A collection for a city. The best collection of mammalian fossils from the South American Pleistocene in Europe has been housed in the city of Valencia since 1889. Today, the Museum of Natural Sciences shows us just how interesting this collection is, from the scientific point of view. It is of great historical value and the museum has successfully conveyed this idea to the public.
La col·lecció Rodrigo Botet, dipositada al Museu de Ciències Naturals de València i possiblement la millor col·lecció europea de fòssils del pleistocè sud-americà, es compon de vint esquelets i més de cinc mil ossos, que pertanyen a més de vint famílies diferents de mamífers terrestres.
L’existència d’aquesta col·lecció resultà de la iniciativa de l’enginyer valencià José Rodrigo Botet, qui la regalà a la ciutat en 1889, “llevado del noble y generoso deseo de dotar a su patria de un Museo tal vez único en su género en Europa” segons ens diuen les cròniques.
L’expectació produïda en arribar la col·lecció a València es fa palesa a la premsa dels dies 9, 10 i 11 d’agost de 1889, que ens parla de l’assistència a la seva recepció dels personatges de més relleu de la societat valenciana a més dels càrrecs més alts del món acadèmic i intel·lectual.
Com a propietat de la ciutat, l’Ajuntament se’n féu càrrec i en féu responsable el naturalista Eduardo Boscá. La col·lecció va ser dipositada successivament en diferents llocs, fins que el 21 de maig de 1896, l’alcaldia ordenà a Boscá de traslladar-la, provisionalment, al desaparegut Hospital de Sant Pau, on es va començar el desembalatge, la identificació i la reconstitució dels exemplars, i el seu estudi i divulgació. En 1902, durant els actes commemoratius del quart centenari de la Universitat de València, es tornà a fer palesa la importància de la col·lecció, com també la necessitat d’un lloc digne on exposar-la. Sant Pau no era pas lloc adient per continuar el muntatge dels esquelets, i la col·lecció tan sols es podia visitar fent-ne una petició oficial.
Per Boscá les col·leccions científiques tenien un especial valor didàctic, i fou sempre partidari d’una gestió orientada a la conservació, investigació i difusió de la col·lecció. Aquests criteris són totalment moderns i la raó d’existir dels museus actuals. Mentre que la comunitat científica era plenament conscient del valor de la col·lecció, el públic tans sols coneixia la seva fama pels mitjans de comunicació.
La repercussió de les celebracions del quart centenari, poc menys que obligà l’Ajuntament a cercar una nova seu. Al juliol de 1908, la col·lecció quedà instal·lada, provisionalment un altre cop, a l’Almodí gòtic, situat al centre de la ciutat. Boscá explica que l’edifici es trobava molt malmès, però hi van instal·lar l’aigua potable a pressió i la il·luminació de gas. Carlos Maicas muntava els esquelets dirigit per Boscá, qui havia aconseguit, reconeguda la importància científica de la collecció, unes beques de la Junta para la Ampliación de Estudios que possibilitaren que entre 1910 i 1911 els Boscá, pare i fill, visitaren personalment aquells llocs on es conservaven col·leccions paleontològiques semblants. En aquests viatges s’establiren sòlides relacions científiques amb paleontòlegs europeus i sud-americans, que proveïren el museu d’un important fons bibliogràfic i d’un fons documental i gràfic no menys interessant. També foren publicades les descripcions de la pràctica totalitat dels exemplars armables.
Aquesta seu, cèntrica i a l’abast dels ciutadans, va fer realitat la difusió social i l’aprofitament didàctic del museu. Les visites des del primer de gener de 1951 fins el 8 de desembre de 1989 sumen 1.482.786. Al pas del temps, l’Almodí es fa sinònim de Museu Paleontològic. El coneixement popular de la història de la col·lecció es redueix a quatre fites: que la col·lecció prové de l’Argentina, que va ser un regal de Botet a la ciutat i algunes explicacions transmeses pel personal de sala. Ningú qüestiona aquestes informaciones i qualsevol fet anterior a la Guerra Civil és completament desconegut fins i tot per als estudiosos de la paleontologia.
L’any 1990, l’estat ruïnós de l’Almodí obligà a traslladar el museu a la sala d’exposicions de l’Ajuntament; s’hi van afegir altres col·leccions i s’inaugurà el 2 de juliol de 1991. Durant els darrers anys a l’Almodí es va recuperar un important fons documental i gràfic que mai havia estat objecte d’estudis de caràcter històric a causa del seu abandó als racons més insospitats de l’edifici. S’havien conservat manuscrits i fotografies de caràcter científic, i també documentació administrativa. A partir d’aquests documents s’esbrinà, a grans trets, una història succinta però fonamentada del museu, que es va recollir en el discurs expositiu de les noves sales, on la col·lecció s’integrava tant en la història de la Terra com en la de la nostra ciutat. Durant l’estada en aquesta seu es comptaren 312.856 visites; es va catalogar la biblioteca, per posar-la a l’abast del públic, com també l’antic fons fotogràfic, que aplegat al generat durant el trasllat, forma un interessant arxiu de la història del museu. Quant als documents, es varen ordenar per poder-los consultar. L’any 1993, la reconstrucció de la història del museu estava prou avançada per poder fer l’exposició “J. Rodrigo Botet i el món científic valencià entre les dues Repúbliques (1873-1931)” al Museu de la Ciutat.
L’any 1996 l’Ajuntament aprovà un projecte de rehabilitació de l’antic restaurant dels Vivers, i la creació del Museu de Ciències Naturals entorn de les col·leccions del Museu Paleontològic. Per rendibilitzar al màxim el potencial didàctic de les col·leccions, s’elaborà un projecte que respectava les tendències museogràfiques més actuals. La dimensió històrica de la col·lecció Rodrigo Botet es va integrar en la secció “Contribució Valenciana a les Ciències Naturals”, on es contextualitzen els més de cent anys d’existència del Museu Paleontològic. Aquesta secció introdueix el visitant en l’àrea “Història de la Vida”, on els diversos períodes de la història de la vida a la Terra queden il·lustrats pels fòssils ordenats cronològicament. En un lloc preeminent es mostren els exemplars més representatius de la col·lecció Rodrigo Botet.
La ubicació privilegiada del Museu i les millores del discurs i el llenguatge expositiu han significat un estímul per al públic, tant per al fidel, que encara recorda l’Almodí, com per als visitants que no el conegueren. D’altra banda, al museu hi ha una sèrie d’instal·lacions que possibiliten la investigació científica i històrica, a més d’una sala d’exposicions temporals, dinamitzadora de la seua oferta cultural.
L’objectiu en aquesta etapa és tant potenciar el valor científic de la col·lecció J. Rodrigo Botet com el seu valor històric. Pel que fa al nombre de visitants, les tendències observades en poc temps (155.124 visites els primers set mesos des de la seua inauguració, el 18 de maig de 1999), semblen indicar un augment del seu atractiu entre el públic, però únicament un seguiment adient en els anys vinents podrà confirmar-ho. social i l’aprofitament didàctic del museu. Les visites des del primer de gener de 1951 fins el 8 de desembre de 1989 sumen 1.482.786. Al pas del temps, l’Almodí es fa sinònim de Museu Paleontològic. El coneixement popular de la història de la col·lecció es redueix a quatre fites: que la col·lecció prové de l’Argentina, que va ser un regal de Botet a la ciutat i algunes explicacions transmeses pel personal de sala. Ningú qüestiona aquestes informaciones i qualsevol fet anterior a la Guerra Civil és completament desconegut fins i tot per als estudiosos de la paleontologia.
