L’estudi i la recuperació del patrimoni historicocientífic a Galícia

Museo Instituto Xelmírez I Galícia

Vista general del Museo del Instituto Xelmírez I (Sant Jaume de Galícia).

The study and recovery of historic heritage in Galicia. In the paper we explain how since 1987 the “Grupo interdisciplinar de Historia das Ciencias e das Técnicas” (Seminario de Estudos Galegos) has carried out the task of studying and recovering the historical and scientific heritage of Galicia. This has been achieved and disseminated thanks to various research projects, publications and exhibitions.

L’atenció al patrimoni historicocientífic va figurar entre les principals tasques del Grupo Interdisciplinar de Historia das Ciencias e das Técnicas en Galicia “Ramón Ma. Aller” (Seminario de Estudos Galegos) des del seu naixement el 1987. Diversos estudis realitzats en aquesta època per alguns membres del Grup van afavorir aquesta preocupació. Hem d’esmentar, entre altres, la investigació duta a terme per Lourenzo Fernández Prieto sobre la Granxa Agrícola de la Corunya, que va aportar una valuosa informació sobre importants objectes i les indagacions de Xosé A. Fraga sobre les memòries d’instituts d’ensenyament mitjà, que mostraven un ric panorama de col·leccions que caldria recuperar i estudiar. L’estat d’abandó i de dispersió d’importants objectes i col·leccions ens va dur a elaborar un ambiciós projecte de recuperació, que incloïa l’inventari dels materials, la recerca dels suports econòmics necessaris, la sensibilització de les institucions, la catalogació detallada de les peces, el seu estudi i la discussió sobre la possible utilització.

«Formar una xarxa de centres amb col·leccions visitables, amb materials didàctics específics, permetria assolir el triple objectiu perseguit: conservar, mostrar i utilitzar un valuós patrimoni»

El procés va assolir una nova dimensió quan les gestions del Grupo van permetre que la Xunta de Galícia dotara, a començament dels anys noranta, una beca sufragada per la Consellería de Cultura e Xuventude destinada a l’elaboració de l’inventari de materials. Ánxela Bugallo va confeccionar 450 fitxes corresponents a col·leccions públiques i privades d’objectes d’història natural i d’instrumental científic i tècnic de física, química, matemàtiques… També es van aplegar les fonts bibliogràfiques antigues d’interès. Aquesta etapa es pot considerar tancada, encara que no deixen d’aparèixer –circumstancialment–, noves peces que són incorporades a l’inventari.

Per a la sensibilització de les institucions i dels responsables de les col·leccions va ser fonamental promoure la realització d’exposicions de caràcter general. Dins de les primeres podem esmentar “Os gabinetes de ciencias do Instituto Xelmírez (Sant Jaume, 1995), “Educación e patrimonio. A herdanza dunha fundación” (Cee, 1996) i d’altres de més modestes celebrades als centres d’ensenyament secundari amb motiu del 150 aniversari de la seua fundació. Entre les de caràcter general destaca molt especialment “Gallaecia Fulget. Cinco siglos de historia universitaria” (Sant Jaume, 1995) i altres com “Galicia Terra Unica” (Pontevedra, 1997), “Santiago” (Sant Jaume, 1999), etc. Els catàlegs i publicacions editats amb motiu d’aquestes exposicions van ser un bon mitjà per donar a conèixer el patrimoni historicocientífic, com també per a anar indagant i reconstruint la història de les peces i dels centres a què van pertànyer.

Museo del Instituto Xelmírez I (Sant Jaume de Galícia).

Esferes armilars. Museo del Instituto Xelmírez I (Sant Jaume de Galícia).

Una tercera etapa, la catalogació detallada de les peces, es pot considerar realitzada en gran part pel que fa a les col·leccions de caràcter públic. Mitjançant beques de la Conselleria de Cultura i a través de projectes d’investigació de la Universitat de Sant Jaume, es va catalogar el material didàctic dels antics instituts de Galícia (Lugo, Orense, Pontevedra, Sant Jaume i la Corunya) i el de diversos centres religiosos (seminaris de Sant Jaume i Mondoñedo, el col·legi de la Companyia de Monforte…).

A més de les publicacions de caràcter divulgatiu, dins del Grupo de Historia da Ciencia del Seminario de Estudos Galegos es va anar consolidant una via investigadora específicament relacionada amb el patrimoni científic. S’hi poden enquadrar diverses aportacions en congressos i simposis, alguns aspectes de les tesis de doctorat de Xosé A. Fraga i, de manera específica, la d’Ánxela Bugallo “Formación e uso dos gabinetes de Historia Natural da Universidade de Santiago e a súa relación co ensino das Ciencias” (Sant Jaume, 1992), la seua pròpia tesi de llicenciatura, “O gabinete de Historia Natural da Universidade de Santiago e a súa relación con ensino das Ciencias”, i la de Rafael Sisto “A creación dos gabinetes de Física e Química nos centros de ensino non universitario de Galicia no século xix. Implicacións científicas e pedagóxicas”.

Menció a banda mereix el patrimoni científic de la Universitat de Sant Jaume. Iniciat el seu inventari mitjançant alguns projectes d’investigació als primers anys noranta, la celebració dels cinc segles de la seua fundació va ser un aparador immillorable per reivindicar-ne la història científica, també a través del seu patrimoni. A més de la gran exposició ja esmentada, “Gallaecia Fulget”, s’ha de recordar l’acurada edició d’un llibre en dos volums sobre el patrimoni històric de la Universidad de Santiago, un d’estudis i un altre d’inventaris, en què la ciència va tenir un gran pes.

Museo del Instituto Xelmírez I (Sant Jaume de Galícia)

Microscopia. Museo del Instituto Xelmírez I (Sant Jaume de Galícia).

El treball desplegat per fer aquest esdeveniment va ser clau per aconseguir la creació del Museo da Farmacia a finals del 1998, projecte que es va iniciar fa més de vint-i-cinc anys amb les donacions a la universitat realitzades per nombrosos apotecaris. Aquest nou museu complementà el gran museu d’història natural de la universitat (Museo “Luis Iglesias”) que, amb quasi 200 anys d’història, va heretar directament moltes de les seues peces dels vells gabinets científics de la universitat. Aquest museu, situat a la Facultat de Química, alberga nombroses col·leccions històriques de gran valor, entre les quals, la col·lecció dels 1024 models de formes mineralògiques realitzada per Haüy, la col·lecció d'”animals-tipus” comprada uns anys després de crear-se la càtedra d’Història Natural el 1840, i la impressionant col·lecció mineralògica –la col·lecció Viqueira– donada per aquest metge gallec l’any 1927.

En la recuperació del patrimoni científic s’han d’enquadrar també la restauració i la reconstrucció de l’antiga farmàcia del monestir de San Martiño Pinario, a Sant Jaume. La celebració de l’Ano Xacobeo 1999 va permetre de recuperar el moblatge dels segles XVIII i XIX, i mostrar-ne la rica col·lecció de pots farmacèutics –més de cinc-centes peces– que prèviament havia estat catalogada.

Per últim, pel que fa a la possible utilització didàctica o ús museològic del patrimoni escampat pels diferents centres, a Galícia es va realitzar una experiència, que es pot considerar pilot, en l’Institut Xelmírez I, hereu de les peces dels gabinets del vell institut de Sant Jaume. Seguint les passes assenyalades adés, es va procedir inicialment a fer l’inventari i la catalogació de tots els fons, es va buscar després la col·laboració de la direcció del centre, del seu professorat i d’alguns especialistes externs perquè aquest patrimoni es donara a conèixer en la ciutat mitjançant una exposició en què també va col·laborar l’Ajuntament. Posteriorment es va aconseguir que la Diputació publicara el catàleg dels fons i unes guies dirigides als estudiants que facilitaren la visita de la col·lecció i, finalment, es van obtenir de la Xunta les subvencions i permisos necessaris per a habilitar un espai en el centre mateix i muntar-hi el museu, que, de moment, ateses les limitacions de mitjans i de personal, funciona com una “col·lecció visitable”. Valorada amb certa perspectiva, aquesta experiència va resultar en conjunt molt positiva i ara es mira de desenvolupar, en diferents fases de progrés, en altres centres d’ensenyament que conserven el seu patrimoni històric. Formar una xarxa de centres amb col·leccions visitables, amb materials didàctics específics, permetria assolir el triple objectiu perseguit: conservar, mostrar i utilitzar un valuós patrimoni.

© Mètode 2000 - 25. Col·leccions de la memòria - Número 25. Primavera 2000

Director de l’Álbum da Ciencia (Consello da Cultura Galega).

Seminario de Estudos Galegos.

Seminario de Estudos Galegos.