Són les inscripcions en els llibres el mateix que els semblants en els homes: i tant menteixen aquelles com aquests.
Teatro crítico universal. Benito Jerónimo Feijoo1
Cada societat, cada cultura, construeix mites que donen sentit al seu món; el nostre, avui dia, és el mite científic. Sobre la seua pretensió de coneixement i comprensió d’una realitat única i universal, sobre les seues veritats absolutes, s’edifica la nostra cultura. La raó científica ha esdevingut des de la Il·lustració la via privilegiada per accedir a la veritat. No obstant això, la ciència, a través de la seua retòrica, realitza una doble operació: alhora que desplega una operació de persuasió per demostrar com la seua perspectiva del món és el món en si, inicia un moviment d’escamoteig destinat a ocultar aquesta condició de llenguatge, de «representació». Així la ciència es converteix en ideologia. D’altra banda, com diu Foucault, a la vegada que estem sotmesos a la producció de la veritat des del poder, exercim el poder a través de la producció de la veritat. Des d’aquesta perspectiva la ideologia neoliberal ha procurat permanentment la infiltració d’interessos de classe en el discurs científic, conscient de les relacions de dependència entre poder, saber i veritat; l’eficàcia del mite científic en la construcció de les veritats, i la persistència de la llegenda d’un saber asèptic i incontaminat que defensaria el poble dels abusos de l’autoritat.
«El treball d’Ernesto Casero se situa en un territori paradoxal en què el binomi ciència-raó trasllada construccions ideològiques a l’organització social com si foren veritats naturals»
El treball d’Ernesto Casero (València, 1977) se situa precisament en aquest territori paradoxal en què el binomi ciència-raó, travessat pels interessos de classe, trasllada construccions ideològiques a l’organització social com si foren veritats naturals. En les seues darreres sèries de dibuixos, Casero, ironitzant sobre les tecnologies i dispositius de construcció de la veritat d’una ciència sotmesa i interessada, se centra en un moment històric i un discurs paradigmàtic en què s’evidencia com la ideologia científica i el seu aparell retòric s’han posat al servei del projecte social neoliberal. Better humans tomorrow!, From an evolutionary perspective i A Darwinian point of view són tres sèries de dibuixos articulades al voltant de les teories evolucionistes, el determinisme biològic i la seua influència social (i derivacions com l’eugenèsia o el racisme científic). A partir d’imatges d’arxiu relacionades amb el discurs de la discriminatant de les teories evolucionistes, el determinisme ció social o racial, que reprodueix a llapis fidelment i meticulosament, però també discursivament reorganitzades, enuncia fets històrics i ideologies que, a l’empara de la ciència o de la retòrica científica, han defensat mesures socials com l’esterilització o teories de caire racista, sexista o especista. La forma de treball d’Ernesto Casero, basada en una documentació profunda i minuciosa, l’estructura dialèctica que planteja en la seua manera de relacionar imatges i les seues preocupacions bioètiques tenen un referent antic en el treball enciclopèdic i crític d’un projecte erudit i raonat, dedicat també als perjudicis socials que ocasionen les falses creences: el Teatro crítico universal (1726-1739), del frare benedictí Benito Jerónimo Feijoo.
1 Benito Jerónimo Feijoo (1676-1764), frare benedictí espanyol, és l’autor de Teatro crítico universal (1726-1739) i de Cartas eruditas y curiosas (1742- 1760), obres en les quals planteja qüestions de medicina i biologia que poden identificar-se amb problemes bioètics contemporanis (per suposat tractats des d’una perspectiva catòlica i escolàstica).Torna al text
