Gaspar Jaén i Urban

PlantesGaspar Jaén i Urban. Sis plantes de jardí, 2011. Aquarel·la i tinta xinesa, 51 x 37,5 cm.

Fer arrels en una terra dura, regada amb aigües salobres, marca una manera d’entendre la vida. Gaspar Jaén és fill d’aquest medi. Quan agafa l’aixada i fa cavallons per regar a manta l’hort, quan pren el pinzell per donar el toc subtil llargament meditat, quan torna novament sobre un text fins trobar la paraula precisa, quan trau punta al llapis per traçar la geometria perfecta d’un plànol, quan, viatger àvid, visita ciutats i països, quan fa tot això, la seua activitat aflora d’un mateix rizoma. En cada ocasió el medi en què es plasma la seua idea no pot eludir el substrat comú en què arrela. Darrere dels seus cultius, poemes, pintures o plans, es palpa la tensió continguda, quasi imperceptible, l’ordre precís, el fràgil equilibri que discorre pel tall entre la passió i la ràbia que l’uneix a la seua terra. Hi ha un substrat comú, ocult i profund, que alimenta tota la seua obra.

El domini dels distints oficis amb què aborda el seu treball, fruit de la reflexió autocrítica i la pràctica incansable, és el que garanteix el control rigorós dels resultats en els diversos àmbits on es manifesta. Només el coneixement profund dels mitjans i les tècniques específiques de cada disciplina, adquirit a través de l’acció conscient i meditada, pot controlar amb eficàcia l’acord entre l’ull que verifica si allò que la mà traça respon a allò que la ment inventa. És, precisament, el continu exercici en coses tan diverses el que dóna unitat a manifestacions situades en camps allunyats entre si segons les convencions artístiques vigents: l’horticultura, la poesia, l’arquitectura, la pintura. No es tracta d’una dispersió diletant sinó de la capacitat que té Gaspar d’enfrontar-se amb àmbits distints que reclamen el domini de l’expert. És el constant aprenentatge sempre afinant-se el que dóna consistència i qualitat a tot el seu treball.

Les plantes que qualifiquen el territori i creixen en l’hort, que el botànic tanca entre dos vidres per aixafar-les, perquè formen siluetes a fi d’estudiar-les, són les mateixes que atrauen la mirada del pintor i li desperten les vivències al poeta. Amb elles, Gaspar va formant distints herbolaris de textos i imatges, que es trenen i expliquen mútuament, per crear una unitat heterogènia i coherent de paraules, colors i traços. Cada un es desplega en mons que dibuixen les seues pròpies fronteres. Seria erroni pensar que els llibres de poemes expliquen els dibuixos, o que els textos i estudis sobre la ciutat es reflecteixen en els quadres i apunts. No hi ha referències encreuades ni relacions òbvies. I, no obstant això, més enllà d’aquesta autonomia que ens permet entendre cada obra inserida en el conjunt expressiu del qual forma part, hi ha un aire comú, un sentit, que al·ludeix a un impuls creatiu idèntic.

La mateixa arrel, el control de l’ofici i el sentit compartit de les obres són els elements que donen consistència als poemes, als textos i a l’obra gràfica de Gaspar Jaén.

ARTICLES DE SIS PLANTES DE JARDÍ DE GASPAR JAÉN
Alfàbregues
Baladres
Geranis
Gessamí
Llorets
Rosers

Juan Calduch. Professor del Departament d’Expressió Gràfica i Cartografia, Universitat d’Alacant.
© Mètode 72, Hivern 2011/12.

  101-72
© Gaspar Jaén i Urban

«És el continu exercici en coses tan diverses el que dóna unitat a manifestacions situades en camps allunyats entre si segons les convencions artístiques vigents: l’horticultura, la poesia, l’arquitectura, la pintura»

 

Número 72 (2011/12): Botànica estimada

{rokbox text=|SisPlantes|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/SisPlantesb.jpg{/rokbox}  
Gaspar Jaén i Urban. Sis plantes
de jardí, 2011. Aquarel·la i tinta
xinesa, 51 x 37,5 cm.
   
 
Número 35 (2002): Simfonia del caos
{rokbox album=|2981| text=|JardiHort|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/JardiHortb.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|Ramell|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/Ramellb.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|CasaHort|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/CasaHortb.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|JardiPoeta2|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/JardiPoeta2.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|MeuJardi|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/MeuJardib.jpg{/rokbox}
Gaspar Jaén i Urban. El jardí
de l’hort
(1985).
Gaspar Jaén i Urban. El ramell
de fresilles 2
(1985).
Gaspar Jaén i Urban. La casa
de l’hort
(1985).
Gaspar Jaén i Urban. El jardí
del poeta
(2000).
Gaspar Jaén i Urban. Record
del meu jardí
(1994).
{rokbox album=|2981| text=|JardiPoeta|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/JardiPoetab.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|Taques|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/Taquesb.jpg{/rokbox} {rokbox album=|2981| text=|HivernHort|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/HivernHortb.jpg{/rokbox}

{rokbox album=|2981| text=|JardiNou|}images/stories/MetodArt/Gaspar_Jaen/JardiNoub.jpg{/rokbox}

Gaspar Jaén i Urban. El jardí
del poeta
(2000).
Gaspar Jaén i Urban. Taques
de colors verds en forma
d’arbre
(1997).
Gaspar Jaén i Urban. Hivern
a l’hort de Motxo
(1999).
Gaspar Jaén i Urban. El jardí
nou
(1985).
© Mètode 2012