El comportament homosexual humà: què ens mostren els estudis amb primats?

Homosexual behaviour in humans: What do studies with primates show? Despite its wide diffusion, homosexual behaviour continues to be one of the most intriguing sexual manifestations in human kind. Within a reproductive context, it is easy to explain the attraction that the majority of human beings feel towards the opposite sex. How, then, do we explain the heterogeneity present in human sexual preference? At present, scientists have begun to pose the question of whether homosexual behaviour is a product of the evolutive process that can be explained in terms of “adaptive value”. This idea is supported principally by the actual extension of homosexual behaviour in primates rather than humans.

En gairebé totes les societats humanes, alguns individus en algun moment de les seues vides han experimentat un orgasme veient o rebent estimulació per part d’algun membre del seu propi sexe. No obstant això, la incidència del comportament homosexual varia considerablement d’unes societats a altres. En un informe publicat en 1952 s’indicava que l’homosexualitat era comuna i estava socialment acceptada en 47 de les 76 societats estudiades. En alguns casos, com en el dels melanesis de certes illes del Pacífic, virtualment tots els homes es veien embolicats al llarg de la seua vida en algun tipus de relació homosexual. En les 29 societats restants, entre les quals s’incloïen la major part de les societats industrialitzades occidentals, l’activitat homosexual era poc freqüent i pesava sobre ella algun tipus de tabú social.

A pesar de la seua àmplia difusió, el comportament homosexual continua sent una de les manifestacions més intrigants de la sexualitat humana. Dins d’un context reproductiu, és fàcil explicar l’atracció que la majoria dels éssers humans senten pels homes i les dones de l’altre sexe. En aparença, aquest seria l’ordre “natural” de les coses. Com explicar llavors l’heterogeneïtat present en l’orientació sexual humana? És deguda a una influència genètica, a un fenomen d’aprenentatge durant el desenvolupament de l’individu, a una modificació fisiològica o a una acció conjunta de tot això?

«Amb independència de quin siga el mecanisme responsable de l’orientació sexual d’un individu en particular, els científics han començat a plantejar-se la possibilitat que el comportament homosexual siga un producte del procés evolutiu explicable en termes de valor adaptatiu»

En l’actualitat, seguim sense conèixer amb exactitud els factors que determinen el fet que les persones dirigesquen els seus comportaments sexuals cap als individus del sexe oposat (orientació heterosexual), cap als del mateix sexe (orientació homosexual) o cap als d’ambdós sexes (orientació bisexual), ja siga de forma simultània o alternativa. No obstant això, tenim clars indicis que en l’orientació sexual influeixen certs fenòmens ocorreguts durant el desenvolupament prenatal dels individus, quan el cervell s’està diferenciant sexualment sota la influència dels esteroides gonadals. D’igual manera, sabem que els gens exerceixen un important paper en l’orientació sexual humana, si bé encara ens queda per descobrir si aquests gens actuen influint sobre el nivell d’esteroides sexuals abans del naixement, sobre la resposta del cervell a dits esteroides o per altres mecanismes. També els factors mediambientals (interaccions amb pares i germans durant la infància, interaccions socials i sexuals en l’adolescència i en la vida adulta, etc.) exerceixen la seua influència sobre l’orientació sexual de l’individu.

Pot ser l’homosexualitat una adaptació?

Amb independència de quin siga el mecanisme responsable de l’orientació sexual d’un individu en particular, els científics han començat a plantejar-se la possibilitat que el comportament homosexual siga un producte del procés evolutiu explicable en termes de “valor adaptatiu”. Al cap i a la fi, el fenotip humà, com el de qualsevol altra espècie animal, està integrat per diverses pautes de comportament que tendeixen a maximitzar l’èxit reproductiu individual. Ara bé, si acceptem que la selecció natural actua sobre les poblacions humanes, com podem explicar l’aparició i el manteniment de comportaments homosexuals que, almenys en aparença, no contribueixen a la reproducció dels individus que els exhibeixen? Són diverses les hipòtesis que s’han proposat per a tractar de resoldre aquest interessant dilema. Alguns autors han cregut trobar el valor adaptatiu del comportament homosexual dins d’un context de selecció per parentiu. Altres parlen de gens “gai” que només s’expressen en condicions d’heterocigosi i que confereixen certs avantatges que milloren els resultats reproductius dels individus portadors. S’ha arribat fins i tot a plantejar la possibilitat que el comportament homosexual siga una forma de preparació per a les còpules heterosexuals i la competició espermàtica.

Entre els mascles de babuí és bastant freqüent la conducta de “salutació” en moments de tensió o incertesa social, aquestes interaccions comprenen presentacions de la gropa, tocaments dels genitals i fins i tot que els mascles es munten entre si (fotos de dalt a baix). / Fotos: F. Zaragoza

A pesar de la diversitat d’hipòtesi proposada, de moment encara ens falta un marc teòric adequat que permeta interpertar de manera satisfactòria l’existència del comportament homosexual. No ha d’estranyar, per tant, que la qüestió del seu valor adaptatiu continue essent objecte de debat. Una de les idees més interessants sorgides en els últims anys en relació amb aquest debat pren com a punt de referència la funció que exerceix el comportament homosexual en les societats humanes. La hipòtesi bàsica sobre la qual descansa aquesta idea és que la sexualitat humana pot tenir altres propòsits a banda dels purament reproductius. De fet, la història escrita de la humanitat abunda en exemples que permeten apreciar amb claredat l’important paper social reservat a la sexualitat, fins i tot en aquelles societats en què es practicava una prevenció activa de l’embaràs per mitjà dels mètodes anticonceptius més diversos.

Amb tot, el major suport a aquesta hipòtesi prové de la mateixa extensió que abasta el comportament homosexual entre els primats no humans. Almenys així sembla indicar-ho la informació continguda en un article publicat en 1995 per l’antropòleg Paul L. Vasey, de la Universitat de Montreal (Canadà). En aquest treball, en què es revisen les dades procedents d’informes científics i comunicacions personals de diversos primatòlegs, es demostra que almenys 33 espècies de primats, sense comptar l’espècie humana, exhibeixen comportaments homosexuals.

Espècies de primats no humans que exhibeixen comportaments homosexuals

Infraordre Superfamília                   EspècieCondicions
de vida
SexeEstructura
social
Platyrrhini Ceboidea Callithix jacchusCH?
Cebus capucinusLM10
Cebus olivaceusLM. H4
Leontopithecus rosaliaCM7?
Saimiri sciureusC, LM, H5
Saguinus fuscicollisCM, H7(9)
Saguinus midasCH?
Saguinus nigricollisCM, H?
Saguinus oedipusCM, H7?
Catarrhini Cercopithecoidea Cercocebus atysCM, H?
Cercopithecus aethiopsC, LM, H5(4)
Erythrocebus patasC, LM, H3
Macaca arctoidesCM, H5
Macaca fascicularisCM5
Macaca fuscataC, LM, H5
Macaca mulattaC, LM, H5
Macaca nemestrinaC, LM, H4
Macaca nigraCM, H?
Macaca radiataLM, H5
Macaca silenusCM, H5
Macaca tonkeanaLM, H?
Miopithecus talapoinC, LM, H5
Nasalis larvatusLM, H8(5)?
Papio cynocephalusC, LM, H5
Papio hamadryasC, LM, H8(2)
Presbytis entellusLM, H4
Theropithecus geladaC, LM, H8(2)
Hominoidea Gorilla gorillaC, LM, H9
Hylobates larLM6
Pan paniscusC, LM, H1
Pan troglodytesCM, H1
Pongo pygmaeusC, LM, H11
Symphalangus syndactylusCM6

Condicions de vida: C = Captivitat; L = Llibertat.
Sexe: M = Mascle; H = Femella.
Estructura social:
1 = Comunitat formada per individus que s’alimenten de manera parcialment independent. 2 = Comunitat formada per unitats reproductives que s’alimenten de manera parcialment independent. 3 = Grans grups amb un mascle adult resident. 4 = Grans grups amb un nombre variable de mascles adults residents. 5 = Grans grups amb més d’un mascle adult resident. 6 = Parelles monògames. 7 = Parelles monògames i grups poliàndrics. 8 = Petits grups amb un mascle adult resident. 9 = Petits grups amb un nombre variable de mascles adults residents. 10 = Petits grups amb més d’un mascle adult resident. 11 = Individus solitaris. (Taula modificada a partir de Vasey, 1995.)

Tal com es reflecteix a la taula, totes les espècies de primats en què s’ha descrit aquest tipus de comportaments pertanyen al subordre Anthropoidea. Fins avui, no s’han descrit comportaments homosexuals en cap espècie de prosimis. En conjunt, el repertori de comportaments exhibits pels primats en les seues interaccions homosexuals és molt variat i flexible i s’hi inclouen muntades ventrodorsals i ventroventrals, manipulacions mútues dels genitals, contactes bucogenitals i anogenitals amb intromissió del penis, etc. La freqüència amb què es realitzen els comportaments homosexuals varia molt d’unes espècies d’antropoides a altres. En algunes espècies, com en els bonobos (Papaniscus), la freqüència arriba a sobrepassar fins i tot la dels comportaments heterosexuals. En altres, al contrari, estan absents per complet (Alouatta spp., Macaca sylvanus).

Muntada ritualitzada entre femelles de babuí. Aquesta interacció és molt freqüent entre les femelles d’aquesta espècie com a manifestació del rang de dominància, en què normalment la femella que munta és de major rang que la femella muntada (segona per la dreta). En el babuí, igual com en altres espècies de primats, el badall és una conducta d’amenaça ambivalent, perquè, encara que és un gest d’amenaça adreçat a un oponent, també indica la presència de por en l’individu que el manifesta. En alguns casos va acompanyat de l’erecció del penis, en els mascles, signe indicatiu de tensió interna (última imatge). / Fotos: F. Zaragoza

L’evidència reunida per Vasey suggereix que el comportament homosexual dels primats reflecteix més una faceta normal del seu repertori sexual que una resposta anormal enfront de les condicions de captivitat. De fet, sabem que almenys 20 espècies de primats exhibeixen aquests comportaments sexuals en estat salvatge. És més, en set d’elles no s’han pogut trobar comportaments homosexuals en les observacions realitzades en condicions de captivitat. Això ens indueix a pensar que, en contra de la idea comunament acceptada, la captivitat pot portar els primats a comportar-se “anormalment” perquè no exhibeixen els comportaments homosexuals que realitzen habitualment quan es troben en llibertat. A excepció del ximpanzé (Pantroglodytes), cap de les 13 espècies que van mostrar comportaments homosexuals únicament en captivitat ha estat prou estudiada en condicions de llibertat. Per això, el nombre d’espècies que exhibeixen aquesta classe de comportaments en estat salvatge pot ser encara major.

«La sexualitat humana pot tenir altres propòsits a banda dels purament reproductius» 

Quines conclusions aporten les dades reunides per Vasey sobre si el comportament homosexual és adaptatiu, neutre o maladaptatiu? Hi ha algunes investigacions molt convincents que demostren els importants avantatges adaptatius derivats de la realització de comportaments homosexuals per membres d’algunes espècies de primats. Un exemple paradigmàtic d’això el trobem entre els bonobos, que utilitzen els contactes genitals homosexuals com un eficaç mecanisme per a mantenir l’estabilitat social. Prova d’això seria el dràstic increment que es produeix en la freqüència d’aquest tipus de contactes en finalitzar certes situacions de gran tensió com ara les interaccions agonístiques o les exhibicions d’amenaça dels mascles. Els contactes genitals homosexuals representen un paper igualment important en l’estabilització de les relacions socials que s’estableixen entre els diversos grups de bonobos. Considerant la importància que la cohesió dels grups socials té per a la supervivència individual dels bonobos, no resulta difícil imaginar l’efecte beneficiós que pot tenir la pràctica de comportaments homosexuals sobre l’èxit reproductiu dels subjectes que els realitzen. A pesar de l’interès d’aquest exemple, fins avui són molt poques les espècies de primats en què s’han pogut trobar avantatges adaptatius derivats de la realització de comportaments homosexuals.

Tal com Vasey afirma en el seu treball, l’expressió de comportaments homosexuals no ha de ser qualificada com un caràcter maladaptatiu, perquè els subjectes que els realitzen no solen veure disminuït el seu èxit reproductiu. I és que, el comportament homosexual exclusiu sembla absent entre els primats no humans. En realitat, els individus que l’exhibeixen mantenen contactes tant homosexuals com heterosexuals. En aquest sentit, els éssers humans seguim les mateixes pautes de comportament que les altres espècies de primats. Fins i tot en les societats en què gairebé tot el món és bisexual, és molt rara l’existència de persones que mantinguen comportaments homosexuals exclusius al llarg de tota la seua vida. Es calcula que la proporció no supera l’1% dels individus adults que exhibeixen comportaments homosexuals. En qualsevol cas, sembla que per aquest motiu les persones que mostren una orientació bisexual no tenen, en conjunt, menor èxit reproductiu que les heterosexuals.

Ximpanzé mascle xisclant a causa d’un conflicte amb el mascle alfa del grup. Observeu l’erecció del penis, signe indicatiu de por i de tensió interna. / Fotos: F. Zaragoza.

A jutjar pel que s’ha dit en els paràgrafs anteriors, hauríem d’esperar que el comportament homosexual fóra una característica fenotípica adaptativament neutra en la majoria de les espècies de primats. L’evidència acumulada fins avui sembla abonar aquesta predicció. Hi ha nombrosos exemples en què s’ha pogut observar que l’exhibició de comportaments homosexuals no sembla influir, ni de forma positiva ni negativa, sobre l’èxit reproductiu dels individus que els realitzen. A la vista d’aquestes dades, Vasey ha suggerit la possibilitat que el comportament homosexual dels primats no siga el producte d’un procés de selecció natural sinó, més prompte, un subproducte neutre derivat de la selecció d’una altra o altres característiques encara no definides. Segons aquesta noció, les interaccions homosexuals formarien part del rang normal de variabilitat fenotípica pròpia d’animals amb un comportament tan flexible com el dels primats. En algunes espècies concretes, com en el cas ja descrit dels bonobos, el comportament homosexual ha adoptat noves funcions socials capaces d’incrementar l’èxit reproductiu dels individus que l’exhibeixen. L’homosexualitat en aquests casos excepcionals hauria de ser considerada com una “exaptació”, és a dir, com una característica no dissenyada per la selecció natural per a exercir la funció que realitza en l’actualitat.

Origen evolutiu de l’homosexualitat

L’àmplia difusió del comportament homosexual entre les espècies actuals de primats antropoides i la seua total absència entre les de prosimis, ens indueix a pensar que es tracta d’un comportament molt antic l’origen del qual podria remuntar-se a la diversificació evolutiva del subordre Anthropoidea durant l’oligocè, fa uns 30 milions d’anys. Segons Vasey, un increment de la flexibilitat comportamental en els simis de l’oligocè va permetre una escissió entre el comportament sexual i la mera reproducció. En altres paraules, el comportament reproductiu es va convertir en l’apropiat per a exercir nous propòsits socials no relacionats directament amb la fertilització.

Platyrrhini i Catarrhini, els dos grups de primats que van predominar durant l’oligocè, han estat aïllats geogràficament al llarg de tota la seua història evolutiva. En concordança amb aquesta separació, les espècies actuals d’ambdós grups exhibeixen pautes de comportament homosexuals ben diferenciades. Entre els Platyrrhini, també coneguts com mones del Nou Món, els comportaments homosexuals són poc freqüents i se solen expressar en moments de joc o durant les interaccions de dominació. El comportament homosexual entre els Catarrhini, o mones del Vell Món (entre els quals s’inclou la nostra pròpia espècie), sembla una elaboració de les pautes més bàsiques dels Platyrrhini. Prova d’això seria l’increment en la freqüència i complexitat de les interaccions homosexuals establertes, les quals inclouen els emparellaments de llarga durada i la competició per individus del mateix sexe. A més, els comportaments homosexuals entre els Catarrhini s’expressen en condicions socials molt més diverses (reconciliació, formació d’aliances, etc.).

«El que sí que pareix una invenció exclusiva de la nostra espècie és l’agressivitat que alguns éssers humans expressen contra els qui practiquen l’homosexualitat»

Encara que les primeres dades sobre la presència de comportaments homosexuals entre els primats es van publicar fa ja prop de vuitanta anys, la seua existència ha estat sistemàticament oblidada fins i tot en la major part dels manuals de primatologia. Això ha generat la falsa impressió que aquests comportaments són una “anormalitat” recent exclusiva dels éssers humans. La realitat, però, és molt distinta. L’evidència acumulada fins avui ens indica clarament que el comportament homosexual humà i, per extensió, altres comportaments sexuals no reproductius, són el producte d’una llarga història evolutiva l’origen del qual es remunta a diverses desenes de milions d’anys. Almenys això és el que es dedueix de l’àmplia difusió que el comportament homosexual té entre els nostres parents primats. El que sí que pareix una invenció exclusiva de la nostra espècie és l’agressivitat que alguns éssers humans expressen contra els qui practiquen l’homosexualitat.

REFERÈNCIES
Vasey, P. L., 1995.  «Homosexual behavior in primats: a review of evidence and theory». International Journal of Primatology, 16: 173-204.

© Mètode 2013 - 30. Sexe per a tots - Estiu 2001

Unitat d’Etologia i Benestar Animal. Universitat Cardenal Herrera-CEU.