La majoria dels animals es desplacen d’un lloc a un altre en algun moment de la seua vida. Aquests desplaçaments poden ser individuals o en grup i poden portar a colonitzar nous hàbitats per a l’espècie, o a incorporar-se a poblacions o grups socials diferents al d’origen. Els humans ens caracteritzem per ser una espècie molt mòbil, amb gran capacitat de dispersió. Des d’aquella primera migració que va portar alguns grups a abandonar el continent africà d’origen i colonitzar el planeta, els desplaçaments geogràfics d’individus o grups són una constant històrica (a pesar de les limitacions que imposen actualment les polítiques de control de fronteres). Encara que les causes de la migració són múltiples, l’objectiu últim és millorar les possibilitats de sobreviure i/o reproduir-se.
Les distintes facetes associades a la mobilitat (dispersió, migració o diàspora) la converteixen en un fenomen molt complex, amb enormes repercussions biològiques, polítiques, socials i culturals. La multitud de qüestions i plantejaments que genera avui dia en tot el món són objecte de productiva investigació per a disciplines científiques tan diverses com l’ecologia, l’economia, la genètica, la sociologia i els estudis culturals. En aquest monogràfic s’aborden algunes d’aquestes qüestions el vincle comú entre les quals és la itinerància, temàtica a què intenta aproximar-se aquesta selecció d’articles sense la pretensió de delimitar-la, ni d’arribar a conclusions definitives, sinó d’incentivar el coneixement i la reflexió des d’una pluralitat de mires: Quines condicions ambientals afavoreixen la dispersió i la migració? Per què uns individus s’arrisquen a abandonar el seu lloc de naixement desplaçant-se a llocs desconeguts, mentre que altres es queden? Com afecten les migracions a la diversitat genètica humana? Quin impacte tenen les migracions des del punt de vista sociocultural i polític? Hi ha migracions pobres i riques? Com transformen el paisatge i l’entorn? Quins costos i quins beneficis tenen les migracions a escala individual i grupal? Com es gestionen els sistemes de control en les fronteres? A quins interessos obeeixen les polítiques d’immigració i asil? Com relaten les persones migrants de primera o segona generació la seua pròpia experiència? Com aborda el cine, la literatura, el teatre i l’art el tema de les identitats migrants i de l’«entredós» lingüístic i cultural?
Som conscients que l’acceptació de la proposta de Mètode d’abordar de manera pluridisciplinària i comparativa les itineràncies animals i humanes, combinant ciències naturals amb ciències socials i humanes, constitueix una aposta arriscada, fins i tot criticable, però pensem que pot enriquir el debat, ajudar a obrir les fronteres del coneixement, a crear ponts entre «ciències» que a vegades s’ignoren mútuament, i incitar a noves interpretacions i aproximacions a un important i complex fenomen de reflexió del segle xxi, que ens preocupa a tots; un repte apassionant, sens dubte.
