Una alteració en els preus de l’energia té conseqüències sobre la inflació i sobre el conjunt de l’activitat econòmica, la qual cosa afecta la posició competitiva del país. La importància de l’impacte depèn de la dependència energètica, de l’estructura de mercat, del sistema productiu i de la fase del cicle econòmic. Especial incidència té la variació dels preus del petroli, les alteracions del qual són origen d’abundants i profundes pertorbacions que afecten l’estabilitat de l’economia mundial. La composició del consum privat i del sistema productiu, així com el tipus de canvi enfront del dòlar, explica la importància de l’efecte inflacionista derivat d’un augment dels preus del cru.
«Un augment dels preus dels productes energètics altera els costos de les empreses»
Des d’un punt de vista microeconòmic, un augment dels preus dels productes energètics altera els costos de les empreses. La decisió o la capacitat de traslladar un augment de costos, totalment o parcialment, als preus depèn de múltiples factors, entre els quals cal mencionar l’estructura del mercat, la seva eficiència i competitivitat i l’elasticitat de la demanda. Des d’una aproximació macroeconòmica, pel costat de l’oferta, l’augment de costos genera una reducció dels beneficis i, addicionalment, del marge destinat a inversió en béns de capital, la qual cosa en el llarg termini porta a una disminució de la capacitat productiva, d’R+D+I i de la producció. Pel costat de la demanda, deprimeix el consum i, per tant, té un impacte contractiu sobre la demanda agregada.
Els mercats de petroli són mercats internacionals molt sensibles a esdeveniments de tipus econòmic i geopolític i les expectatives hi representen un paper cada vegada més important. Els preus dels diferents crus es formen a partir del preu dels crus de referència, Brent i WTI, mitjançant l’addició a aquests d’una prima o un descompte en funció de la diferència de qualitat respecte al cru de referència. Així, característiques com la densitat del cru, el contingut en sofre, el perfil de destil·lació o la localització geogràfica són variables que influi-ran en el preu. Els productes derivats del petroli tenen els seus propis mercats amb els seus propis drivers. Factors com l’estacionalitat, l’escassetat o abundància relativa del producte en una àrea geogràfica determinada o els preus dels productes substitutius determinen les oscil·lacions. A més, el preu final que paguen els consumidors incorpora una important càrrega impositiva que pot arribar a assolir fins al 70 per cent del preu final.
Els mercats gasistes es configuren com a mercats nacionals i regionals de distintes característiques. El transport de gas, de gran complexitat tècnica, elevats costos i poca flexibilitat de destinació, explica aquesta configuració, així com les rígides relacions comercials basades en contractes a llarg termini, amb durades de vint anys o més, que dominen el comerç internacional de gas. Els preus d’aquests contractes responen no sols a la necessitat de fer viables els projectes d’inversió, sinó que també cerquen que els preus siguin competitius respecte a altres energies alternatives. No són, doncs, preus que reflecteixin els costos de producció.
Els mercats elèctrics són, en alguns casos, d’àmbit nacional, però majoritàriament són o estan evolucionant cap a mercats regionals. Les tendències liberalitzadores han configurat mercats elèctrics competitius, en el cas espanyol de tipus marginalista. Les diferents característiques tècniques i econòmiques de les diferents tecnologies amb què es genera l’electricitat són les que finalment determinaran els preus en el mercat.
Tant el mercat detallista de gas com el d’electricitat es troben totalment liberalitzats. No obstant això, per a determinats consumidors, fonamentalment els domèstics, la normativa permet triar entre acudir al mercat lliure o ser subministrats per un comercialitzador d’últim recurs a un preu regulat denominat tarifa d’últim recurs (TUR). Una part del preu del gas i de l’electricitat es fixa administrativament per remunerar les activitats necessàries per al subministrament que per les seves característiques han romàs sota regulació i que paguen tots els consumidors per igual, independentment de la modalitat de subministrament per la qual hagin optat. És fonamental per a l’estabilitat del sistema retributiu que el preu final que paguen els consumidors pugui cobrir els costos i evitar així el sorgiment de dèficits i els problemes associats al seu finançament.
