|
El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la pantalla transmeten emocions i idees, intervenen en el comportament del públic d’una manera potser més colpidora (però no més reflexiva) que la contrapartida escrita. Les interseccions entre ciència i cinema constitueixen un àmbit d’estudi fonamental, tant per a científics i enginyers com per a historiadors, museòlegs, ensenyants, periodistes, així com per als mateixos cineastes. De fet, és a través del cinema (en pantalla gran o petita) que gran part de la població construeix el seu concepte de la ciència i dels científics.
Entre les diverses, però no nombroses, activitats dedicades a la reflexió sobre la ciència i el cinema, volem destacar-ne dues, realitzades el passat 2005 i que han estat en part la motivació d’aquest monogràfic. A la Universitat de València es va oferir el curs de lliure opció «De King Kong a Einstein», mentre que la tercera edició de l’Escola de Primavera d’Història de la Ciència, celebrada a la seua seu de Maó, es va dedicar precisament a la ciència i al cinema. En aquestes dues activitats, dirigides a públics ben diferents, es van analitzar des de diverses perspectives el cinema i la seua interacció amb la societat. El cinema és una magnífica eina per a la divulgació i comunicació de la ciència i de la tecnologia, i Mètode ha recollit ací algunes reflexions sobre el paper del cinema en la manera de percebre la cultura científica i tecnològica.
Nota: El títol de les pel·lícules citades al monogràfic apareix en català només en el cas que hagen estat doblades a aquesta llengua.
Jesús Navarro. IFIC (Centre mixt CSIC – Universitat de València).
Josep Pardo. Institució Milà i Fontanals (CSIC), Barcelona.
© Mètode 48, Hivern 2005/06. |
