Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l’actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.
Fer arribar el resultat del treball científic, i fer comprensible alhora el mètode i les característiques pròpies de la ciència, és l’objectiu principal de les iniciatives comunicatives dels científics, que, cada vegada més, també exploren altres vies per retrobar-se amb el públic més enllà dels mitjans tradicionals.
En l’altra banda, els periodistes s’enfronten a la tasca de fer arribar la ciència d’una manera comprensible i atractiva per al lector, sense perdre la precisió i veracitat requerides per la ciència. Un treball cada vegada més difícil de dur a terme, tenint en compte la crisi del sector dels mitjans de comunicació i les contínues retallades de plantilles, que estan convertint els periodistes científics en una espècie en perill d’extinció.
Dues cultures professionals, la científica i la periodística, que es necessiten l’una a l’altra, però que sovint es veuen enfrontades a causa de la diferència d’enfocaments sobre com comunicar la ciència.
En aquest número de Mètode, sorgit del seminari organitzat a la UIMP de València el passat mes de setembre, hem volgut donar veu a professionals del periodisme científic i a investigadors d’aquesta especialitat per analitzar la situació actual de la comunicació de la ciència en premsa escrita i els reptes als quals haurà de fer front els pròxims anys.
Monogràfic coordinat per Anna Mateu i Martí Domínguez.
