En l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania ha crescut exponencialment. Ja siga recopilant dades sobre migracions d’ocells, contaminació acústica o habitatges buits en un veïnat, analitzant imatges de cèl·lules tumorals o d’estels llunyans, transcrivint quaderns de bitàcola o traduint jeroglífics egipcis (tots exemples de projectes reals de ciència ciutadana), hi ha incomptables oportunitats perquè la societat s’involucre en el treball científic i contribuïsca a l’acumulació de coneixement científic. També són possibles altres nivells d’implicació, més enllà de la recopilació o l’anàlisi de dades: suggerir objectes d’estudi, dissenyar mètodes d’investigació, interpretar resultats o discutir i difondre els descobriments.
Aquest número de Mètode compta amb aportacions realitzades des de diversos països i des del punt de vista de diferents tipus de ciència ciutadana. Els articles exploren diferents casos que entrellacen la ciutadania amb la ciència, des de consultes per a comprendre com millorar la comunicació científica a incrementar la cultura en ciència i sostenibilitat per mitjà de jocs i activitats, explorar xarxes de suport a la salut mental i analitzar els instruments de mesurament de la radioactivitat després d’una catàstrofe nuclear. Al mateix temps, es discuteixen temes com els nivells i el potencial de la participació ciutadana en les ciències socials, l’impacte en l’educació i el paper de les aplicacions digitals.
