La percepció de la natura en l’art
La natura com a producte de la cultura ha estat el tema fonamental de la representació artística en nombrosos períodes de la història de l’art. La interacció que històricament s’ha produït entre les ciències empíriques i l’art ha fet avançar el coneixement científic. Se sap, per exemple, que les disciplines més clàssiques, com la botànica o l’anatomia, no haurien pogut desenvolupar-se sense l’associació entre el text i la imatge. En aquest monogràfic, Mètode ha volgut esbrinar el component racional i simbòlic que conté la bellesa de les representacions artístiques sobre la natura. Per a això, els textos que ací es presenten analitzen el contingut al·legòric i moral de la pintura de flors, la representació de l’espai físic en la cartografia, el significat de l’ornitofauna en la pintura renaixentista, el dibuix descriptiu en temps del gòtic o l’imaginari científic del Mundus subterraneus d’Athanasius Kircher, entre altres. No podíem oblidar en aquest monogràfic el reconeixement del paisatge com a gènere pictòric, el màxim exponent del qual trobem en la pintura romàntica del segle XIX a Europa i en els paisatgistes nord-americans que fixen la seua atenció en les excel·lències del Nou Món. Finalment, donem cabuda a l’època actual amb un exercici artístic insòlit signat per Perejaume, la interpretació de la natura del qual pot resultar paradoxal, si no sorprenent. Es tracta que el lector perceba l’impacte d’una experiència estètica diferent, associada a les avantguardes actuals. El possible rebuig del públic, tal volta ens l’explique el crític i historiador Tomás Llorens, que afirma que les obres d’art actuals «estan concebudes per pegar granerades».
Tot això, amanit amb dues suggerents entrevistes, la primera, a Mirella Levi d’Ancona, deixebla d’Erwin Panofsky, una de les veus més innovadores en la percepció de la pintura renaixentista, i la segona, al ja esmentat Tomàs Llorens, fins fa poc cap conservador del Museu Thyssen-Bornemisza.
Monogràfic coordinat per Amadeo Serra Desfilis. Departament d’Història de l’Art, Universitat de València.
© Mètode 47, Tardor 2005.
Revers de la taula de Sant Joan Baptiste i de Sant Llorenç (ca. 1480) de Hans Memling, que es conserva a la National Gallery de Londres.