L’experiència del “Conservatoire du Littoral”: conservar com a propietari


© Conservatoire du Littoral

The experience of the “Conservatoire du Littoral” conservation as an owner. Faced with the legal void which happened in France with the continuous advance of huge building projects along the coast, the French Environmental Ministry created the “Conservatiore des Espaces Littoraux et des Rivages Lacustres”. This administrative body has acquired a large part of the coastal areas in France in order to manage, protect and destine them to the enjoyment of their citizens. All this has been achieved without destroying any traditional activities whilst reinforcing the concept of responsible, quality tourism. After 25 years the “Conservatoire” has definitively protected more than 650 km of coastline and some 49.000 km of inland – throughout France.

    A partir dels anys 70, alhora que emergien els projectes immobiliaris de gran magnitud tot al llarg del litoral, els poders públics francesos començaren a preocupar-se seriosament per la protecció dels seus ribatges. En 1971, quan va nàixer a França el Ministère de l’Environnement (ministeri del Medi Ambient), l’Estat no disposava de cap eina jurídica per a garantir una protecció efectiva dels espais naturals costaners, els quals estaven, fins al moment, abandonats a la fortuna dels poders privats. En aquest moment, diferents textos i lleis vingueren a omplir aquest buit legal (llei de la protecció de la natura de 1976, llei de 1986 relativa a l’ordenació, protecció i aprofitament del litoral, etc.).

    El conjunt d’aquests textos resultava un mitjà eficaç per tal d’organitzar el desenvolupament de la urbanització litoral. No obstant això, aquest dispositiu era, en si mateix, poc potent per a pal·liar l’absència d’una gestió activa per part d’alguns propietaris. De fet, alguns d’aquests indrets eren (i són) víctimes d’una afluència incontrolada de gent, devastadora per a l’ecologia i per a l’estètica dels paratges.

    Com restaurar o enriquir la diversitat biològica, crear bones condicions d’acolliment per al públic, mantenir o restablir activitats tradicionals o noves dins d’aquest objectiu? Sense dubte, cal recordar una evidència: no s’administren correctament els béns d’un altre. Per a gestionar veritablement, cal esdevenir propietari. L’adquisició dels espais per part de l’Estat com a bé públic resulta, al capdavall, necessària per a França, un dels primers països turístics del món i amb un renom que depèn directament de la qualitat i diversitat d’aquests paisatges.

    És amb aquest esperit de domini i de preservació dels recursos espacials que el Conservatoire des Espaces Littoraux et des Rivages Lacustres va ser creat l’any 1975. Aquesta nova legislació va decidir polir el dispositiu jurídic preexistent amb l’ajut d’un nou establiment públic per a “dur a terme una política de salvaguarda de l’espai litoral, de respecte als paratges naturals i de manteniment de l’equilibri ecològic”.

    Per a complir aquesta missió, el Conservatoire procedeix a l’adquisició dels ambients a preservar d’una manera pactada, pel dret de retractament o bé per expropiació (aquests darrers, els casos més infreqüents). També es pot beneficiar, a títol gratuït, de les propietats de l’Estat o de les donacions i llegats de persones privades i societats. El tret característic del Conservatoire pel que fa a aquestes noves adquisicions és que els terrenys no poden pas ésser revenuts i seran transmesos intactes a les futures generacions.

Prioritats d’intervenció del Conservatoire des Espaces Littoraux er des Riveges Lacustres

    En aquest quadre d’intervenció ben dissenyat, el consell d’administració del Conservatoire decideix cada any les prioritats d’intervenció. La tasca és feixuga, ja que les tàctiques depenen de nombrosos paràmetres (evolucions reglamentàries, pressions dels mercats immobiliaris, oportunitats, recursos pressupostaris, etc.).

Amb l’ajuda del temps i de l’experiència, el Conservatoire ha definit tres criteris de selecció per a l’adquisició de terrenys:
—Ambients greument amenaçats per la urbanització (s’hi construeix sense permís, s’instal·la un càmping més o menys permanent, es presenten símptomes d’artificialització com ara el soterrament de zones humides, drenatge, etc.).
—Terrenys abandonats en procés de degradació que cal rehabilitar abans que siga massa tard.
—Indrets inaccessibles (generalment per causes no naturals) als quals s’ha d’oferir una possible obertura al públic.

El Conservatoire ha de procurar un repartiment equilibrat de les seues adquisicions: equilibri geogràfic (per a cobrir totes les regions) i equilibri entre els diferents tipus d’hàbitats i paisatges (penya-segats, dunes, saladars, etc.), per tal de constituir un patrimoni nacional fidel a la diversitat litoral.

 

2
© Conservatoire du Littoral

3
© Conservatoire du Littoral
El Conservatoire du Littoral ha protegit una part molt notable dels ecosistemes litorals de França. Dalt, Côte d’Azur i l’illa Bretone; baix, dunes del nord de França.


© Conservatoire du Littoral
Tríptic divulgatiu editat pel Conservatoire du Litoral amb motiu de la protecció d’un paratge del litoral francès. 

«Cal recordar una evidència: no s’administren correctament els bens d’un altre. Per a gestionar veritablement, cal esdevenir propietari»

                                                  

 


© Conservatoire du Littoral
 
© Conservatoire du Littoral
La premissa bàsica del Conservatoire és gestionar com a propietari, per la qual cosa ha adquirit tots els espais que protegeix. Dalt, explotacions agro-ecològiques en els terrenys del Conservatoire. A l’esquerra, Tour Genoise, un paratge protegit a l’illa de Còrsega.

Els seleccionats: membres actius

Totes aquestes actuacions no les fa l’administració a soles. En el marc d’una estreta cooperació amb els col·lectius locals, que tenen competències en matèria d’urbanisme, és on el Conservatoire pot aportar els seus consells i suggerir les directrius de la missió. El contacte amb aquestes entitats actives, que són més a prop de la realitat, permet un treball estret amb el Conservatoire per tal de definir els llocs a adquirir, els programes d’actuació i les condicions de gestió dels llocs seleccionats. Cal assenyalar que per a cada adquisició, el vist-i-plau dels municipis litorals és indispensable.

A més, tant la gestió com els treballs de conservació, custòdia o acollida del públic està confiada (a través de convenis en la majoria dels casos) als col·lectius locals o a les associacions conservacionistes.

El Conservatoire elabora la seua estratègia administrativa en concert amb els governs locals, ja que aquests són els que tenen una responsabilitat important en matèria de gestió del medi natural. Fins i tot poden ser beneficiaris d’una deducció d’una Taxa sobre els Espais Naturals Sensibles, que és percebuda sobre les noves construccions.

Els recursos del Conservatoire provenen essencialment del pressupost general de l’Estat (128 milions de francs), als quals s’han d’afegir aportacions dels governs regionals i departaments administratius (12,65 milions de francs) i de la generositat d’alguns particulars que esdevenen cada cop més nombrosos (entre 150.000 i 200.000 francs).

De la conservació a la restauració ecològica

Cada vegada que s’adquireixen nous terrenys, el Conservatoire encomana la realització de dossiers ecològics i plans de gestió. S’assegura també el funcionament correcte dels treballs de rehabilitació i la gestió dels espais naturals: fixació de dunes, treballs de reforestació, gestió ornitològica de les marjals, obertura de camins, etc.

Segons l’estat de conservació del terreny en el moment d’adquisició, la intervenció del Conservatoire és més o menys notable; des de la preservació de l’espai (tal i com s’ha adquirit) fins a la decisió d’intervenció. Això sí, sempre amb una premissa: la natura ha d’ésser la protagonista de la seua pròpia evolució. No obstant això, com que no existeix un òptim ecològic, si la natura mana, es pot facilitar la seua tasca. Això resulta més senzill quan l’espai gestionat és vast, però si la superfície és més reduïda, l’estratègia d’intervenció tindrà un objectiu molt precís, enfocat a la restauració de l’hàbitat d’una espècie molt concreta.

Preservar per a mostrar

En efecte, els terrenys del Conservatoire són d’accés lliure al públic dins dels límits previstos en els plans de gestió del dossier ecològic. Quinze milions de visitants acudeixen cada any a les reserves del Conservatoire. Perquè una afluència d’aquesta magnitud no comprometa els esforços de conservació, es van establir alguns principis:
—L’afluència dels visitants s’organitza d’acord amb un control d’accés, amb la freqüència de les visites i amb un “control d’actitud” (la circulació d’automòbils, la pràctica del motocròs i l’acampada no són activitats permeses).
—Els objectius de cada visitant són diferents, però la varietat de propostes del Conservatoire permet oferir diversos “productes” en funció de les capacitats de cada espai natural. Així, la visita pot anar des d’una oferta mínima (el visitant passeja “solitari” per l’espai natural) fins a una sessió pedagògica exhaustiva.
—El Conservatoire no persegueix un augment del nombre de visitants per als seus espais. Per exemple, a les carreteres no existeix un distintiu establert que assenyale la proximitat d’un paratge protegit, i a l’interior dels espais, les indicacions són més aviat discretes.

Preservar per a salvar

A mesura que les activitats tradicionals desapareixen, sovint ofegades per la pressió urbana i turística, els agricultors estan temptats de vendre’s les terres. D’altres no poden ni tan sols instal·lar-se per l’explosió incontrolada dels preus de les terres litorals i, fins i tot, alguns prefereixen desenvolupar una agricultura intensiva que resulta nefasta per al medi ambient. D’aquesta manera desapareixen paisatges dibuixats pel temps i per la mà de l’home. Amb l’adquisició d’aquestes extensions de terra, el Conservatoire ajuda l’agricultura i la ramaderia a retrobar el seu paper de gestió activa del paisatge litoral i al manteniment de l’equilibri ecològic. Tant és així que ara hi ha més agricultors a les terres gestionades que abans d’ésser adquirides pel Conservatoire.

És cert que totes les accions del Conservatoire es posen en joc al si d’un ambient humà, i malauradament aquestes tasques de protecció i de difusió dels ambients naturals resulten àrdues. Són, però, senyals significatius d’una voluntat d’evolució i de millora del tipus de vida i de la recerca d’un nou tipus de turisme més respectuós amb la qualitat dels paratges. Les pèrdues econòmiques són, en aquest sentit, innegables i els propietaris dels terrenys protegits són cada vegada més conscients que deixen arrere infraestructures turístiques que esdevenen, a partir d’aquest moment, perennes i inalterables. L’oferta d’ambients litorals de qualitat té, al capdavall, conseqüències molt positives per als nuclis turístics perifèrics que aprofiten aquesta millora mediambiental per a llançar una imatge de qualitat de vida. Preservar no significa, per tant, ni congelar, ni refusar el desenvolupament local.

    El Conservatoire ha adquirit, des de fa més de vint anys, una experiència tant en el camp de la política administrativa com en matèria d’ordenació, gestió i rehabilitació del territori, que desitja posar a disposició de tots; però, per sobre de tot, desitja confrontar la seua experiència amb altres països que comparteixen aquesta ambició per transmetre a les futures generacions un litoral de qualitat.

Fabrice Bernard. Conservatoire des Espaces Littoraux et des Rivages Lacustres, Ministeri del Medi Ambient, França.
© Mètode 26, Estiu 2000. 

  
© Mètode 2013 - 26. Redescobrir el litoral - Estiu 2000

Conservatoire des Espaces Littoraux et des Rivages Lacustres, Ministeri del Medi Ambient, França.