En la dècada dels seixanta, amb la primera prospecció astronòmica del cel de Canàries, s’obre el camí per utilitzar aquest «recurs natural» per iniciar i desenvolupar l’Astrofísica a Espanya. La comunitat internacional reconegué de seguida l’excepcional qualitat del cel de Tenerife i La Palma i, al temps que es va consolidar l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), començaren a signar-se acords de cooperació gràcies als quals molts països europeus van situar als observatoris de l’IAC els seus telescopis més avançats. En els darrers 20 anys, el requisit «cel a canvi de telescopi» ha oferit als astrònoms espanyols uns mitjans observacionals molt per damunt de les inversions que l’Estat ha pogut o ha volgut destinar-hi.
En l’última dècada el prestigi cièntific de l’IAC s’ha consolidat a nivell internacional com a conseqüència dels importants descobriments dels seus astrofísics.
Paral·lament, s’ha dissenyat i construit instrumentació astronòmica, i s’ha estimulat el desenvolupament tecnològic. En aquest sentit, la construcció del Gran Telescopi de Canàries té, a més del clar objectiu científic, una intencionalitat tecnològica i econòmica. Per conèixer més de prop aquest centre, motor de l’astrofísica espanyola, MÈTODE ha parlat amb el seu Director, el professor Francisco Sánchez, i amb el Coordinador d’investigació, el professor Rafael Rebolo.
Francisco Sánchez va presentar l’any 1969 a la Complutense de Madrid la primera tesi doctoral d’Astrofísica realitzada a Espanya, i el 1972 va obtenir la primera Càtedra d’Astrofísica de la Universitat Espanyola. Des d’aquest moment ha dedicat plenament la seua vida a la promoció de l’Astrofísica. Va crear un grup d’investigació on es formaren els primers astrofísics espanyols.
Va fundar i ha dirigit l’IAC fins a convertir-lo en referència de l’Astrofísica mundial. Des del seu lloc de direcció ha potenciat que l’IAC tinga com objectiu prioritari la promoció del desenvolupament tecnològic mijançant la construcció d’instrumentació astronòmica. Preocupat per ampliar la vessant científica de la cultura, és també un impulsor de la divulgació de l’Astronomia i l’Astrofísica.
Rafael Rebolo, als seus 38 anys disposa d’un ampli currículum científic de més de 90 articles en prestigioses revistes internacionals. És en l’actualitat professor d’investigació del CSIC del qual forma part des de 1988. Coordina l’àrea d’Investigació de l’IAC des de l’any 1997 i és investigador principal de diversos projectes d’investigació que abasten bàsicament tres camps, l’anisotropia de la radiació còsmica de microones, l’origen i evolució d’elements lleugers i la recerca i caracterització de nans marrons i estels freds.
