Els efectes dels incendis al sòl

El treball de la xarxa científica Fuegored

Primera reunió de Fuegored - 2008 a Alacant i València

Des que hi ha vegetació a la Terra hi ha incendis forestals, una part rellevant de la història dels ecosistemes en el passat i el present. El problema no és el foc, sinó la modificació dels règims naturals del foc en els ecosistemes, que ha convertit un factor ecològic natural en un problema mediambiental. La solució,  per tant, no és tan simple com l’eradicació total del foc.

«Fuegored pretén afavorir la divulgació dels resultats de les investigacions científiques i proporcionar als tècnics i gestors informació que els permeta millorar en la gestió forestal»

Què és Fuegored?

El desenvolupament de la ciència necessita xarxes científiques que potencien el treball dels investigadors i generen sinergies positives, alhora que eviten el solapament i la repetició innecessària d’investigacions. Fuegored, la Xarxa Temàtica Nacional sobre Efectes dels Incendis Forestals sobre els Sòls, va nàixer el 2007 fruit de l’interès dels investigadors espanyols per man­tenir una relació més fluida que permeta desenvolupar una ciència millor. En els seus primers anys d’existència ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació. Un dels objectius de la xarxa és afavorir la divulgació dels resultats de les investigacions científiques i proporcionar als tècnics i gestors informació que els permeta millorar la gestió forestal. Aquest és un projecte que pretén revisar el coneixement científic desenvolupat fins a l’actualitat, i discutir i consensuar l’evolució futura de la investigació científica entorn dels efectes dels incendis forestals sobre els sòls. El grup investigador és compost pels noms més rellevants de la ciència espanyola, i per joves valors que en aquests moments despleguen les línies d’investigació més noves, a més dels més prestigiosos investigadors internacionals.

El 2011, componen ja la xarxa prop de 200 membres, entre els quals comencen a ser visibles els gestors i els tècnics. Després de tres anys de camí destaca la realització de tres reunions internacionals a València, Sevilla i Santiago de Compostel·la i una quarta prevista per enguany a Tenerife, la publicació de diversos llibres i un butlletí trimestral (Flamma). Cal destacar l’existència d’una plataforma que permet intercanviar informació i opinions. El pròxim repte és promoure la interacció entre el món científic i el de la gestió forestal.

Els sòls forestals i la seua protecció

El sòl és un recurs natural no renovable a curt i mitjà termini i és la base de l’ecosistema forestal, per la qual cosa protegir-lo i conservar-lo és fonamental. Després d’un incendi forestal el sòl pot haver patit canvis en les seues propietats. Açò, junt amb la desaparició temporal de la coberta vegetal, el converteixe en un sistema molt fràgil i vulnerable a la degradació. El sòl ha estat sempre el gran oblidat en les zones afectades per incendis forestals; tant actuar inadequadament en la rehabilitació d’una zona cremada com no fer res per protegir-lo quan és necessari pot conduir a una degradació del sòl o fins i tot pot fer que es perda totalment amb el consegüent aflorament de la roca.

La comunitat científica, gestors, usuaris i propietaris han d’actuar conjuntament per promoure intercanvis de coneixements i experiències. És fonamental elaborar protocols d’actuació que permeten identificar les zones crítiques i sensibles per prendre les mesures oportunes per a la protecció del sòl i la restauració d’ecosistemes afectats per incendis forestals que minimitzen el dany causat pel foc. S’ha de contemplar l’opció de la regeneració natural, sense aplicació de mesures rehabilitadores especials en aquells casos que així ho requeresquen. Hem de tenir en compte que determinades actuacions poden causar major dany que el mateix incendi.

L’impacte dels incendis forestals sobre els sòls provoca danys que poden ser irreversibles, com és l’erosió postincendi. També pot provocar l’alteració dels recursos hídrics, afavorir inundacions i induir la contaminació de l’aigua. Des de Fuegored proposem una sèrie de recomanacions molt bàsiques com a mesures per a pal·liar aquests efectes indirectes del foc. Les actuacions a realitzar en el postincendi han d’estar consensuades per les entitats i persones implicades i han de realitzar-se només en les zones que es considere necessari sospesant l’opció de la regeneració natural. Per a dur a terme aquestes actuacions, són necessaris protocols per a identificar les zones potencialment més vulnerables a la degradació del sòl i erosió postincendi, tenint en compte factors com la superfície afectada, la severitat del foc, el tipus de sòl o el pendent i orientació dels vessants. Les mesures han d’incloure com a mínim actuacions d’emergència abans de l’arribada de les primeres pluges. En aquest sentit l’aplicació d’encoixinats ha mostrat ser un mètode molt eficaç en la disminució de l’escolament superficial i l’erosió.

A continuació, i a mitjà termini, s’han de plantejar mesures de rehabilitació si foren necessàries. Els espais fluvials, i en general els recursos hídrics, han de ser objecte de mesures de protecció per la seua fragilitat. Es recomana a les administracions públiques incloure en els seus pressupostos de manera permanent una partida per a l’aplicació de les mesures d’emergència a fi que es puguen aplicar immediatament després del foc. Les causes socioeconòmiques dels incendis auguren la seua persistència, a més, el canvi climàtic produirà un empitjorament del problema. Per tant, aquestes mesures hauran de persistir en el temps. Les mesures d’actuació d’emergència per a la protecció de sòl contra l’erosió postincendi iniciades en algunes comunitats autònomes són ja el resultat de la col·laboració entre científics i gestors. En el seu conjunt han estat actuacions valorades positivament, per la qual cosa es recomana seguir en aquesta línia de treball. Finalment, per a aconseguir una gestió sostenible en zones afectades per incendis forestals serà necessari mantenir els intercanvis d’experiències en l’àmbit ibèric, i potenciar les relacions internacionals com ja és una realitat en Fuegored.

Reptes per al futur

Els reptes a curt i mitjà termini són la divulgació dels resultats de la investigació i l’acostament a la societat, especialment als gestors forestals. En aquest sentit es pretén realitzar activitats que promoguen una millor comunicació entre investigadors i gestors amb l’objectiu que la gestió de les àrees afectades siga el més adequada possible i sempre tractant de conservar i protegir el sòl. La realització de protocols d’actuació postincendi consensuats entre tots els sectors implicats és un dels principals objectius a curt termini. L’adaptació específica d’aquests protocols per a cada regió, atès que la problemàtica, els usos, la climatologia i els sòls són diferents, és necessària per a poder abordar cada cas d’una manera adequada i efectiva, i sempre tenint present el paper del foc en els ecosistemes terrestres.

© Mètode 2011 - 70. Quan es crema el bosc - Número 70. Estiu 2011

Departament d’Agroquímica i Medi Ambient, Uni­versitat Miguel Hernández d’Elx.