|
Després d’unes quantes dècades de regressió, caiguda en consum i fins i tot rebuig oficial i popular, el vi torna a ser un dels productes estrella tant en la vida quotidiana com en l’activitat comercial. Des de 1970 les mateixes polítiques agràries de l’Europa comunitària han procurat adequar la producció a la demanda, per a la qual cosa han propiciat l’arrancada de gairebé un terç del vinyet a França, Itàlia i Espanya i, alhora, han potenciat la millora varietal i les tècniques d’elaboració, per oferir així uns vins més d’acord amb un mercat que cada vegada beu menys quantitat però que exigeix millor qualitat. Aquestes mesures han donat resultats molt positius i des de fa alguns anys la demanda de vins de qualitat creix de dia en dia i s’estén des dels països tradicionals mediterranis a altres del nord d’Europa, Amèrica i fins i tot Extrem Orient. El vi torna a ser la beguda amb major “prestigi social”, l’única que completa degudament un àpat familiar o de negocis. Altres factors han contribuït a aquest renaixement vitivinícola: el gust per la dieta mediterrània, la imatge de beguda “culta” que solen donar els mitjans de comunicació, incloent-hi el cinema, la liberalització del comerç, la baixada de les taxes sobre el consum, etc. Però la més important és sens dubte la relació del vi amb la salut, perquè consumir-ne moderadament pot servir com a medicament preventiu contra malalties cadiovasculars. L’activitat universitària docent i investigadora no ha quedat al marge d’aquest renaixement. A banda de l’ensenyament habitual de la viticultura i l’enologia en les escoles d’Agronomia, també s’ocupen del vi en les seues múltiples facetes altres disciplines com ara la geografia, la química, la medicina, la biologia, etc. I el present número de Mètode n’ofereix al lector una petita selecció de treballs. Monogràfic coordinat per Juan Piqueras Haba. Departament de Geografia. Universitat de València. |
|
