El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.
La lluita contra el dolor es remunta a l’origen dels temps, no és casualitat que els dos medicaments de referència per tractar-lo, l’aspirina i la morfina, tinguen origen en remeis vegetals, el salze blanc i el cascall, sobre l’ús dels quals es poden trobar referències en textos i imatges molt antics i que es cultiven o creixen espontàniament gairebé pertot arreu del món.
Amb els avenços en la investigació neurofisiològica i la proliferació de tractaments analgèsics eficaços, el significat del dolor ha canviat, almenys en el món que anomenem desenvolupat, i ha passat de ser un element inevitable de la major part de les malalties a convertir-se en evitable per inútil i fins i tot degradant per a l’ésser humà. Actualment el tractament i, en la mesura que siga possible, l’evitació del dolor han esdevingut un dret de tot pacient i no tractar-lo de manera efectiva, en un comportament poc ètic.
Aquest monogràfic intenta revisar els aspectes fonamentals del dolor des d’un punt de vista conceptual i ètic, i s’aproxima al tractament plantejant els mitjans disponibles, els seus fonaments científics i la valoració tant individual com col·lectiva del dolor i dels efectes dels analgèsics.