Ciència i còmics

La ciència, a l'abast dels adolescents amb els còmics

Science and Comics. Teenagers Grasp Science through Comics”. Recent studies indicate that young people today show less and less interest in scientific issues. A number of authors have tried using comics as a means of catching teenagers’ attention, using a medium and language adapted to their ways of thinking and speaking. A few examples of scientific comics, aiming to achieve enjoyable and entertaining popularization, are shown and analyzed in this paper.

Figura 1. Taula d’Energétiquement vôtre, de Jean-Pierre Petit, Editions Belin, 1990.

Alguns estudis recents¹,² mostren que els joves semblen cada vegada més desinteressats per la ciència. Resultats escolars mediocres en les assignatures científiques o l’elecció d’estudis que privilegien les branques de la sociologia o de l’economia mostren que els joves s’han tornat pràcticament al·lèrgics a l’ensenyament de les ciències. Utilitzar aquestes mateixes ciències mitjançant el telèfon mòbil, els jocs electrònics o el cotxe de la mare, sí. Però entendre la ciència que s’amaga darrere de tots aquests utensilis, tan vitals per a ells, això no.

Però, en què es convertiran demà els nostres països europeus si ja no fomentem la vocació cap a l’aprenentatge de les ciències i de les tècniques que hi subjauen? En efecte, les projeccions establertes per la DG d’Investigació de la Comissió Europea indiquen que serà necessari contractar unes 740.000 persones en els sectors de la innovació a Europa d’aquí a l’any 2010. L’elit científica comença, doncs, a moure’s. Des de la “Primavera de les Ciències” a Bèlgica, fins a la “Setmana Europea de les Ciències i de la Tecnologia” a Espanya, passant per la “Setmana de la Ciència” a França, es duen a terme nombroses accions, de manera organitzada o esporàdica i solitària, en nombroses universitats, centres d’investigació, laboratoris i empreses privades. Es desenvolupen museus o centres de ciència, es multipliquen les exposicions temporals. Un poc pertot Europa, es llancen concursos/exàmens sobre temes científics. Les ciències han suplantat les lletres en alguns bars i cafès. I fins i tot els mercats s’animen amb experiments científics.

Figura 2. Tret d’Opération DiatoméeL’eau, le sol, de Violette le Quéré (Editions INRA, col. “Okisé”).

«Els joves han d’ingerir la ciència perquè algun dia siguen capaços de reemplaçar-la per a la nostra supervivència econòmica»

Així que cal “esquerar” de ciència els joves. Caricaturitzant fins a l’extrem, com les oques, els joves han d’ingerir la ciència perquè algun dia siguen capaços de reemplaçar-la per a la nostra supervivència econòmica. D’aquesta manera, la ciència ha de fer-se divertida, entretinguda. El llenguatge utilitzat ha d’adaptar-se a les formes de pensament i de discurs dels nostres joves adolescents, per als quals la lectura de novel·les o d’assajos s’ha convertit pràcticament en una activitat d’un altre món.

Figura 4. Tret d’Images DOC, núm. 127 (Bayard Presse Jeune).

Així, el recurs al còmic és cada vegada més utilitzat. Des d’aquesta perspectiva, és evidentment impossible ignorar les aventures d’Anselme Lanturlu, en divuit volums, de Jean-Pierre Petit (figura 1). Científic molt controvertit per les seues idees especulatives quant a ovnis i extraterrestres, personatge condemnat per difamació en el cas Antoine Giudicelli, aquest director d’investigació del FNRS havia reorientat tot el seu ensenyament dirigit a estudiants d’una llicenciatura de filosofia de la Facultat de Lletres d’Ais de Provença, mitjançant una projecció de figures i d’imatges que creava utilitzant el seu talent de dibuixant. Més tard, el matemàtic Christopher Zeeman li va suggerir d’utilitzar aquest mètode d’ensenyament de les ciències per a portar-les al públic en general. Els seus àlbums han estat traduïts a vuit llengües, amb algunes variants per a adequar-se a les regles ètiques d’alguns països.

Sensibilitzada pels problemes mediambientals als quals el nostre planeta ja està sotmès, la dibuixant i guionista Violette le Quéré ha concebut en la col·lecció “Okisé” d’INRA Editions una sèrie de còmics dirigits a un públic tan variat com són els mestres, els xiquets i el públic general. S’hi aborden els problemes del sòl i de l’aigua, dels ecosistemes i del manteniment de la biodiversitat. Realitzats en col·laboració amb professors i xiquets, aquests còmics estan construïts com a autèntiques investigacions policíaques. En Operació diatomeaL’aigua, el sòl (figura 2), un cereal assassí acaba d’iniciar el seu atac. Resultaran danyats el sòl i l’aigua? Curiosament, l’Institut Okisé acaba de llançar un nou “okicidi”. Les sospites suren en l’aire i els asos de l’ecosistema han d’acceptar el desafiament.

Figura 3. Tret de “Richard Feynmann, scientifique hors normes”, Cosinus, núm. 37.

A vegades, un sol personatge de còmic és utilitzat al llarg d’una revista mensual de ciències, com en Cosinus en edicions Faton. Aquest personatge dinamitza la posada en pàgina i desperta l’interès del jove lector. En aquesta mateixa revista mensual, un fulletó de còmic torna a traçar la vida i l’obra de Richard Feynmann (figura 3). D’aquesta manera el còmic és utilitzat també per transmetre fragments de la història de la ciència, com fa amb la conquesta de la Lluna la revista mensual Images DOC que edita Bayard Presse Jeune (figura 4).

Algunes empreses o grups d’empreses, espantades pel poc interès que susciten les ciències i conscients del fet que els treballs científics són desconeguts pel públic en general, han decidit emprendre campanyes de promoció de les àrees tècniques i científiques. És així com la Fedichem (Federació de les Indústries Químiques de Bèlgica) ha produït el còmic Cita en el 2009 (figura 5), que té per objectiu donar a conèixer el sector de la química en el món dels docents, dels discents i dels joves en general. Junt amb el talent del dibuixant Bob de Moor, aquest còmic pretén cridar l’atenció sobre el fet que algunes de les tecnologies que encara estaven en fase experimental a finals dels anys 1980 hauran entrat de ple en la vida quotidiana en el 2009.

Figura 5. Tret de la taula 4 de Rendez-vous en 2009, de Bob de Moor.

Més que utilitzar el còmic com a objecte de promoció o de divulgació de les ciències, pot usar-se favorablement com a vector de desenvolupament del sentit crític del xiquet o de l’adolescent. És així com Jean-Philippe Devries, professor de física, que actualment imparteix classes en Parempuyre, prop de Bordeus, ha creat especialment a la xarxa un qüestionari (figura 6) sobre les nocions de força, pes, massa i equilibri basant-se en les il·lustracions de Tintín.

Figura 6. Ítem del qüestionari “Tintín i les forces”, de Jean-Philippe Devries.

«La ciència ha de fer-se divertida, entretinguda. El llenguatge utilitzat ha d’adaptar-se a les formes de pensament i de discurs dels nostres joves adolescents»

Seguint la mateixa òptica, una edició especial de la revista Science & Vie, titulada Tintin chez els savants, Hergé entre science et fiction, dedica més de 150 pàgines a l’espai que ocupen la ciència i els científics en els nombrosos còmics de Tintín³. Es posa un èmfasi particular en la conquesta espacial, però nombrosos “entrepans de ciència” analitzen, en un llenguatge senzill i imaginatiu, el caràcter plausible d’algunes de les accions, de les realitzacions o de les aventures de Tintín i dels seus companys. És possible fer fugir un elefant utilitzant una lupa per cremar-li la pell del cap? La utilització de la força magnètica que existeix entre un electroimant i una fletxa, pot desviar l’allau de fletxes que els m’Hatouvou llancen sobre Tintín? És veritat (figura 7) que el piolet del Capità Haddock, convertit en alpinista, podria generar raigs? I la clàssica: Per què Hergé es va equivocar en l’ordre dels colors de l’arc iris? En aquesta revista, la naturalesa és present: els paisatges i els animals d’Hergé són reals o mítics? I què podem dir de la matança d’animals que Tintín, en els primers àlbums, caçava sense cap mirament? Finalment, llegir Tintín a mesura que passen els anys permet tornar a traçar, en part, una evolució de la ciència i de la tècnica.

Figura 8. Tret de Nogegon, de Luc i François Schuyten (Les Humanoïdes Associés), Taules 5 i 5’.

«Nombrosos “entrepans de ciència” analitzen, en un llenguatge senzill i imaginatiu, el caràcter plausible d’algunes de les accions»

Per a acabar, notem que, d’una manera anecdòtica, els conceptes científics poden servir per a construir l’estructura d’un còmic. Així, el palíndrom (normalment, paraula o frase que es pot llegir en els dos sentits, començant per la dreta o per l’esquerra) serveix d’estructura a l’àlbum Nogegon (figura 8) de Luc i François Schuyten. En aquest còmic, la simetria matemàtica de posició es verifica per les diferents taules (1a (pàgina 1) i última taula (pàgina 1’), 2a (pàgina 2) i penúltima taula (pàgina 2’)…).

1. L’estudi PISA (Program for International Student Assessment) té per objectiu avaluar en quina mesura els alumnes que estan acabant l’ensenyament obligatori posseeixen realment els coneixements i les qualificacions requerides per a exercir plenament el seu paper en la societat. L’estudi s’ocupa de la capacitat de la lectura, la cultura matemàtica i la cultura científica. També vigila altres factors, com la importància del nivell social i professional de la família o de la despesa pública pel que fa a educació. (Tornar al text)

2. Un sondeig europeu recent mostra que el 67% dels joves estimen que les classes de ciències al col·legi són poc atractives; el 53% dels joves estan poc interessats per la ciència i el 42% estima que les carreres científiques tenen poc valor. (Tornar al text)

3. Vegeu també Lehoucq, R. i R. Mochkovitch, 2003. Mais où est donc le temple du soleil?, Flammarion. (Tornar al text)

© Mètode 2004 - 41. Ciència animada - Primavera 2004

Directora de la Maison de la Science de Liège. Professora de la Université de Liège, Bèlgica.