La Biblioteca i el Museu Historicomèdics

Museu Historicomèdic UV

The Library and Museum of Medical History. This article gives news about the Library and Museum of Medical History in Valencia University. The Library, brings together an important collection of medical prints the most important being those dating back to the XVI and XVII centuries. What is more, the Museum holds an extensive collection of source material and iconographs, which come from either the Faculty or private donations. Today, the role of the Library and Museum of Medical History is related to both teaching and research, as well as the preservation and dissemination of our scientific heritage.

La Biblioteca i el Museu Historicomèdics de la Universitat de València es troben ubicats en l’edifici que avui ocupa la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València. Com indica el seu nom, se’n poden diferenciar dues parts: la de la biblioteca i la corresponent al museu. Totes dues apleguen les fonts necessàries per a la investigació historicomèdica, és a dir, allò que per a un científic bàsic són les preparacions, les mostres, els aparells, els cultius, els animals d’experimentació, etc.

El fons bibliogràfic, com correspon a una Universitat que acaba de fer cinc-cents anys d’existència, és d’un valor incalculable, i ens atreviríem a dir sense por d’equivocar-nos que és un dels més importants del país. En l’actualitat té més de trenta mil volums, entre els quals es troben nombrosos llibres i fullets de gran raresa dels segles XV al XIX, com també col·leccions d’importants revistes del set-cents i del vuit-cents. El nucli originari va ser el fons antic de la biblioteca de la Facultat de Medicina, al qual després s’hi han sumat les donacions que des de fa més de cent anys han anat fent de manera continuada metges valencians i de la resta d’Espanya. Entre les més antigues destaquen les de tres figures de la passada centúria que van ser professors de la facultat: la de León Sánchez Quintanar, notable per la riquesa en valuosos exemplars de llibres renaixentistes i barrocs; la d’Enrique Ferrer Viñerta, fonamentalment de tema quirúrgic; i la de Peregrín Casanova, amb una abundant col·lecció de textos darwinistes. A la primera meitat del present segle corresponen, entre moltes més, les del ginecòleg Miguel Ángel Fargas, del cirurgià Francisco Martín Lagos i del neuropsiquiatre Román Alberca Llorente. Entre les donacions recents destaca la del psiquiatre i historiador de la medicina Vicente Peset Llorca, avui conservada en la sala que porta el seu nom.

Biblioteca Historicomèdica UV

Una petita mostra dels fons custiodiats a la Biblioteca Historicomèdica de la Universitat de València.

La biblioteca també posseeix importants col·leccions d’arxius. En primer lloc, els arxius personals, amb manuscrits, notes i fitxers d’investigació de quatre importants historiadors valencians de la medicina: León Sánchez Quintanar, Juan Bautista Peset y Vidal, José Rodrigo Pertegás i Vicente Peset Llorca. En segon lloc, arxius clínics, alguns de figures com ara l’internista Fernando Rodríguez Fornos i el dermatòleg José Esteller Luengo. En tercer lloc, arxius d’institucions, principalment el de la Facultat de Medicina des de finals del segle XIX.

La segona part correspon al que anomenem Museu Historicomèdic, fundat per José María López Piñero fa tres dècades amb instruments, aparells i altres fonts materials i iconogràfiques procedents de la Facultat de Medicina. Cal assenyalar que la sensibilitat del professor López Piñero va salvar de l’oblit, la destrucció i la pèrdua tot allò que avui es custodia en millors o pitjors condicions, en una època en què la pràctica habitual era considerar les coses antigues com a velles andròmines i per tant susceptibles d’acabar als abocadors de fem. Amb ajudes més aviat de caire moral que material, els qui llavors componien la càtedra d’Història de la Medicina van començar a reunir una col·lecció notable. Amb una gran dosi de dedicació, esforç i temps es van muntar una sèrie d’exposicions de caràcter dinàmic, actiu i selectiu, no tant per perseguir el mer gaudi estètic que produeixen com els ensenyaments que se’n poden extraure.

La feina ha continuat fins l’actualitat, i des dels primers anys, s’hi han incorporat multitud d’objectes i d’instruments procedents de les clíniques hospitalàries i de les clíniques particulars de metges que han estat, o no, professors de la facultat. Molts dels materials es troben ubicats i dispersos en dipòsits inapropiats fins que s’aconseguesca instal·lar-los en el lloc que es mereixen. Una altra part es troba distribuïda en una sèrie de set exposicions fixes que s’utilitzen per a la docència. Aquestes són:

1) “Paleoantropologia, paleopatologia i paleomedicina”, a base principalment de reproduccions de peces òssies i de radiografies s’il·lustren les principals fites de l’arbre filogenètic de l’espècie humana i s’ofereixen exemples d’estudis paleopatològics sobre malalties i trepanacions cranials prehistòriques.

2) “La medicina en dos pobles primitius actuals: els yanomami”, mitjançant objectes d’ús quotidià i ritual, plantes curatives i fotografies es dóna notícia d’un sistema mèdic d’un poble aborigen actual.

3) “La folkmedicina mexicana i la folkmedicina valenciana”, mitjançant una sèrie d’objectes s’expliquen els principals aspectes de dues medicines populars que presenten semblances i diferències entre si.

4) “Els sistemes mèdics clàssics”, que s’ocupa dels sistemes clàssics grec, xinès i indi, insistint especialment en dos punts de vista: la difusió de la medicina grega en els mons hel·lenístic, bizantí, islàmic i europeu medieval, i la aculturació a Europa d’elements de les medicines clàssiques xinesa i índia, com ara l’acupuntura, la variolització, el ioga, la cirurgia plàstica, etc.

5) “Les plantes curatives en la història de la medicina científica i en la folkmedicina valenciana actual”, exemplars dels tractats farmacològics més importants, una col·lecció antiga de flascons de matèria mèdica i diverses fonts iconogràfiques i materials reflecteixen l’ús de plantes curatives per part de la medicina científica europea des dels hipocràtics fins la constitució de la farmacologia experimental moderna. D’altra banda s’hi ofereix una selecció de les plantes utilitzades en la folkmedicina valenciana actual, tot considerant-ne l’origen històric i la procedència geogràfica, com també el caràcter empíric o magicoreligiós de les seues aplicacions.

6) “La ‘medicina de laboratori’ a València durant la transició dels segles XIX al XX”, l’assimilació a València de la “medicina de laboratori”, és a dir, la fonamentada en la investigació experimental. S’exemplifica en cinc aspectes de relleu: el punt de partida de l’obra histològica de Santiago Ramón y Cajal, les aportacions de Peregrin Casanova i de Juan Vilanova Piera entorn del darwinisme i la paleontologia, la introducció de la farmacologia experimental per Amalio Gimeno i Vicente Peset Cervera, l’activitat bacteriològica desenvolupada a partir de la vacunació anticolèrica de Jaime Ferran el 1885, i els treballs experimentals de Juan Bautista Peset Aleixandre sobre qüestions de medicina legal. L’exposició es basa en aparells i instruments, complementats amb llibres i revistes, manuscrits i cartes, fotografies i gravats.

7) “La medicina clínica en la València del darrer segle”. Set sales serveixen per a reflectir, en part mitjançant la reconstrucció dels seus escenaris, la pràctica en la nostra societat de la medicina general, la medicina interna, la cirurgia, la tocoginecologia, la urologia, l’otorinolaringologia, l’oftalmologia, l’odontologia i la radiologia. L’exposició se centra en el període d’entreguerres, encara que parteix de les principals figures de les diferents especialitats durant les dècades finals de la centúria passada.

«És necessari superar la idea que relega el museu a un lloc on s’emmagatzemen, conserven i mostren diferents obres i objectes del patrimoni»

Es pot afirmar que el balanç ha estat positiu encara que ni la biblioteca ni el Museu Historicomèdic han disposat mai de pressupostos o de personal propis. S’han salvat de la destrucció molts instruments i objectes, s’ha sensibilitzat la comunitat mèdica sobre la importància de conservar allò que ja no és útil per a la pràctica quotidiana, milers d’estudiants han tingut contacte directe amb les fonts materials i això els ha permès comprendre millor el desenvolupament de les institucions mèdiques, científiques i assistencials, i els nostres materials han estat inclosos en desenes d’exposicions organitzades en tot el país.

En aquest darrer any s’ha fet un altre pas. En el marc del programa Thesaurus.cat s’ha començat a catalogar tot el material. És una faena àrdua i difícil perquè requereix un profund coneixement de les idees i de les tècniques científiques d’un determinat moment històric. Una altra tasca igualment complexa és la que es refereix a la conservació i restauració: de moment és una assignatura pendent. Es requereix ja una resposta institucional seriosa que proporcione el marc adequat per al desenvolupament de la Biblioteca i Museu Historicomèdics. És necessari superar la idea que relega el museu a un lloc on s’emmagatzemen, conserven i mostren diferents obres i objectes del patrimoni. Avui els museus s’estan convertint en mitjans i instruments al servei de la comunitat mitjançant l’estudi, la investigació, la salvaguarda i la difusió del seu patrimoni. La importància dels museus està en el potencial d’informació i comunicació, la capacitat tècnica, el personal especialitzat i el programa museològic.

També és cert que els projectes han de vigilar de prop possibles interferències com ara assajos arriscats que obeeixen a teories absurdes o a modes, o interessos propis de personatges influents en la vida quotidiana. Tot i això sí que hauria de tenir en compte sectors com ara el món de les finances i negocis, o el de les fundacions, com a font de subvencions.

Per últim, s’hauran de tenir en compte també les possibilitats que proporcionen les noves tecnologies. En el nostre cas, dues de les exposicions del museu es poden visitar a través d’Internet, amb els elements afegits que permet aquest nou mitjà de comunicació.

© Mètode 2000 - 25. Col·leccions de la memòria - Número 25. Primavera 2000

Institut d’Història de la Ciència i Documentació “López Piñero”. Universitat de València-CSIC.