que un animal no humà siga conscient. Aquest escepticisme, afirma Dawkins, no hauria de portar-nos a concloure que la consciència és exclusivament humana. Més aviat al contrari: en reconèixer que no tenim evidència concloent en un sentit o en un altre estem deixant la porta oberta a la possibilitat que en algun moment descobrim que la consciència és present no sols en uns pocs animals (per exemple, primats o mamífers), sinó potser en la majoria. Segons Dawkins és preferible reconèixer que la ciència actual no pot donar una resposta definitiva al problema de la consciència animal que defensar-ne l’existència amb arguments poc convincents i que podrien ser fàcilment rebatuts. Açò, segons l’opinió de Dawkins, seria especialment perjudicial en relació al benestar animal, ja que són molts els qui abracen la causa de la defensa dels animals en la creença que els animals comparteixen amb nosaltres la capacitat de pensament conscient. 

Dawkins defensa que, a falta del veredicte definitiu sobre la consciència, hi ha molts  motius més per a promoure el benestar animal. El benestar dels animals que consumim, per exemple, afecta la qualitat dels productes d’origen animal i, en definitiva, la nostra pròpia salut. En altres paraules: els animals saludables ens serveixen millor. Segons Dawkins, hauríem de deixar de barallar-nos amb el problema de la consciència i adoptar una concepció del benestar animal que no depenga de la possibilitat que aquests siguen d’alguna manera conscients. 

No tots comparteixen aquest punt de vista. Mentre que Dawkins veu la botella de la consciència animal mig buida, altres veuen la botella mig plena. L’etòleg Mark Bekoff considera que amb l’evidència disponible, encara que imperfecta, hi ha prou per poder afirmar que amb una elevada probabilitat els animals –almenys alguns– posseeixen experiències subjectives semblants a les nostres. Per a Bekoff, l’«agnosticisme militant» de Dawkins representa fer un pas arrere en els avenços aconseguits en l’estudi de la ment animal, especialment durant les darreres dècades. 

Encara que molts probablement -deuen estar més prop de Bekoff que de Dawkins, és indubtable que Why Animals Matter és un llibre interessant, molt ben escrit i que planteja reflexions valuoses sobre els animals i sobre la manera com els tractem. En tot cas, les limitacions que indubtablement existeixen en la nostra comprensió de la consciència animal no haurien de servir com a excusa per a no continuar progressant en l’estudi del que els animals volen i necessiten, en definitiva, del seu benestar.

Enrique Font. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV).
© Mètode 79, Tardor 2013.

 

Why Animals MatterAnimal Consciousness, Animal Welfare, and Human Well-Being
Marian Stamp Dawkins
Oxford University Press, 2012. 224 pàgines.

 

 

 

«Darwin va ser el primer que va plantejar
la possibilitat que els animals pogueren posseir sentiments
i emocions semblants
als nostres»

© Mètode 2013 - 79. Camins de ciència - Tardor 2013

Catedràtic del Departament de Zoologia de la Universitat de València (UV) i director del Laboratori d’Etologia (e3) de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV) (Espanya). És etòleg (Universitat de Tennessee, Knoxville, EUA), i la seua investigació aborda diversos temes relacionats amb el comportament animal, especialment el comportament i la comunicació en llangardaixos.