Penalitzar l’avortament: un risc per a la salut de les dones sense recursos

El dret a l’avortament ha tornat a convertir-se en notícia pels recents esdeveniments que han ocorregut tant als Estats Units (EUA) com a Espanya. Mentre que al nostre país el dret a la interrupció de l’embaràs s’ha ampliat perquè les dones menors de setze anys puguen avortar sense el permís dels pares, als Estats Units aquest dret nacional, vigent des de 1973, podria desaparéixer.

En cas que el Tribunal Suprem del país nord-americà decidirà derogar finalment la llei de l’avortament, açò suposaria deixar en mans dels diferents Estats la seua prohibició o legalització. Encara que en molts d’aquests l’avortament continuaria sent legal, és segur que en múltiples territoris conservadors s’establiria la seua prohibició immediata o restriccions importants en la seua realització.

El dret a l’avortament mostra clarament de quina manera una determinada política o llei pot afectar de forma important la salut i la vida de la ciutadania. En aquest sentit, el 14 de maig la prestigiosa revista mèdica The Lancet va publicar un dur editorial en què defensà l’actual llei de l’avortament als EUA i va advertir que els jutges que voten a favor de la seua derogació «no tindran èxit a posar fi a l’avortament, tan sols a l’avortament segur».

«Al voltant de 33 milions de dones posen la seua vida en risc cada any per posar fi al seu embaràs en multitud de països, principalment perquè les lleis limiten l’accés segur a aquestes pràctiques»

En la pràctica, si el Tribunal Suprem decidira derogar la llei de l’avortament, açò suposaria el desplaçament de multitud de dones procedents d’Estats on l’avortament és il·legal fins aquells on sí que es permeta la seua realització. És el que va ocórrer a Espanya abans del 1985, quan no existia el dret a l’avortament. Entre 1974 i 1985, al voltant de 240.000 dones espanyoles van viatjar a Regne Unit i Holanda per interrompre els seus embarassos, perquè allí sí que era legal fer-ho.

No obstant això, les embarassades que no disposen dels recursos econòmics suficients per a costejar-se les despeses del viatge i de l’atenció mèdica han de recórrer a mètodes no segurs i clandestins per avortar, el que posa en perill la seua salut i les seues vides. Açò afectaria principalment les dones immigrants, de minories ètniques i amb un baix nivell d’ingressos. De fet, la taxa de mortalitat materna en les dones negres triplica a la de les dones blanques, i l’avortament insegur és un factor de gran pes en aquest fenomen.

Cada any es produeixen al voltant de 120 milions d’embarassos no desitjats al món i un 60 % d’aquests acaba en avortament. S’estima que el 45 % de les interrupcions voluntàries de l’embaràs es realitzen a través de procediments no segurs (mitjançant mètodes no recomanables o realitzats per personal no professional). Al 97 % dels casos, aquests avortaments insegurs ocorren en països en vies de desenvolupament.

Al voltant de 33 milions de dones posen la seua vida en risc cada any per a posar fi al seu embaràs en multitud de països, principalment perquè les lleis limiten l’accés segur a aquestes pràctiques. Segons dades de l’OMS, el 13 % de la mortalitat materna és provocada per avortaments insegurs. En total, això suposa que entorn de 39.000 dones moren cada any per aquesta causa.

Els mètodes insegurs que es realitzen al marge de la llei per a interrompre els embarassos són molt variats i entre ells es troben: la ingesta o aplicació vaginal de productes abortius o suposadament abortius (medicaments, plantes, algues, diverses substàncies tòxiques, begudes alcohòliques…), l’autoagressió voluntària (colps, caigudes…) i la introducció d’objectes prims a l’úter (perxes, filferro, catèters, agulles de teixir…).

Les conseqüències per a la salut que tenen aquestes pràctiques perilloses a l’hora d’induir avortaments són múltiples: infeccions, hemorràgies de menor a major intensitat, lesions a la vagina i l’úter, infertilitat, peritonitis i, en els casos més greus, la mort.

La legalització de l’avortament en països on abans estava prohibit mostra de forma clara els beneficis per a la salut que té permetre aquesta pràctica en les dones en edat reproductiva. Siga legal o no, siga segur o no, multitud de dones intentaran interrompre el seu embaràs no desitjat. Si la llei les empara, les probabilitats que busquen mètodes no segurs es redueixen de forma significativa.

En aquest sentit, Metges Sense Fronteres explica l’efecte que va tindre la legalització de l’avortament a Sud-àfrica el 1996: múltiples estudis van observar que la mortalitat materna per avortaments no segurs es va reduir en un 91 % per a l’any 2000. A més, el nombre de dones amb infeccions causades per aquests procediments va disminuir a la meitat.

Si finalment el Tribunal Suprem dels EUA decideix derogar la llei de l’avortament és molt probable que es produesca l’efecte contrari a aquells països que van decidir legalitzar aquest procediment. Un pas enrere per a la salut i la vida de les dones, que ni tan sols compta amb un suport democràtic: només el 39 % dels estatunidencs pensa que l’avortament hauria de ser il·legal en tots o en la majoria dels casos. Per tant, la prohibició de l’avortament no només suposaria un revés per a la salut pública de les dones, sinó també un fracàs democràtic.

© Mètode 2022
POST TAGS:

Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora (Madrid). Autora de Si escuece, cura (Cálamo, 2019).