La verola del simi i la navalla d’Occam

verola del simi

El constant degoteig de casos de verola del simi en diferents racons del món manté expectants a les autoritats sanitàries. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va comunicar en una roda de premsa el passat 14 de juny que «el brot mundial de la verola del simi és clarament inusual i preocupant». El director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha convocat al Comité d’Emergències per al pròxim 23 de juny amb la finalitat d’analitzar si el brot de verola del simi representa una emergència de salut pública d’interés internacional i assegura que «no volem esperar fins que la situació estiga fora de control».

Actualment, s’han confirmat més de 1.600 casos i s’han detectat quasi 1.500 casos sospitosos en 39 països. En set dels estats el virus ja era endèmic, mentre que en els 32 països restants l’agent patogen s’havia identificat per primera vegada. S’han registrat un total de 72 morts per aquesta causa d’inicis de 2022, totes elles en països on el virus circula des de fa anys. A Espanya, s’han confirmat 313 casos, la majoria d’ells a la Comunitat de Madrid (194). 308 dels casos són homes i, segons les dades disponibles, la transmissió s’ha produït per contacte íntim i prolongat durant les relacions sexuals.

L’OMS suggereix que la transmissió de la verola del simi podria haver passat desapercebuda durant diverses setmanes o fins i tot més temps fins que va saltar l’alarma sanitària. L’aparició sobtada i inesperada de múltiples casos en diferents regions del món, sense relació amb viatges a zones on aquesta malaltia és endèmica, apunta a aquest fenomen.

Com és possible que la verola del simi es transmetera fora del radar dels sanitaris?

Són diverses les raons que han contribuït al fet que aquesta malaltia emergent sortira i es transmetera fora del continent africà sense despertar alarmes. En primer lloc, es tracta d’una malaltia que estava principalment limitada a set països d’aquest continent, on és endèmica. Els professionals sanitaris dels països on s’estan detectant casos per primera vegada probablement mai abans s’havien topat amb aquesta malaltia i, per tant, mancaven d’experiència per a diagnosticar-la.

Davant d’una sèrie de símptomes i signes d’una malaltia, els metges remenen les causes més probables per al diagnòstic. D’ací el cèlebre aforisme, molt utilitzat en medicina: «Si sents so de cascos, pensa en cavalls, no en zebres». En altres paraules, davant d’una sèrie d’indicis és recomanable pensar en les causes més freqüents i no en les insòlites. Una idea que ens remet al principi de la navalla d’Occam que apunta al fet que «en igualtat de condicions, l’explicació més simple sol ser la més probable».

Desafortunadament això és un problema quan sorgeix una malaltia del tot inesperada en un país (com la verola del simi) o quan es tracta d’una malaltia rara. Per a diagnosticar una malaltia cal pensar en ella, i quasi ningú pensava en verola del simi fins que es va anunciar el brot. Era una zebra en ple continent europeu. Una cosa exòtica, i calia pensar en ella per a poder diagnosticar-la. Els metges pensaven en cavalls, com a infeccions de transmissió sexual.

D’altra banda, que Espanya siga l’únic país europeu sense especialitat ni subespecialitat en malalties infeccioses podria haver contribuït al fet que es detectaren molts casos a posteriori, després de l’anunci del brot en els mitjans de comunicació. Sense una formació reglada i específica en aquest camp, és més probable que casos així passen desapercebuts.

En el recent congrés de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), el Director de Malalties Infeccioses de l’Hospital Central de la Defensa «Gómez Ulla», Francisco Javier Membrillo de Novals, apuntava a aquesta raó i explicava, sobre un cas clínic de verola del simi, el següent: «La veritat és que ara ho veiem tots i és un cas de llibre, es veu fins a la seua adenopatia, però això ha passat per davant de molts metges a Espanya durant les setmanes anteriors. Sens dubte. Ens ho estaven dient els pacients i no ho hem sospitat. I ara veiem alguna sèrie de casos perquè molts països han començat com a Espanya, hem detectat els casos l’endemà de publicar-se en els mitjans de comunicació».

Una altra raó que ha contribuït al fet que la malaltia haja passat desapercebuda és la seua manifestació clínica variable. L’OMS informa que «molts casos en aquest brot no s’estan presentant com la imatge clínica típica de la verola del simi» que compta amb febre, inflamació dels nòduls limfàtics i les típiques erupcions cutànies en cara i extremitats. Entre els trets atípics que s’estan documentant es troben: poques lesions o només una lesió cutània que apareix en la zona genital o perineal/perianal i que no s’estén més enllà… D’altra banda, la localització d’aquestes lesions, i la seua resolució generalment favorable sense complicacions en països desenvolupats, també podria haver dissuadit a alguns pacients d’acudir al metge.

La verola del simi no és la primera, ni serà l’última, malaltia infecciosa emergent que circula per Espanya sense ser detectada durant un temps desconegut. La febre hemorràgica Crimea-Congo ja era present a Espanya des de 2013 i va ser una oportuna coincidència la que va portar al fet que s’identificara vuit anys després. La humanitat s’enfronta a un risc cada vegada major de malalties emergents i, si alguna cosa ens ensenyen epidèmies com la de la pigota del mico, la COVID-19 o la febre Crimea-Congo és que estar preparats enfront de l’inesperat podria ser una de les millors inversions que fem en el futur.

© Mètode 2022

Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora (Madrid). Autora de Si escuece, cura (Cálamo, 2019).