Cartografia: la visió del món

58-53

Fa molts segles que la representació espacial malda per concretar en dues dimensions –les d’una superfície plana com pot ser una làpida, un pergamí o un full de paper– dos objectius, sovint diversos però de vegades coincidents: un d’utilitari i l’altre de simbòlic.

Entre les imatges que es reprodueixen i comenten a les pàgines següents, hi trobarem un predomini de l’afany instrumental: mapes cadastrals, plànols urbans, cartes de navegar, mapes estratègics… D’altres documents, però, tenen un caràcter simbòlic religiós o més aviat sumptuari o decoratiu-instructiu, com les vinyetes de les cartes portolanes.

L’accelerada tecnificació de la cartografia ha desbordat els darrers vint-i-cinc anys el quadre bidimensional i hem saltat a la tercera dimensió. En aquestes pàgines us invitem a descobrir la cartografia i la seua visió del món des de l’època dels romans fins a l’actualitat, moment en què la pantalla ha desplaçat el paper. Però el solatge cultural de la mapística històrica no s’esvairà.

Monogràfic coordinat per Vicenç M. Rosselló. Professor emèrit de Geografia. Universitat de València.
© Mètode 53, Primavera 2007.


© Biblioteca Palatina. Parma. MS. Parm 1613.

A dalt, detall de carta portolana de Batista Beccari de 1435 que repeteix les innovacions de la de 1403 de Francesco Beccari.
Com a separadors dels articles de l’interior del monogràfic, Mètode compta en aquest número amb il·lustracions inspirades en la cartografia. Els artistes valencians Anna Moner i Sebastià Carratalà evoquen la geografia de diverses comarques valencianes mitjançant trencaclosques realitzats sobre fusta. El poeta i artista plàstic Manuel Bellver, per la seua banda, ens presenta els seus dibuixos per als quals ha utilitzat plànols com a base.

© Mètode 2011 - 53. Cartografia - Primavera 2007

Professor emèrit de Geografia física. Universitat de València.