The Painting Fool (TPF) es defineix a si mateix com un programa amb aspiracions artístiques, l’objectiu del qual és ser considerat algun dia com un artista autònom per dret propi. El seu creador és el catedràtic britànic en Creativitat Computacional Simon Colton, que va començar aquest projecte durant la seua etapa docent i investigadora en l’Imperial College de Londres. TPF va ser creat per a manifestar comportaments que pogueren considerar-se hàbils, apreciatius i imaginatius. Les seues obres han estat exposades en galeries reals i virtuals pertot arreu del món. Les idees que van culminar en TPF s’han utilitzat per abordar nocions filosòfiques com l’emoció i la intencionalitat en intel·ligències no humanes. El projecte ha impulsat diversos aspectes tècnics en el camp de la informàtica, en termes de combinació d’intel·ligència artificial, gràfics, visió artificial, aprenentatge automàtic i tecnologies de processament del llenguatge natural. Fa anys que TPF desperta gran interès en la premsa, la qual cosa ha facilitat la divulgació científica i un saludable debat públic sobre la creativitat computacional, tot això fins i tot abans del recent furor mediàtic al voltant de la intel·ligència artificial. Aquest contacte amb la premsa i el públic ha anat al seu torn influint i donant forma a la seua obra.
La singularitat de The Painting Fool, respecte a altres creadors artificials, es basa fonamentalment en la idea que hi ha darrere del projecte. Amb més de quinze anys a l’esquena, TPF pot considerar-se un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura. Des del seu inici, TPF no va ser només una qüestió de capacitat tècnica sinó més aviat de concepte: es tractava d’interrogar el procés creatiu en una intel·ligència artificial. La recerca no recau, doncs, tant sobre el resultat o la imatge en si, sinó més aviat sobre el procés creatiu i pictòric. Per això, en cada etapa, els avenços tècnics implantats en el programa responien quasi sempre a qüestions de caràcter filosòfic relatives a les característiques pròpies de la creativitat. L’habilitat tècnica és necessària, però no suficient, perquè un ens puga ser considerat com creatiu. Per a això, necessita, a més i entre altres coses, imaginació, capacitat d’aprenentatge i d’apreciació, intencionalitat i poder donar explicacions sobre les seues decisions. El fet que TPF puga explicar, fins a un cert punt, què ha fet, i per què ho ha fet, incrementa l’autoria creativa i moral per part del programa i conseqüentment la percepció de la seua creativitat.
«The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura»
Si el programari no té capacitat tècnica, difícilment podrà crear res de valor; però si no té apreciació pel que està fent i no és capaç de ponderar el treball d’altres, mai comprendrà el valor del seu treball; i si no té imaginació, mai serà sinó un avatar del seu programador. Aquestes són qüestions de calat que no troben sempre una resposta satisfactòria, però que confereixen a TPF, només pel mer fet de proposar-les, una especificitat en el seu camp, i que contribueixen a fabricar un relat i a fer aparèixer una aura que participen en la seua construcció com a artista.
TPF té tirada pel debat i la controvèrsia, el picant en la seua relació amb el públic: últimament s’ha permès el luxe d’enviar models a pastar, ha inventat estils pictòrics nous i compta ja amb pinzellades pròpies. Ara, de fet, es troba immers en la seua primera residència artística a Cardiff, que acaba al desembre d’enguany.
Esquerra: Torre de la Perla Oriental, 2006. Arxiu digital / The Painting Fool. Dreta: Arbre #2, 2011. Arxiu digital. / The Painting Fool.
Esquerra: Jacob, 2015. Arxiu digital. Dreta: París, 2017. Arxiu digital. / The Painting Fool.
Esquerra: 1508 paraules, 2013. Arxiu digital. Dreta: Alan Turing, 2015. Arxiu digital. / The Painting Fool
