El 2009 hem celebrat el quatre-centè aniversari de les primeres observacions de Galileu amb el seu petit telescopi. Aquest fet no és només una anècdota observacional, sinó que l’actitud de l’astrònom italià d’intentar comprendre la natura i arribar al fons d’allò que veia va donar lloc al naixement de la ciència moderna. Fins i tot ens atreviríem a dir que també va canviar la consciència dels éssers humans. Som davant un fenomen que va permetre traure definitivament l’home del centre de la creació per dur-lo, al llarg d’aquests quatre-cents anys, a un racó de l’univers, des d’on encara alguns cerquen el sentit de tot plegat, mentre que d’altres ho han deixat per impossible o ho tenen molt, massa, clar.
Els articles d’aquest monogràfic proposen al lector un viatge pel temps, des de 1609 a 2009, des de la foscor en què ens deixava l’Edat Mijana fins a la llum dels estels i les galàxies, i per l’espai, des de la llum de la intel·ligència humana fins a la immensa foscor de l’univers a gran escala. Al llarg d’aquest viatge, el lector descobrirà la importància cabdal de Galileu, aprendrà com la revolució de l’astronomia va arrossegar les altres ciències, i com els estels van començar a guiar els astrònoms per l’univers. Arribarà així al present, on podrà comparar les eines que els científics fan servir en l’actualitat amb les que feia servir Galileu, i el coneixement que ara tenim del cosmos amb el que se’n tenia ara fa quatre-cents anys. Esperem que en gaudiu.
