Eugènia Balcells

L’Eugènia Balcells va obrir l’espai Laboratori d’Arts Santa Mònica el 23 setembre de 2009. El projecte expositiu Freqüències va metabolitzar per primer cop l’ADN de la planta més elevada del convent del capdavall de la Rambla de Barcelona. Vist amb perspectiva dubto que hagués existit millor tria a l’hora de donar la primera forma d’aquest indret d’experiència i de coneixement científics a través de l’art. El projecte de Balcells, tan ben acompanyat per l’Eulàlia Bosch, tocava tots els aspectes que l’espai Laboratori aspirava a desenvolupar i oferia un ventall de possibilitats inimaginables en el preprojecte concebut amb el Vicenç Altaió a través d’un conveni amb la Universitat de Barcelona. 

Es podria parlar del gran valor de la seva trajectòria artística, gestada en bona mesura a Nova York durant la dècada dels setanta dins el context de l’art conceptual, de l’art audiovisual i de les instal·lacions o simplement a través de l’aleshores emergent relació amb les noves tecnologies. Aquí toca més aviat parlar del vincle estricte que manté amb la ciència. La relació és sovint subtil, com en exposicions com la de «Veure la Llum» al MACBA l’any 1996, una exposició promoguda, per cert, pel pioner servei educatiu engegat per l’Eulàlia Bosch. I com també vaig anar reconeixent conversant amb la mateixa artista allà cap al 2006. Els seus ulls irradiaven entusiasme en parlar del Fritjof Capra de la Trama de la Vida o dels grans misteris que amaguen les fases cristal·lines de l’aigua, molècula essencial però de complexitat formal encara ara inabastable.

Sota aquesta perspectiva, el projecte Freqüències en el seu conjunt respon a una cristal·lització de la ciència alternativa a les que solidifiquen en la majoria de museus de ciència. La llum, un cop més, figurava com a tema fonamental, però aquest ara s’acosta a la carnalitat de la matèria. Per una banda, Roda de color mostrava el cosmos d’un plegat. Una pel·lícula d’infinitat d’escletxes i sense principi ni final però classificada a través dels set colors proposats per Newton.

La monumentalitat de l’obra jeia en l’esforç quimèric d’acumular imatges en moviment del cosmos. L’artista, de formació arquitecta, afegia una monumentalitat lleugera amb un roda de pales de seda. En certa mesura, l’artefacte desfà el camí iniciat per Newton. Si el prisma trencava el conjunt per anar al detall colorista de la llum, l’estructura de seda aixecava hologràficament el conjunt del cosmos a partir de milers de pel·lícules classificades sobre la seva tonalitat. Encara ara alguns recordem que l’espai de la instal·lació es convertia així en un espai d’aprenentatge. La Merce Cuningham Dance Company va revelar-hi part de la seva metodologia de treball construint la complexitat del moviment coreogràfic a través senzilles regles de comportament. 

Al moviment dels ballarins seguia aquells dos dies de novembre una dansa similar a la relació entre llum i matèria segons els principis de la física quàntica. La temperatura excita un àtom i l’àtom respon a la vibració alliberant fotons que alhora recullen altres àtoms i l’intercanvi segueix fins a l’infinit seguint el ritme de Roda de color. La llum d’un element de la taula periòdica té una col·lecció de freqüències hertzianes, un codi de barres que desencripta la identitat de la matèria observada. Freqüències va ser el títol del conjunt del projecte, però també una instal·lació artística porta d’entrada al conjunt de l’exposició. El visitant recorria un mar lumínic d’espectres atòmics dels elements de la taula periòdica. L’Eugènia ret així un homenatge als elements de la taula periòdica de Mendeléiev, a l’essència matèrica de què tots som fets. Un altre passadís de l’exposició també tenia penjada una taula periòdica gegant. Cada membre de la graella corresponia a un element amb la informació de l’element, però el fons no era taronja o grogós com en la majoria de les taules periòdiques a l’ús. El fons mostrava les línies espectrals atòmiques amb els seus colors. Una mirada creuada del tot inèdita permetia també entreveure una certa estructura global invisible per la taula periòdica taronja dels químics o les línies espectrals dels físics. Ambdues disciplines convergien.

L’exposició tancava les portes a Barcelona el 29 de novembre de 2010 amb gran afluència de visitants. Massa aviat. Va ser molt significativa l’afluència de centres educatius que, després de la visita, van iniciar projectes acadèmics lligats a l’experiència rebuda. Més d’un any després, el projecte Freqüències no ha deixat en cap moment d’acompanyar-nos. Sovint pregunto el perquè a l’Eulàlia Bosch. I respon: L’Eugènia és així… Mai no els estaré prou agraït per haver compartit aquesta intensa experiència a l’Arts Santa Mònica.

Josep Perelló. Professor del departament de Física Fonamental, Universitat de Barcelona.
© Mètode 69, Primavera 2011.