
Els investigadors de les hortes valencianes solen trobar-se davant un material cartogrà fic dispers, poc precÃs i de vegades, massa antic. Tampoc els organismes públics ni les comunitats de regants solen disposar de plà nols detallats de la infraestructura de canalitzacions. Allò més freqüent és que algunes societats de reg utilitzen els fulls del cadastre, on la representació de les séquies, en algun cas repassades amb un llapis blau, és poc fidel a la realitat. També pot haver-hi croquis manuscrits de qualitat desigual, que reprodueixen els principals canals de cada comuna i descriuen —a grans trets— el funcionament de l’hidrosistema. Sovint són obra d’experts locals, de sequiers o secretaris lletraferits, que traslladen als plà nols els seus coneixements del repartiment de l’aigua. Aquests documents tenen un destacat valor, ja que de vegades, només un home —el sequier o el guarda— coneix a la perfecció el sistema de distribució i drenatge.
En conseqüència, per tal de millorar la gestió dels sistemes tradicionals de reg sembla necessari desenvolupar una cartografia actualitzada, tasca recentment mampresa pel Centre Valencià d’Estudis del Regadiu (CVER). Dita cartografia ha d’acomplir tres requisits fonamentals. Primerament, la georreferenciació dels elements hidrà ulics ha de ser molt precisa, especificant acuradament la posició respecte el parcel·lari i les principals infraestructures. En segon lloc, els mapes deuen definir la direcció del l’aigua a les xarxes de séquies; cal representar jerà rquicament els canals —séquies majors, braçals, filloles—, a més d’indicar correctament la seua funció —reg o drenatge. Finalment, els sistemes de producció cartogrà fica han de permetre l’actualització constant.
En aquest context, al llarg de l’última dècada, l’ús dels Sistemes d’Informació Geogrà fica (SIG) —bases de dades informà tiques lligades a un sistema de representació digital de l’espai— ha esdevingut un eficaç instrument de disseny cartogrà fic i un element fonamental en l’ordenació del territori. L’aplicació dels SIG a la gestió dels espais irrigats comporta notables avantatges respecte la informació analògica, ja que permet accelerar els processos d’anà lisi i consulta quan es disposa d’un volum important de dades o es pretén georreferenciar llargues estadÃstiques.
El desenvolupament d’un projecte SIG sobre un sistema de reg implica l’adquisició de la informació geogrà fica —fonamentalment a partir del treball de camp— i la introducció de dades en l’ordinador. El projecte no acaba amb la impressió dels plà nols. Per tal de mantindre l’operativitat del SIG és fonamental tenir la base cartogrà fica i alfanumèrica contÃnuament actualitzades. Un projecte de SIG és, a diferència de la cartografia analògica, un document viu, que exigeix una entrada permanent d’informació i, en conseqüència, garanteix una major rendibilitat de l’esforç inicial de producció.
Les funcions d’un SIG són adaptables a les necessitats de l’usuari. Pel que fa a l’estudi dels espais irrigats, una de les aplicacions més senzilles és l’edició de cartografia temà tica. Podem obtindre mapes de conreus, de productivitat, de qualitat dels sòls o per exemple, representar el volum d’aigua consumida per unitat de reg.
Els SIG resulten especialment adequats per a la gestió de les comunitats de reg. L’enllaç de les bases de dades amb la informació geogrà fica vincula les dotacions hÃdriques, els cultius o el perfil socio-econòmic dels propietaris a cadascuna de les parcel·les de la comunitat. També poden desenvolupar-se aplicacions concretes com la mesura i control del nivell dels pous, la regulació del cabal que flueix per una canalització de reg en temps real o la introducció de fertilitzants.
«Les aplicacions dels Sistemes d’Informació Geogrà fica a la gestió dels espais irrigats obrin un ampli ventall de possibilitats per als treballs de recerca en història, geografia i economia agrà ria»
L’ús de dits programes facilita el diagnòstic dels desequilibris hÃdrics dins una xarxa de reg complexa i agilitza el planejament de les obres hidrà uliques. AixÃ, per exemple, un estudi recent sobre les societats de reg de la Vall d’Uxó ha permés identificar disfuncions del traçat de la xarxa de séquies, la reforma de les quals comportaria un considerable estalvi d’aigua als regants. A hores d’ara, el CVER prepara un vast treball sobre els regadius de la Vega Baja del Segura i l’any passat, hom desenvolupà un projecte semblant sobre les xarxes de reg i sanejament urbà a l’entorn de l’Albufera de València, per tal d’identificar aquelles zones que encara abocaven aigües residuals a l’aiguamoll i planejar futures obres correctores. En aquest sentit, els SIG permeten efectuar l’anà lisi de la connectivitat de les entitats geogrà fiques i els elements del sistema hidrà ulic, una utilitat que pot localitzar de l’origen d’un abocament il·legal, en funció de l’indret on es detecten els seus efectes.
Aixà mateix, la introducció de dades històriques permet assajar acurades reconstruccions dels antics paisatges de l’aigua. L’ús potencial dels SIG per a l’arqueologia hidrà ulica és enorme; la introducció de dades estratigrà fiques en un sistema de georreferenciació digital garanteix una reconstrucció virtual de l’espai excavat i facilita el seu estudi posterior.
En definitiva, les aplicacions dels SIG a la gestió dels espais irrigats obrin un ampli ventall de possibilitats per als treballs de recerca en història, geografia i economia agrà ria i també comencen a fer-se essencials en la planificació hidrà ulica regional. Ara bé, per tal d’aconseguir una eficà cia acceptable en la utilització d’aquestes bases de dades georreferenciades, queda per davant un vast treball d’inventari de les hortes valencianes.