La neuropsicologia: una especialitat amb futur

Neuropsychology: a specialisation with future perspectives. Neuropsychology encompasses two important approaches within brain research. One approach investigates the relationship between the brain and behaviour, while the other studies and develops psychometric instruments to diagnose, keep a check on and rehabilitate patients with cerebral lesions. Currently, its application in Spanish clinics is gaining ground.

El terme neuropsicologia va ser utilitzat per primera vegada l’any 1948 pel psicòleg Hans-Lukas Teuber i el neuròleg Morris Bander per descriure els procediments utilitzats per investigar les relacions entre el cervell i la conducta en pacients amb lesions cerebrals produïdes per ferides lancinants de bala. Un any després, el 1949, D. O. Hebb va fer servir aquest terme en un subtítol del seu llibre The Organization of Behavior: A Neuropsychological Theory. Potser la pretensió de l’esmentada formulació va ser la de presentar una disciplina que combinara els interessos comuns del neuròleg i del psicofisiòleg en l’estudi de la funció cerebral. Cap a 1957, la neuropsicologia ja era reconeguda com una subespecialitat de les neurociències. El 1966 es va constituir la International Neuropsychological Society (INS), una societat científica multidisciplinar, encara que amb una majoria de psicòlegs. Durant la dècada dels 80, la neuropsicologia va experimentar un gran progrés amb la creació de la Divisió 40 (Clinical Neuropsychology) dins de l’American Psychological Association (APA). Actualment compta amb una notable difusió científica gràcies a la fundació de revistes especialitzades com ara Neuropsychologia o Neuropsychology, entre moltes més, i també mercès a la seua presència en revistes de tall neurològic o psiquiàtric.

El període contemporani, especialment a partir dels anys setanta, ha estat marcat per canvis ràpids i per avenços tecnològics. Els avenços en les noves tècniques de neuroimatge, com ara la tomografia computeritzada, la ressonància magnètica, la tomografia per emissió de positrons i de fotons simples, la ressonància magnètica funcional, la magnetoencefalografia, l’estimulació magnètica transcranial, l’estudi del fluix sanguini cerebral i els registres de potencials evocats, entre altres tècniques, han aportat dades molt precises sobre l’anatomia i la fisiologia cerebrals en relació amb els denominats processos superiors: llenguatge, atenció, intel·ligència, percepció, funcions executives, etc. D’altra banda, els progressos en neurofisiologia, en neurofarmacologia i en neuroanatomia han permès dotar la neuropsicologia de valuosos indicadors dels mecanismes neuronals subjacents als processos cognitius, fet que ha possibilitat una revisió dels conceptes sobre l’organització funcional del cervell.

Les patologies cognitives que més d’hora van despertar inquietud en el neuropsicòleg van ser les amnèsies i les afàsies. Cap a mitjan segle XIX, els trastorns en la percepció, reconeixement i orientació (principalment visual, però també auditiva i somestèsica) dominaren l’interès d’estudi. Els dèficits cognitius generals, com ara la demència, van ser reconeguts molt aviat, tanmateix no es van convertir en tema preferent d’estudi fins ben entrat el segle XX. D’altra banda, els canvis cognitius i de personalitat associats a l’alteració dels lòbuls frontals han generat un interès especial des de la dècada dels 80.

La neuropsicologia es defineix com l’estudi de la relació entre la funció cerebral i el comportament, és a dir, és la disciplina que investiga a nivell empiricocientífic les interrelacions del cervell (en concret les funcions superiors) amb el comportament. Representa la confluència de diverses disciplines d’estudi afins a la neuropsicologia, com ara la neurologia i la psicologia clínica, la psicometria, la neuroanatomia, la neurofisiologia, la neurocirurgia, la neurorradiologia, la medicina nuclear, la neuroquímica i la neurofarmacologia. Al nostre país, habitualment, la neuropsicologia s’insereix com una disciplina dins de l’àrea de psicobiologia, tot i que el seu àmbit d’actuació és més restrictiu, perquè abraça únicament l’activitat biològica relativa al funcionament cerebral, en especial de l’escorça, i s’interessa fonamentalment per l’estudi dels processos psicològics complexos. Actualment el camp de la neuropsicologia es pot dividir en dues grans branques: neuropsicologia experimental, dedicada a l’estudi dels centres nerviosos superiors en humans sans, en pacients amb lesions cerebrals i en animals; i neuropsicologia clínica, centrada en l’estudi i desenvolupament d’instruments psicomètrics per a diagnosticar i rehabilitar, si s’escau, les funcions danyades com a conseqüència d’una lesió cerebral en humans.

La valoració i experimentació neuropsicològica persegueix diversos objectius. D’una banda, el diagnòstic i seguiment de la presència de lesions o alteracions neuropsicològiques, com també la seua localització, quan siga possible, diferenciant-les de síndromes de causa psicògena i delimitant-ne les funcions preservades. A més a més aquesta avaluació s’utilitza per establir una línia base i dissenyar programes per a la possible rehabilitació del pacient afectat de lesió cerebral. També resulta fonamental en els assajos clínics neurofarmacològics, ja que permet controlar el grau d’efectivitat de determinat principi actiu sobre variables cognitives. Un altre camp d’interès de la neuropsicologia és la identificació d’organitzacions poc freqüents del cervell que poden ocórrer en esquerrans o en persones amb lesions cerebrals produïdes durant la infantesa. Paral·lelament, es pot esperar una certa recuperació de la funció després de produir-se la lesió cerebral, i aquesta recuperació no solament ha de ser documentada tenint present la rehabilitació, sinó que també ha de determinar l’efectivitat de qualsevol tractament mèdic (v. gr. quirúrgic, farmacològic o psicològic) sobre les funcions cognitives, com també els efectes secundaris no desitjats (iatrogènics) d’alguns tractaments farmacològics. Per últim, el neropsicòleg dissenya experiments a fi d’aprofundir en el coneixement de les funcions cerebrals superiors en animals, humans neurològicament intactes o en pacients amb una patologia neurològica.

La creació de la primera unitat de neuropsicologia de la Comunitat Valenciana (fundada en la secció de Neurologia de l’hospital universitari Dr. Peset de València) va ser possible gràcies a la firma d’un conveni de col·laboració entre la Universitat de València EG (Facultat de Psicologia, Àrea de Psicobiologia) i la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana el 7 de febrer de 1994. Al juny de 1999 el nostre grup d’investigació va signar dos convenis per a la creació d’unitats de neuropsicologia als hospitals Clínic Universitari i Arnau de Vilanova de València. Durant aquests anys s’ha realitzat una tasca assistencial, com també diversos treballs d’investigació de caire clínic (estudis longitudinals i transversals) i experimental (escolta dicòtica). Així mateix, la bona acceptació de la nostra unitat en el marc sanitari de la neurologia ha possibilitat la realització de diversos assajos clínics neurofarmacològics a l’Hospital Universitari la Fe, com també l’elaboració de projectes d’investigació en l’àmbit de les demències.

Des del febrer de 1994 han estat atesos per les nostres unitats de neuropsicologia un total de 876 pacients amb patologia neurològica des de les seccions o serveis de neurologia, neurocirurgia, neurofisiologia o psiquiatria d’hospitals no solament de la Comunitat Valenciana, sinó també d’altres províncies limítrofes. La tasca realitzada en l’àmbit de seguiment ha consistit en la realització d’exploracions neuropsicològiques inicials o de seguiment, a fi d’esbrinar les conseqüències que determinades patologies neurològiques agudes, subagudes o progressives tenen sobre funcions cognitives com ara memòria, atenció o percepció, pràxies, llenguatge, raonament abstracte o les capacitats executives (frontals), entre altres. L’objectivació de les possibles seqüeles neuropsicològiques té una clara repercussió sobre el pacient en temes laboras (baixes transitòries o permanents), juridicolegals (v. gr. testaments), de prestació assistencial (ajudes públiques, centre de rehabilitació, etc.) o familiars.

En els plans d’estudi de 1994 de la Facultat de Psicologia, la neuropsicologia és representada en l’Àrea de Psicobiologia des del any 1996 a través d’una assignatura optativa de tercer curs, amb un total de tres crèdits teòrics i un de pràctic. Així mateix, hi ha assignatures de programes de doctorat amb continguts neuropsicològics. Tanmateix aquesta situació acadèmica es mostra clarament insuficient en l’àmbit formatiu per respondre a l’elevat interès despertat entre els estudiants de la llicenciatura de psicologia o d’altres carreres. Vist que en l’actualitat no existeixen plans reglats per a l’obtenció d’aquesta especialitat, el nostre interès passa per dissenyar un màster de caràcter universitari i amb un ampli practicum en el marc hospitalari que permeta formar futurs professionals de la neuropsicologia d’elevada qualitat. D’altra banda, la nostra vocació fundadora a través de la nostra activitat clínica i experimental pretén conscienciar les autoritats sanitàries perquè, finalment, la neuropsicologia siga integrada en els serveis que ofereix la nostra xarxa hospitalària pública. Creiem que aquesta és l’única manera que permetrà a la nostra especialitat podrà sortir de l’àmbit privat i de la investigació universitària per formar part d’una realitat social que altres comunitats autònomes ja han començat a abordar.

Raúl Espert Tortajada. Àrea de Psicobiologia, Universitat de València. Unitats de Neuropsicologia dels hospitals Dr. Peset, Clínic i Arnau de Vilanova de València.
© Mètode 23, Tardor 1999.

Anàlisi etiològica dels pacients atesos en la unitat de Neuropsicologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset (València) entre els anys 1993 i 1999.
Amplitud de la mostra: N=876

«La neuropsicologia es defineix com l’estudi de la relació entre la funció cerebral i el comportament, és a dir, és la disciplina que investiga a nivell empiricocientífic les interrelacions del cervell»

  «Un altre camp d’interès de la neuropsicologia és la identificació d’organitzacions poc freqüents del cervell que poden ocórrer en esquerrans o en persones amb lesions cerebrals produïdes durant la infantesa»

 «La bona acceptació de la nostra unitat en el marc neurologia ha possibilitat la realització de diversos assajos clínics neurofarmacològics a l’hospital universitari La Fe, i també l’elaboració de projectes d’investigació en l’àmbit de les demències»