Nassio Bayarri

    «Com, si no, profetitzaria que és arribat el gran moment de l’art del cosmos o cosmoisme, i que la humanitat té en aquest art el camí que tant ha buscat?», escriu Nassio Bayarri (València, 1932) en el seu Manifest cosmoista. Cal dir que la il·luminació és real, i no respon a cap tipus d’acudit o de posa d’enfant terrible. Rere aquell manifest hi ha un desig autèntic de comunicar un pensament, amb totes les implicacions que això duu implícites. Nassio Bayarri està segur que «l’art del cosmos» és el futur, i que ell és el gran precursor, o com diria Cézanne, el primitiu d’un nou art. Les seues obres, fortament impregnades de constructivisme, resulten colpidores per l’ús del color i de la forma: atresoren una energia impel·lent, i duen títols com ara Arribada extraterrestre, Nau guerrera, Formació racionalista del cosmos, El servolador alienígena, Cap alienígena formàtic… Un artista pot construir tota la seua obra sobre una intuïció, i en la seua capacitat de resistir els embats del proïsme (la gara-gara que produeix la seua obra) rau sovint la seua possibilitat de supervivència. Cal dir que Nassio Bayarri no ha creat escola cosmoista, almenys que jo sàpiga, però s’ha mantingut impertorbable tots aquests anys (quaranta anys, no és cap broma) en la seua immensa i desfermada creació d’aquest nou art, infantant obres monumentals que ens deixen del tot bocabadats. «Ara tu, espectador mut –ens diu l’artista, en el seu Manifest cosmoista–, que vols comprendre el sentit de les coses i ningú et fa cas; a tu les meues veritats, perquè és a tu a qui em dirigisc i no a eixos envanits, que tot ho saben i que no admeten res que ells no hagen ideat. A tu, home senzill, ànima sincera amb afany de saber, em dirigisc, ja que eres tu el que un dia volaràs; però abans deixa’m que et conte per mitjà del meu cosmoisme, de les meues escultures, què se’ns acosta.» I a això, a aquesta profecia, ha dedicat tota la seua obra artística.

Martí Domínguez. Director de la revista Mètode.
 © Mètode 64, Hivern 2009/10.