L’origen de la vida

«La qüestió de l’origen de la vida és un dels problemes fonamentals de la ciència.» Pocs deuen estar en desacord amb aquesta afirmació del bioquímic rus Aleksandr I. Oparin, iniciador de l’estudi científic de la transició de la matèria inanimada a les formes primitives de vida. La visió naturalista i evolucionista del problema de l’origen de la vida a la Terra va permetre fer-ne l’estudi experimental, però la complexitat d’aquest problema és fabulosa i no és possible atacar-lo des d’una sola disciplina científica. És per això que som davant d’un estudi pluridisciplinari per excel·lència que interessa astrònoms, geòlegs, químics, físics o biòlegs i que pot necessitar tant de l’observació i experimentació com de la simulació computacional i l’elucubració teòrica. Per això, sense ànims de fer una llista exhaustiva, cal afegir matemàtics, informàtics i filòsofs a l’exèrcit d’estudiosos interessats per l’emergència de les primeres formes de vida.

En aquest monogràfic de Mètode hem tractat d’aplegar diverses aproximacions científiques i filosòfiques, com és habitual en les principals reunions internacionals sobre origen de la vida o les revistes acadèmiques que publiquen les novetats més importants en aquest camp. Més enllà dels detalls i les elaboracions concretes del problema, la imatge de conjunt és la d’un paisatge molt dinàmic on les fronteres de la nostra ignorància es mouen molt ràpidament. L’objectiu final no és saber exactament com es va originar la vida –un fet històric irreproduïble– sinó traçar una narrativa coherent amb totes les dades i informacions disponibles, contrastada experimentalment, i que ens explique com podria haver-se produït la transició de la geoquímica a la bioquímica fa més 3.500 milions d’anys. Una tasca intel·lectual que mai no tindrà fi.

Juli Peretó. Professor titular de Bioquímica i Biologia Molecular i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Ha publicat diversos treballs sobre evolució metabòlica, simbiosi, el problema de la definició de vida o la història de les idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de vida. Des de 2014 és Fellow de l’ISSOL (International Society for the Study of the Origin of Life).
Antonio Lazcano. Catedràtic d’origen de la vida en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. És autor d’articles científics i llibres sobre les etapes més primerenques de l’evolució de la vida i compta amb una llarga trajectòria de divulgació de la ciència en mitjans escrits, ràdio i televisió. És director del Centre Lynn Margulis de les illes Galápagos. Ha estat president de l’ISSOL dues voltes i és doctor honoris causa per les universitats de Milà, València i Michoacán. Des de 2014 és membre d’El Colegio Nacional, la major distinció cultural i científica de Mèxic. La seua investigació actual s’interessa per la química de l’origen de la vida i per l’ús de bases de dades filogenòmiques per a reconstruir les primeres etapes de l’evolució cel·lular.

© Mètode 87, Tardor 2015.

   
© Mètode 2015 - 87. L'origen de la vida - Tardor 2015