En un dels seus quaderns preparatoris per a Bouvard et Pécuchet (1881), Gustave Flaubert va deixar anotat el següent: «La línia recta immobilitza. L’aspecte pintoresc consisteix precisament en l’elecció de les formes més agradables, en l’elegància dels contorns, en la degradació de la perspectiva. Que tot forme un conjunt i tot estiga ben unit. Fa falta unir el jardí amb la terra.» Es tracta d’una reflexió que de segur que té el seu acomodament en les pàgines de la novel·la, potser transformada fins a aconseguir la forma adequada, llaurada, de les frases, que apuntala així les desventures enciclopèdiques dels seus dos personatges satírics per conèixer–ho tot del món. Però ací ens interessa perquè representa un bon mirador per a acostar–nos a les pintures de Nuria Rodríguez amb les quals s’il·lustren aquestes pàgines de Mètode dedicades a la biodiversitat.
Nuria Rodríguez és artista i professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València, doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València. Per a ella, la pintura és un procés d’encaix entre imatges preexistents de qualsevol naturalesa, que es reconstrueixen en escenaris i situacions fictícies en què cada element, cada fragment «importat», actua com a ingredient escènic i contribueix amb la seua interacció a insòlites fusions i significats possibles en el seu teatre del món. I aquesta és la clau flaubertiana: tot compon «un conjunt» i tot està «ben unit» en aquests quadres en què s’encerta en «l’elecció de les formes i l’elegància dels contorns sobre una degradació de la perspectiva» que sembla altament suggeridora. Es tracta de la millor descripció per a unes obres en què el joc d’imatges (llavors, plantes, animals, atletes, exploradors, instrumental científic, mapes…) i registres (il·lustració, gravats enciclopèdics, pintura clàssica, imatge fotogràfica, gestualitat) se solapen sense seguir cap línia recta –més aviat al contrari, molt dinàmicament– sobre fons desdibuixats i «degradats» –pura matèria, pintura, l’abstracció capaç de tota perspectiva– en què s’ordenen constel·lacions de sentit i creix una diversitat que recordaria la construcció dels jeroglífics o el desconegut significat del Còdex Voynich (s. xv), el llibre més misteriós del món.
«Les obres de Nuria Rodríguez reuneixen una varietat d’espècies i imatges de tota mena que tenen com a mitjà la pintura i, com a ambient, el quadre»
Diu el Diccionari de la RAE que biodiversitat és la «varietat d’espècies animals i vegetals en el seu medi ambient». I aquesta col·lecció d’obres reuneix una varietat d’espècies important, a l’atzar; espècies i imatges de tota mena que tenen com a mitjà la pintura i, com a ambient, el quadre, el paper en què creix i evoluciona l’ecosistema plàstic de Nuria Rodríguez.
Entre les seues exposicions individuals destaquen «El desordre de les coses. [Pensar, mirar, pintar]» (galeria Quatre, València, 2014), «Història Natural [tom xxiii]» (galeria Estampa, Madrid, 2015) i «Història Natural, la col·lecció infinita» (Sala de la Muralla, Col·legi Major Rector Peset, València, 2016), així com la més recent «Cronologies de l’atzar» (galeria Shiras, València, 2017). En l’actualitat prepara noves sèries i una nova presentació del seu treball al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, en la qual el patrimoni científic de la Universitat de València serà protagonista.
