Ètica dels aliments


Vivim en un món en què algunes persones mengen massa i d’altres massa poc. Segons les dades de la FAO, 842 milions de persones pateixen de malnutrició crònica. Mentrestant, el nombre de persones amb sobrepès s’estima en 600 milions.
Foto: M. Lorenzo

The foods ethics. There are many issues that can be analysed from an ethical point of view in the production and allocation of food: global hunger, sustainable food systems, welfare of farm animals, food safety, genetically modified organisms, food marketing, etc. Here I try to apply universal ethical values as freedom, equality, solidarity, active respect, dialogue, responsibility, and justice, to those issues. I defend that we can and must produce and allocate enough food in the world to avoid the starving of millions of people nowadays. We can and must produce the food in a sustainable way. We can and must do it caring for the welfare of the farm animals avoiding the units of intensive production. We must communicate the consumers our doubts on food security, and make them aware of the advantages and disadvantages of genetically modified organisms. Information is needed by consumers to be able to judge if the product is as expected.

Tots els éssers humans tenim idees sobre allò que està bé i allò que està malament, sobre la justícia i la injustícia. Quan aquestes idees sorgeixen internament, i hi creiem en consciència, llavors formen part d’aquest enigmàtic i alhora meravellós món que constitueix la moral.

L’ètica és la branca de la filosofia que ha sentit fascinació pel món de la moral i ha reflexionat sobre les raons dels uns i dels altres, intentant descobrir quins arguments són més sòlids i en què consisteix aquesta solidesa. Després de segles de reflexió, l’ètica, amb la humilitat que la caracteritza, però amb la fermesa de saber que no hem de fer passos arrere sobre els progressos ja aconseguits, ens exigeix defensar i promocionar a nivell universal valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el respecte actiu, el diàleg, la responsabilitat i la justícia, perquè són els valors que articulen la convivència pacífica entre els éssers humans, una cosa que a tots ens interessa si és que realment aspirem a viure d’acord amb les nostres idees morals particulars.

    Des d’aquesta perspectiva, afronte la reflexió sobre els aspectes ètics implicats en la producció i distribució d’aliments.

La fam en el món

De tots els problemes relacionats amb l’alimentació, el més alarmant sens dubte és que siga escassa o fins i tot inexistent en massa llocs del món.

Segons dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per als Aliments i l’Agricultura), en l’actualitat 842 milions de persones en el món pateixen de malnutrició crònica. Els pronòstics més optimistes auguren una lleugera reducció progressiva d’aquesta xifra en les pròximes dècades. Significa això que no podem evitar que milions de persones moren de fam o més aviat que no volem evitar-ho?

Els governs, les organitzacions internacionals i les empreses poden fer molt més, i, com que poden fer-ho, han de fer-ho. Per a això serà necessari la conscienciació i la demanda pública d’accions per part dels votants, ciutadans, inversors, consumidors i membres de grups de pressió.

Hem d’eradicar la fam en el món, això és un fet incontestable èticament. La dificultat consisteix a saber com fer-ho, i les solucions plantejades varien segons les causes que la produeixen. Així, quasi ningú dubta que l’enviament de menjar és crucial en una fam generalitzada, però molts afegirien que l’enviament de menjar com a mètode d’afrontar la desnutrició endèmica seria desastrós per a l’economia mundial.

Al meu parer, eradicar la desnutrició endèmica per motius estructurals és tan urgent com afrontar una fam ocasional produïda per la sequera. Cada persona que mor és, en ambdós casos, un ésser digne de continuar vivint, i aquest ha de ser el criteri determinant per a l’acció.

És possible produir prou menjar en el món perquè ningú mora de fam, i és possible produir aquest menjar prop de les persones que el necessiten, amb polítiques agrícoles apropiades que respecten la cultura i les tradicions dels països en què s’apliquen.

És cert que els països en què es passa fam han de regenerar les seues economies nacionals, però, d’altra banda, el comerç mundial agrícola també ha de liberalitzar-se perquè puguen intercanviar els seus productes amb els països rics en condicions d’igualtat.

D’altra banda, és necessari establir un organisme internacional, al qual tots els països haurien d’adherir-se per principis morals, encarregat de detectar els llocs en què es pateix la malnutrició crònica i d’aplicar els fons econòmics necessaris per a superar aquest problema com més prompte millor.

    Però només hi haurà veritable desenvolupament dels pobles si es fomenta la llibertat de les persones i l’organització democràtica de les societats. Les dictadures i els governs totalitaris que impedesquen la distribució justa d’aliments i recursos agrícoles entre la seua població han de ser declarats il·legals. S’han de prendre mesures internacionals contra ells, sempre que això no empitjore la situació de la seua població.

Sistemes d’alimentació sostenibles

 Des de l’any 1700 fins a l’actualitat, 1.200 milions d’hectàrees s’han transformat en terra per al cultiu. Una gran part a costa dels boscos, que han decrescut en 900 milions d’hectàrees en el mateix període. L’erosió del sòl dedicat a l’agricultura elimina els nutrients, i cada any es perden per aquest motiu milers de milions de tones de sòl en el món.

Si el sòl, la base més important de l’agricultura, es degrada en una proporció que excedeix la seua capacitat de regeneració, com sembla que passa en l’actualitat, llavors les pràctiques que resulten d’aquesta degradació són insostenibles.

Una agricultura sostenible exigeix valorar les “externalitats” de l’actual mètode de producció d’aliments. Les grans produccions d’agricultura intensiva solen fer ús de més pesticides, una pràctica que pot contaminar els aqüífers. Com a resultat, els usuaris de l’aigua poden tenir costos addicionals per a adquirir l’aigua adequada per a beure. Aquests costos són anomenats “externalitats” pels economistes.

Algú ha de pagar per la deforestació, la pèrdua de la vida salvatge, la reducció de la biodiversitat, la pol·lució i l’erosió del sòl, i l’opció més justa és que paguen els qui originen aquests problemes. Una política mundial ideal s’asseguraria que els productors i els consumidors afrontaren el cost complet de les decisions que prenen. Llavors quedaria molt més clar que resulten molt poc rendibles les pràctiques agrícoles insostenibles.

Com més éssers humans hi ha sobre la Terra, més difícil és alimentar-los i, si no es busquen alternatives a l’actual sistema de producció d’aliments, el resultat més probable és que l’esforç d’alimentar-los arruïne el futur d’aquells que sobrevisquen.

El benestar dels animals de granja

Des de la Segona Guerra Mundial, els sistemes de producció d’animals en les societats occidentals s’han tornat cada vegada més intensius. Així, en una granja típica, 30.000 pollastres són confinats en un sol edifici. Col·locats en caixes de sis animals, hauran de passar tota la seua vida productiva en una superfície mínima: 315 cm² per au als Estats Units i 450 cm² en la UE. La justificació es basa en l’eficiència econòmica, però l’ètica reclama que atenguem el benestar d’aquests éssers capaços de sentir.

Des del segle XVIII l’encefalopatia espongiforme es coneixia en el ramat oví i cabrum. De fet, aquesta malaltia és endèmica del ramat oví del Regne Unit. Al novembre de 1986, es van detectar els primers casos de l’encefalopatia espongiforme bovina en aquest país. Un any després, funcionaris del govern ja expressen la seua preocupació pel possible risc per a la salut humana derivat de la ingestió de carn infectada. El 1990 va quedar clar que la malaltia podia travessar la barrera entre espècies, quan es va determinar que un gat havia mort d’encefalopatia espongiforme. De fet, la hipòtesi més probable per a explicar l’aparició de la malaltia en les vaques és que foren infectades per la ingestió de pinsos, en la producció dels quals s’incorporaven de manera rutinària despulles d’ovelles, bestiar i altres animals. Una modificació del procés de producció d’aquests pinsos va fer que l’agent que provoca aquesta malaltia, una proteïna amb una estructura anòmala, el prió, no fóra desactivada. El govern del Regne Unit va negar fins al 1996, quan va aparèixer el primer cas en humans, que la malaltia plantejara algun risc per a la salut de les persones. Això no obstant, l’encefalopatia espongiforme es coneixia en grups humans que practiquen el canibalisme.
Foto: M. Lorenzo

El problema per a determinar el benestar d’un animal és que nosaltres no podem saber com sent un porc, un pollastre o una vedella. La definició del seu benestar depèn del parer dels humans i necessitem considerar com es pot expressar. El codi de bones pràctiques proposat pel Farm Animal Welfare Council, subvencionat pel govern del Regne Unit, estableix els criteris següents: absència de set, fam i malnutrició; absència de disconfort; absència de dolor, lesió i malaltia; capacitat per a mostrar la majoria dels patrons normals de conducta; absència de temor o estrès.

A l’estiu o en els climes molt càlids, en les unitats intensives, els pollastres poden tenir un excés de calor o morir d’asfíxia. A més, la concentració d’animals en grups en compte de gàbies individuals pot provocar comportaments agressius, i per evitar-los es recorre habitualment a remeis dràstics, com tallar banyes o becs. D’altra banda, que més animals estiguen sota l’atenció de menys grangers té com a conseqüència un menor coneixement de la salut general de l’animal i de la seua condició, i menor atenció cap a ells com a individus amb peculiaritats i necessitats particulars. Tot això, unit a una alimentació selectiva destinada a produir criatures que adquiresquen el màxim pes en el menor temps possible amb la menor quantitat possible de pinso, pot comprometre seriosament el benestar general de l’animal.

La utilització de tècniques de reproducció assistida provoca la gestació d’animals més grans d’allò normal. Això causa dificultats en el naixement i a vegades fins i tot requereix que es practique una cesària. D’altra banda, negar als animals l’expressió de la seua conducta sexual normal, estimulant els mascles seleccionats a ejacular, o induint-los a fer-ho en alguns casos per mitjà d’estimulació elèctrica, pot ser considerat com a violació al respecte del seu valor intrínsec com a éssers capaços de sentir.

Un altre dels aspectes que afecta el seu benestar és el transport. Les normatives que regulen les distàncies dels viatges, moments de descans i alimentació són particularment difícils de protegir quan els vehicles travessen diversos països en ruta cap a la seua destinació. De fet, les investigacions d’associacions protectores dels animals han descobert nombroses històries de patiment i mort que demostren la gran diferència que hi ha entre la normativa i la inspecció dins de la UE.

    Per fortuna, avui dia els consumidors no sols busquen menjar, sinó degustar sabors agradables, i la qualitat del sabor és, en general, més fàcil d’aconseguir a través dels mètodes tradicionals en què el benestar dels animals és major. Que alguns consumidors posen més èmfasi en el sabor que en el preu redueix algunes de les pressions econòmiques que fomenten la producció intensiva.

La seguretat dels aliments

Hi ha riscos per a la salut de les persones en el consum dels aliments. Els atribuïbles a la pràctica agrícola són principalment els productes químics usats en els conreus i la cria d’animals, com els pesticides i els antibiòtics respectivament, i les malalties contagioses que resulten de les granges de producció massiva d’animals.

Les preocupacions sobre els efectes per a la salut dels plaguicides s’han centrat en el seu potencial per provocar enverinaments aguts o en la seua capacitat per a provocar càncer. Però, en els últims anys, el focus d’atenció s’ha desplaçat fins als efectes que pot tenir l’exposició continuada a dosis baixes de residus de plaguicides presents en els aliments o en l’aigua i, en particular, sobre els efectes que pot tenir en els nens. Cal tenir en compte que els nens consumeixen, per unitat de pes, majors quantitats d’aliments com ara verdures i fruites que probablement contenen residus de plaguicides. A més, els seus organismes s’estan desenvolupant, de manera que qualsevol interferència mínima d’aquests compostos en el seu metabolisme es pot traduir en problemes que els acompanyaran durant tota la vida.
Foto: M. Lorenzo

Els sistemes intensius moderns de cultiu en les societats occidentals es basen en l’aplicació de pesticides per a assegurar una alta producció de la collita. Però la toxicitat d’aquests productes amenaça de contaminar rius i aqüífers i posa en perill la salut humana.

Així, d’acord amb l’Oficina Nord-americana de Valoració de la Tecnologia, en els Estats Units aproximadament 40.000 morts i un milió de casos de malalties s’atribueixen anualment a un mal ús dels pesticides.

Generalment, les proves de toxicitat són realitzades en rosegadores, que poden diferir fisiològicament dels humans fins a tal extrem que pot resultar invàlida qualsevol extrapolació. A més, cap prova de toxicitat mostra un llindar per sota del qual els efectes estan absents, de manera que decidir sobre els nivells de seguretat és cosa d’opinió.

Per això, el punt ètic central en política de seguretat dels aliments és en quina mesura els qui prenen les decisions consideren els interessos dels afectats, i com afronten els dubtes que afligeixen els científics.

És molt difícil explorar la completa seguretat dels aliments, estudiant-ne cada un dels components. Però com més transparent i democràtica és la política d’un estat, més probable resulta que reconega les inseguretats científiques i els conflictes d’interès, i per això es pot esperar que tracte més honestament les consideracions ètiques. No obstant això, a Europa els governs rarament reconeixen les incerteses científiques.

    Els governs sovint temen els impactes sobre el comerç, si es fan advertiments als consumidors de la necessitat de llavar acuradament o llevar algunes parts d’un producte, i especialment temen els efectes negatius de l’escepticisme públic sobre els procediments del govern per assegurar la seguretat dels aliments. Així, l’interès dels consumidors se subordina a l’interès comercial i polític, encara que es diga que la meta de les institucions reguladores és la protecció del consumidor. Els problemes de les incerteses s’agreugen quan les institucions operen de manera relativament secreta i en absència de procediments per a respondre de manera sistemàticament democràtica.

Els organismes modificats genèticament

 Un organisme transgènic és aquell en el genoma del qual s’ha inserit un transgèn (ADN exogen a aquest organisme). Podem usar l’expressió “organismes modificats genèticament” (OMG), com a terme més ampli, per referir-nos a aquesta mena d’organismes.

L’aplicació d’OMG a l’agricultura aporta els avantatges següents:

Avui la modificació genètica millora les espècies vegetals extraordinàriament en molts aspectes. Una de les principals millores és la resistència de les plantes a diverses situacions d’estrès. L’estrès de les plantes es produeix quan les condicions per al seu creixement s’allunyen molt de les ideals. En aquestes condicions creixen pitjor, es desenvolupen pitjor i poden arribar a morir. L’estrès pot ser d’origen ambiental o biològic.

L’estrès d’origen ambiental està ocasionat, per exemple, per la sequera, el fred, o la salinitat del sòl. L’estrès d’origen biològic és ocasionat pels virus, els bacteris, els fongs, els insectes i les males herbes. La manipulació genètica permet obtenir plantes resistents a tots aquests fenòmens. Això es tradueix en una disminució de l’ús de productes fitosanitaris. També s’aconsegueixen productes de major qualitat, millorant-ne sabor o introduint nous colors en plantes ornamentals.

Es pot manipular genèticament algunes plantes per produir substàncies d’interès mèdic com ara anticossos, substàncies de qualitat, com l’àcid oleic, o aliments que eviten al·lèrgies, com el blat sense gluten. També s’han obtingut animals transgènics productors en la seua llet d’enormes quantitats de proteïnes i hormones d’un alt valor terapèutic o biotecnològic, amb un cost inferior al tradicional.

Des d’antic, s’utilitza la rotació de conreus amb lleguminoses perquè aquestes són capaces d’associar-se amb bacteris fixadors de nitrogen i no esgoten els sòls. Ara es poden introduir bacteris fixadors de nitrogen genèticament modificats capaços de colonitzar plantes distintes a les lleguminoses. I si les plantes són capaces d’aprofitar més els recursos del sòl, podem reduir l’ús de fertilitzants.

A pesar dels molts avantatges, el debat ètic sobre l’ús d’OMG continua obert. Els aspectes que susciten més dubtes sobre la seua conveniència són els següents:

Hi ha el risc que les grans companyies capaces d’efectuar les inversions per a fer aquest tipus de millora monopolitzen el mercat. De fet, en l’actualitat catorze companyies són les propietàries del 80% de totes les patents d’enginyeria genètica.

Un altre dels riscos és que els gens que nosaltres introduïm en espècies conreades es dispersen per espècies silvestres, per exemple, per creuaments. Així mateix, les plantes transgèniques més resistents es poden convertir en males herbes i desplaçar les poblacions locals, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat.

A més, es corre el risc d’unificar les espècies. Al maig de 1845 totes les patates d’Europa van sucumbir sota el rovell (Phytophthora infestans), perquè totes eren descendents de dues introduccions originals que no eren resistents a aquesta malaltia. Una conseqüència va ser la fam irlandesa de la patata, en què almenys un milió de persones van morir i un altre milió més va haver d’emigrar. Aquesta fam va ser la primera epidèmia ocasionada per la uniformitat genètica.

Seria molt perillós que la tècnica dels OMG reduïra considerablement la varietat d’espècies, perquè una plaga que les afectara podria destruir gran part de la producció mundial.

El màrqueting sobre aliments

Encara que alguns supermercats han fet esforços per promoure els productes “orgànics” i de “benestar dels animals”, els ous de les granges de producció intensiva encara són sovint empaquetats en caixes adornades amb escenes bucòliques de granges tradicionals, òbviament amb la intenció de tranquil·litzar els consumidors.

D’altra banda, encara que normalment no es diuen mentides, l’ús de paraules poc clares com “natural”, “baix en greixos”, “preu recomanat de venda”, és interminable. Es necessita més informació perquè els consumidors puguen jutjar si el producte és com s’esperava. Algunes iniciatives ajuden, com el “Codi internacional de màrqueting dels substituts de la llet materna”, de l’Organització Mundial de la Salut. Però és necessari que l’etiquetatge informe sobre si el producte ha estat realitzat mitjançant agricultura intensiva o biològica, el tracte rebut pels animals, el nivell de seguretat dels aliments, si es tracta d’aliments transgènics, etc. Alguns consumidors estan disposats a premiar, per exemple, que els porcs hagen crescut al camp. Així, al Regne Unit certs distribuïdors venen “aliments lliures”, productes d’animals que han crescut sota estàndards específics de benestar, supervisats per la Societat Real per a la Prevenció de la Crueltat en els Animals. Molts consumidors podrien inclinar-se per uns productes o altres depenent d’aquesta informació, per això ha d’estar disponible en un estat democràtic.

    Els ciutadans han de ser capaços de prendre posició enfront dels temes que afecten l’ètica dels aliments. Per això, una societat que aspire a formar els seus ciutadans en la llibertat, ha d’introduir la reflexió sobre aquests temes en els diversos nivells educatius.

Aquest article s’inscriu dins el programa “Ramón y Cajal”, cofinançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, i del Projecte d’Investigació BFF2001-3185-CO2-01, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i fons FEDER.

Bibliografia
Borja, M., 1998. “Transgénicos”; en Gafo, J. (dir.): 10 palabras clave en ecología, Estella, VD., 93-137.
Cherfas, J., 1996. “Sustainable food systems”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres. 35-48.
Dower, N., 1996. “Global hunger: moral dilemas”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres. 1-17.
Gafo, J. [dir.], 2001. Aspectos científicos, jurídicos y éticos de los transgénicos. Universidad Pontificia de Comillas. Madrid.
Hamilton, R., 1996. “Consumer sovereignity as ethical practice in food marketing”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres. 138-154.
Johnson, A., 1996. “Animals as food producers”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres. 49-63.
Marsh, J. S., 1996. “Food aid and trade”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres.
Masià. J., 1998. “Derechos de los animales”. In GAFO, J. [dir.]. 10 palabras clave en ecología, Estella, VD., 139-166.
Mephan, B., 1998. “Agricultural Ethics”. In CHADWICK, R., [ed.]. Encyclopedia of Applied Ethics. Routledge. Londres. 84-100.
Millstone, E, 1996. “Food safety: the ethical dimensions”. In MEPHAM, B. [ed.]. Food Ethics. Routledge. Londres. 84-100.
Thompson, P. B., 1998. Agricultural Ethics. Research, Teaching, and Public Policy. Iowa State University Press. Iowa.

Juan Carlos Siurana. Departament de Filosofia del Dret, Universitat de València.
© Mètode 40, Hivern (febrer 2004).

 

 

«Segons dades de la FAO (Organització de les Nacions Unides per als Aliments i l’Agricultura), en l’actualitat 842 milions de persones en el món pateixen de malnutrició crònica. Els pronòstics més optimistes auguren una lleugera reducció progressiva d’aquesta xifra en les pròximes dècades»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«Hi ha riscos per a la salut de les persones en el consum dels aliments. Els atribuïbles a la pràctica agrícola són principalment els productes químics usats en els conreus i la cria d’animals, com els pesticides i els antibiòtics respectivament, i les malalties contagioses que resulten de les granges de producció massiva d’animals»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«Els ciutadans han de ser capaços de prendre posició enfront dels temes que afecten l’ètica dels aliments. Per això, una societat que aspire a formar els seus ciutadans en la llibertat, ha d’introduir la reflexió sobre aquests temes en els diversos nivells educatius» 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© Mètode 2013 - 40. El que mengem - Hivern 2003/04

Departament de Filosofia del Dret, Universitat de València.