|
Foto: M. González Restoring the fluvial riverbanks and riverbeds. In this article the author comments on the objectives behind restoring the rivers and riverbanks, which aim to recover the natural processes of erosion and sedimentation and the ecological functioning of the fluvial system. The flow and space regime are the key elements in river recovery and, in their restoration, priority must be given to the sustainable management of the water resources. Són molts els processos que han determinat la degradació actual dels rius de cada país al llarg del temps, en funció de la seua història física i humana. Tradicionalment, i sobretot en les últimes dècades de major prepotència tecnològica, en la gestió dels rius ha predominat una visió productivista, i només s’hi ha tingut en compte el valor com a font de subministrament d’aigua, com a sistemes d’energia potencial i cinètica, o com a vies de desguàs de les avingudes; o el seu valor com a espai públic, de relleu favorable per a desenvolupar-hi nombroses activitats. La poca atenció dedicada als rius com a origen d’altres valors ambientals, com a lloc que conté la major diversitat d’espècies (Naiman et al., 1993), que ofereix paisatges de gran poder d’evocació; o la consideració del funcionament hidrològic del sistema, a través de la recàrrega d’aqüífers a la plana d’inundació, la capacitat d’aquesta última per a retardar la formació d’avingudes, etc., ha propiciat la degradació dels nostres rius fins a situacions avui dia inacceptables per una societat més sensible a la conservació de la naturalesa, “conscient del seu privilegi de posseir temporalment una terra, però obligada a mantenir la seua integritat, estabilitat i bellesa per a generacions futures” (Leopold, 1933). Si bé entre molts gestors de l’aigua del nostre país encara persisteix una visió productivista dels rius (per exemple l’aprovació recent del Pla Hidrològic Nacional), ja hi ha un major coneixement de tots els béns i serveis que poden oferir els rius, i cada vegada es valora en major mesura la rendibilitat econòmica d’altres usos no tradicionals, lúdics i culturals, que poden oferir els rius quan es mantenen en condicions naturals. D’altra banda, la incorporació de la Directiva Marc de Política d’Aigües europea a la gestió dels rius ens obliga a supeditar l’aprofitament dels seus béns productius a la conservació dels valors ecològics. I això, en molts casos, fa necessari restaurar els llits i les seues riberes per aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua i assegurar-ne un ús sostenible. Objectius de la restauració dels rius Els objectius de la restauració dels rius són recuperar els processos naturals dels llits i riberes, a fi d’aconseguir l’equilibri geomorfològic i recuperar-ne el funcionament com a ecosistemes. La restauració definitiva s’aconsegueix quan el riu recupera les formes i processos primitius, anteriors a la degradació. No obstant això, en la majoria dels casos es tracta únicament de restituir els processos naturals en la mesura en què siguen compatibles amb els usos actuals de la plana d’inundació i es puga recuperar part del seu funcionament ecològic (rehabilitació). Per a poder parlar de veritable “restauració” és necessari recuperar els processos fluvials i la integritat hidrològica del riu i de la seua conca. Aquesta restauració dels rius representa un nou enfocament de l’enginyeria fluvial, on s’integren els conceptes tradicionals de la hidràulica amb els principis de geomorfologia fluvial i la consideració dels valors ambientals dels rius, atenent al seu funcionament ecològic i a les característiques del paisatge fluvial. Es tracta de rectificar errors passats en la utilització i gestió dels rius, quan es van aplicar tècniques d’enginyeria hidràulica per fer més rígides les lleres o llits i simplificar-ne el funcionament com a canals d’aigua, sense considerar-ne la identitat com a “ecosistemes”. Es tracta també de donar llibertat novament als processos naturals del riu per recuperar gradualment la bellesa i amenitat que proporciona el seu funcionament ecològic i fer compatible l’èxit del seu equilibri dinàmic amb l’aprofitament sostenible del llit i de la seua plana d’inundació (Nijland i Cals, 2001). Escala espacial i temporal en la restauració fluvial Encara que en el nostre país es manté una estructura administrativa de gestió dels rius per conques vessants (confederacions hidrogràfiques), en la pràctica la restauració fluvial s’aborda per trams aïllats, seguint criteris molt diversos i pal·liatius de certs símptomes que afecten els esmentats trams. En aquest sentit no podem oblidar que cada tram de riu és un sector més de tot un sistema únic de drenatge de la conca, que depèn del règim de cabals circulant, i que els problemes o símptomes que es manifesten en aquell tram (per exemple: erosió de marges, inundacions, etc.) corresponen amb molta freqüència a intervencions realitzades en altres trams aigües amunt o aigües avall, l’efecte del qual s’ha anat transmetent amb el temps a tota la xarxa fluvial (Thorne et al., 1996).
Figura 1. Actuacions que determinen la recuperació dels processos fluvials i l’estat ecològic dels rius i riberes. Per això, les propostes que inclou el projecte de restauració d’un tram concret de riu han de procedir d’un estudi realitzat a una escala espacial molt més àmplia, que permeta interpretar la dinàmica actual del riu al tram de projecte, en relació als canvis que s’hagen pogut produir en la distribució espacial de l’energia hidràulica del riu, en el continu del seu perfil longitudinal. D’altra banda, no totes les intervencions realitzades al riu o en la seua conca vessant han tingut temps o ocasió per a manifestar el seu efecte en el tram de projecte. També amb molta freqüència hi ha amenaces latents, com ara ampliacions urbanístiques, noves infraestructures en planes d’inundació, canalitzacions recents, etc., l’efecte de les quals pot aparèixer en qualsevol moment, amb el següent episodi crític de sequera o avinguda de major magnitud. L’estudi per al disseny de la restauració ha d’abraçar, en aquest sentit, una escala temporal prou extensa perquè puga incloure les actuacions realitzades en el passat (utilització de fotografies aèries antigues) i valorar les dutes a terme en els últims anys, que puguen afectar el tram de projecte i que corresponguen a l’escala espacial abans apuntada, del continu longitudinal del riu i de la seua conca. Actuacions per a la restauració dels rius D’intervencions que podem realitzar per a millorar l’estat ambiental dels rius, n’hi ha moltes: la recuperació de la sinuositat del llit, la revegetació de la riberes, la millora de l’hàbitat piscícola o, si convé, la reintroducció directa de les comunitats biològiques. És indubtable que aquestes intervencions, més barates i fàcils de realitzar com més es refereixen a l’“estructura” del riu i no al seu “funcionament”, representen una millora molt visible de la forma o estètica actual del riu, però poden acabar desapareixent gradualment si no responen al funcionament ecològic del mateix riu, o no s’hi dediquen labors periòdiques de manteniment i es dóna per perduda la inversió realitzada.
Figura 2. Relacions entre els processos fluvials i l’estructura física i biològica de l’ecosistema fluvial. Tenint en compte la capacitat del mateix riu per a recuperar la seua forma i estructura biològica, podem considerar que les intervencions més importants, i de major repercussió en l’ecosistema fluvial a mitjà i llarg termini, seran les relatives a la recuperació del “règim de cabals”, líquids i sòlids, i a la recuperació de l’“espai fluvial”. Aconseguits ambdós elements, el riu mateix efectuarà les intervencions abans esmentades, de manera gratuïta i perdurable en el temps (vegeu figures 1 i 2). Els cabals circulants determinaran la capacitat del riu per a erosionar i dipositar sediments, configuraran el traçat, les seccions transversals, les condicions hidràuliques i, finalment, els microhàbitats del riu on viuen les comunitats biològiques (Swales, 1989; Brookes, 1992). L’espai fluvial definirà la superfície en què es desenvolupen els processos d’erosió i sedimentació, i, amb aquesta, la grandària i la distribució espacial dels diferents hàbitats fins configurar el paisatge fluvial. Però no hem d’oblidar que els cabals circulants i l’espai fluvial disponible depenen, al seu torn, de les condicions hidrològiques de la conca vessant, referides no sols al balanç de pluges-vessaments, sinó també a l’ordenació d’usos en vessants i plana d’inundació, i a la gestió mateixa dels recursos hídrics. En el nostre país, amb una forta escassetat d’aigua a les regions més poblades i sense límit per al creixement de la seua demanda, la gestió dels recursos hídrics adquireix especial protagonisme i responsabilitat en l’estat ecològic dels rius. L’aigua és un element fonamental per al desenvolupament regional i social, i la seua gestió té fortes implicacions econòmiques i polítiques, la qual cosa dificulta en gran manera la conservació o, si s’escau, la restauració dels llits fluvials. El grau de sensibilitat ambiental de la gestió dels recursos hídrics condicionarà directament l’aigua que circula pels rius, en quantitat, qualitat i època, i els tipus d’usos i ocupacions a les seues riberes i marges. D’ell dependrà, en últim terme, l’estat físic dels llits i de les seues riberes, i la planificació i nivell d’inversions per a restaurar-les i conservar-les. Bibliografia Marta González del Tánago. E.T.S. Ingenieros de Montes, Universidad Politécnica de Madrid. |
Foto: A. Aguilella A l’esquerra, tram pluvial en condicions naturals, on s’hi observa la diversitat i riquesa d’hàbitats físics, els quals acullen alhora una gran diversitat de comunitats aquàtiques i ripàries. Dalt, el barranc de Carraixet, que de ser una bella rambla mediterrània, plena de còdols i baladres, ha estat transformada en una trista claveguera.
«Es fa necessari restaurar els llits i les seues riberes per aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua, i assegurar-ne un ús sostenible»
Riu Cinca. Ampla plana d’inundació que funciona com un gran espai d’emmagatzematge temporal d’aigua en revingudes i zona d’infiltració i recàrrega d’aqüífers, alhora que espai per al desenvolupament de la vegetació ripària.
L’urbanisme i l’agricultura són dues ocupacions que han causat una forta degradació dels llits fluvials. En les fotografies, vistes aèries del riu Jarama (Parque del Suereste, Madrid), l’any 1956 (dalt) i l’any 1999 (baix).
De vegades el nivell d’artificialització dels nostres rius pot arribar a extrems com el que mostra aquesta fotografia del riu Segura prop de Murcia. |
