|
El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d’un famós article: «Res té sentit en biologia si no és a la llum de l’evolució». Publicat a començament dels anys setanta en les albors de la revolució de les incipients tècniques d’enginyeria genètica, el missatge no ha perdut vigència, fins i tot n’ha guanyada. Des d’aleshores, els avenços tecnològics i els desenvolupaments metodològics i conceptuals en la biologia l’han dut a ocupar un lloc prominent entre les disciplines científiques per les seues aplicacions i conseqüències en la nostra vida quotidiana. Des dels descobriments en relació al genoma, i les seues promeses de proporcionar una medicina individualitzada, fins a l’obtenció d’organismes amb propietats escollides a la carta, les aplicacions de la biologia s’estenen per multitud d’àmbits i qüestions. I, si bé és la biologia molecular el motor que ha impulsat aquest avenç, cada vegada amb més freqüència trobem que l’evolució i la teoria evolutiva són components essencials per a poder interpretar, organitzar i manipular els nous productes (bio)tecnològics. Així, no podem modificar la composició genètica d’una espècie sense entendre les lleis que governen el destí dels nous variants en les poblacions, com tampoc podem comprendre la dinàmica d’una població cel·lular en creixement descontrolat, com les presents en tumors, sense referir-nos als processos ecològics i evolutius que expliquen el creixement poblacional o l’expansió de nous llinatges. En aquest número de Mètode recollim algunes d’aquestes aplicacions de la teoria evolutiva en àmbits diversos de la biologia amb la característica comuna d’estar allunyades de la ciència bàsica i tenir un impacte directe en la salut, individual o col·lectiva, l’alimentació o, fins i tot, la justícia. Fernando González Candelas. Catedrático de Genética de la Universitat de València. |
© Mètode 2013 - 78. La llum de l'evolució - Estiu 2013
