|
Potser l’última frontera de la ciència és la comprensió del fonament biològic de la consciència i dels processos mentals pels quals percebem, actuem, aprenem i recordem. Actualment la majoria dels científics pensen que l’activitat del cervell és el fonament no sols dels comportaments motors simples (com ara caminar, respirar o somriure) sinó també de l’aprenentatge, el pensament, els sentiments, la consciència o la creativitat. El coneixement de la manera com el cervell humà realitza aquestes funcions és probablement el major repte que ha d’enfrontar la ciència de cara al nou mil·lenni. El problema no és trivial si considerem que el cervell humà constitueix l’estructura més complexa de totes les que coneixem. Malgrat això, el ràpid progres que ha experimentat la recerca del sistema nerviós en les dues últimes dècades ens permet abordar aquest repte amb un esperit optimista. El motor impulsor d’aquest avenç ha estat sens dubte l’aproximació interdisciplinar a l’estudi del cervell coneguda com neurociència. Científics procedents de diverses àrees de la ciència han sumat esforços per a impulsar la recerca del cervell des d’una perspectiva multidisciplinar sense precedents. Aquest número de Mètode pretén mostrar la multidisciplinarietat que caracteritza la neurociència. Hem intentat reflectir la diversitat d’aproximacions, tècniques i camps d’interès dins l’estudi del cervell, amb especial èmfasi en la recerca que es fa actualment en diferents departaments de la Universitat de València. Els fonaments neurals del comportament dels animals, incloent-hi els humans, el desenvolupament del cervell, les malalties originades per les seues disfuncions i les possibilitats de rehabilitació i reparació d’aquestes disfuncions són alguns dels temes tractats en aquest monogràfic. El monogràfic El cervell al descobert ha estat coordinat per Ester Desfilis. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València. |
