L’etnobotànica, l’estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l’etnologia, l’antropologia cultural, la lingüística, la botànica i l’ecologia treballen en la mateixa línia i en més o menys estreta col·laboració per entendre com els humans percebem, coneixem i gestionem el món vegetal.
En aquest monogràfic presentem exemples prou diversos d’aproximacions a l’estudi dels coneixements i usos populars de les plantes. Hom hi trobarà treballs etnoflorístics, d’anàlisi antropològica social, inclinats a la conservació, i amb plantes medicinals, alimentàries o, simplement, atractives com a protagonistes, i recerques fetes en diversos territoris de llengua catalana i en altres àrees geogràfiques i culturals ibèriques i europees. Les investigacions presentades són completades amb una entrevista a Lluís Villar, capdavanter en els estudis etnobotànics contemporanis en terres ibèriques.
