Entrevista a Londa Schiebinger
«Hi ha un biaix inconscient de gènere en l’algoritme de Google»
Professora d’Història de la Ciència de la Universitat de Stanford i directora de Gendered Innovations
Ens reunim amb Londa Schiebinger a París després de la seua intervenció en la novena Conferència Europea sobre Igualtat de Gènere en l’Educació Superior, organitzada pel Centre Nacional d’Investigació Científica de França. Des de 2011 aquesta investigadora i professora d’Història de la Ciència de la Universitat de Stanford (Califòrnia, Estats Units) assessora la Comissió Europea en assumptes de gènere mitjançant el programa Gendered Innovations. Amb Londa Schiebinger, directora d’aquest projecte d’envergadura –el 2015 hi van participar 600 persones de quaranta països–, parlem sobre els estudis de gènere que realitzen en ciència, medicina i salut, enginyeria i medi ambient, però també sobre quina ha estat l’evolució de la participació de les dones en la ciència o com ha pogut afectar a la investigació científica la falta de perspectiva de gènere.
Encara que és una eminència en l’àmbit –ha estat guardonada amb prestigiosos premis com el Premi Humboldt d’Investigació o la beca de la Fundació John Simon Guggenheim i ha intervingut en dues ocasions davant de les Nacions Unides–, Londa Schiebinger em rep en l’hotel on s’allotja, al burgès barri de Saint-Germain-de-Près de París, amb un somriure i un abraç, un estil molt nord-americà.
Des de la primera pregunta puc apreciar els seus dots de docent i, encara que el tema que tractem pot ser un poc delicat quant a l’ús del llenguatge, Londa Schiebinger es mostra senzilla i molt oberta a la comprensió, contestant cada qüestió d’una manera pedagògica i convidant-me a reflexionar, fent d’un tema que podria semblar abstracte en un primer moment un objecte d’estudi concret i amb multitud d’aplicacions pràctiques en la vida quotidiana.
Parlem un poc sobre el seu projecte, Gendered Innovations. Per què es va crear?
Estava molt interessada a saber com podíem utilitzar l’anàlisi de gènere per a avançar i innovar en ciència i tecnologia. Abans d’això sempre parlàvem sobre els prejuís de gènere. Però vaig descobrir que era molt important capgirar-ho i implicar-hi científics i enginyers perquè estan interessats en les novetats, i aquest projecte permet utilitzar el gènere per a veure coses noves. I això és el que ens interessava aconseguir.
Com funciona el projecte?
Vaig començar l’any 2005 en la Universitat de Stanford i més avant, el 2011, la Unió Europea em va demanar que participara amb ells. Així doncs, la idea va prendre forma el 2005, el projecte va començar realment el 2009 i la Unió Europea s’hi va unir el 2011. El projecte està en marxa a Europa, als Estats Units, a Canadà i ara s’hi ha unit Corea del Sud. Tenim sis codirectors, si no m’equivoque, i a més tenim la col·laboració de més de vuitanta persones expertes en tots els camps de la ciència i enginyeria per a ocupar-se dels casos d’estudi específics que desenvolupem, de la metodologia i els estudis clau i, això és l’important, de la manera com integrar l’anàlisi de sexe i gènere en la investigació.
«La metodologia de l’anàlisi de sexe i de gènere no és present en el pla d’estudis universitari, encara que és molt important»
Podria parlar-me d’aquests estudis?
La metodologia de l’anàlisi de sexe i de gènere no és present en el pla d’estudis universitari, encara que és molt important. La primera cosa que va fer el nostre grup va ser desenvolupar dotze mètodes i presentar-los en el nostre lloc web. Sabíem que seria molt important crear casos d’estudi o exemples concrets en què l’anàlisi de sexe i gènere oferira quelcom a la investigació. Un dels meus exemples favorits és la traducció automàtica. Si entrem en Google Translate, que és el sistema de traducció automàtica principal als Estats Units, veiem que utilitza el pronom masculí per defecte. SYSTRAN, el principal a Europa, fa el mateix. Si introduesc un article sobre mi en Google Translate per defecte tradueix «ell va dir» en compte de «ella va dir». Ens vam preguntar per què ocorria això i vam descobrir que, com que Google Translate funciona mitjançant un algoritme, el problema és que «ell va dir» apareix en Internet el quàdruple de vegades que «ella va dir», així doncs, la màquina encertarà més vegades si tria «ell va dir». L’algoritme està preparat per a actuar d’aquesta manera. De totes maneres, vam descobrir que s’havia produït un gran canvi en la llengua anglesa des de 1968 fins al present, i la proporció de repeticions de «ell va dir» enfront de «ella va dir» havia passat des de 4 a 1 fins a 2 a 1. Malgrat això, la traducció no té això en compte. Així doncs, ens vam adreçar a Google i els vam dir: «Escolteu, què passa amb això?», i ens van contestar: «Vaja, no en teníem ni idea!». Van reconèixer que hi ha un biaix inconscient de gènere en l’algoritme de Google. No era la seua intenció, i ara tenen molta gent intentant arreglar-ho.
Com es pot arreglar?
Aquesta és la qüestió! Aquesta és la part del descobriment. Si podem arreglar-ho, serà un gran avenç. Trobe que els algoritmes en general són un problema perquè si hi ha algun tipus de biaix inconscient en les dades, els resultats de l’algoritme ho reflectiran. Així doncs, encara que Google té polítiques d’empresa per a promoure la igualtat de gènere, el seu producte conté un biaix inconscient indesitjat. Ara que ho saben poden intentar arreglar-ho. De fet hi ha unes conferències a Harvard al novembre en què, una vegada més, especialistes en computació discutiran com inserir alguns aspectes de responsabilitat social en l’algoritme. Però els algoritmes són populars perquè són formes matemàticament rigoroses de fer les coses sense intervenció humana, es tracta exclusivament d’aprenentatge automàtic. Llavors, si es vol intervenir en el procés, com es pot fer correctament? És una oportunitat enorme per a aprendre, perquè cada vegada trobem més exemples d’aquest tipus de biaixos inconscients de gènere en els algoritmes. La solució, en aquest cas, encara està per arribar. Però tenim molt bons exemples com les malalties cardíaques en les dones, l’osteoporosi en els homes… Pel que fa a les malalties del cor, només les estudiàvem en homes i no ens adonàvem que són la causa més important de mort en dones, no teníem tota aquesta informació. Ara ho sabem, i aquesta és, una vegada més, la innovació: ajudar més gent centrant-nos tant en homes com en dones.
«No totes les propostes són susceptibles de ser analitzades des del prisma del sexe i el gènere, com la física teòrica o la matemàtica pura»
Quin tipus de treball realitza per a la Comissió Europea?
El nostre projecte era important quant a la creació de mesures per a Horitzó 2020. Els investigadors i investigadores treballen en temes específics en què la Unió Europea ha decidit que és bona idea observar qüestions de sexe i gènere. Treballem amb aquestes persones mentre estableixen aquestes normes, els oferim proves, un marc i una plataforma científica que done suport a aquestes normes. La Unió Europea té moltes convocatòries. Les van repassar totes i van decidir en quines seria important realitzar anàlisi de sexe i gènere, i les van marcar. No totes les propostes són susceptibles de ser analitzades des del prisma del sexe i el gènere, com la física teòrica o la matemàtica pura. Això és per a camps d’estudi com la robòtica, els estudis mediambientals, la salut o la medicina, llocs en què les anàlisis de sexe i gènere poden tenir un impacte. Per això s’implanta una nova política. Por exemple, en el transport públic, sota l’epígraf de medi ambient, es busca fer que els sistemes de transport siguen útils per a tothom.
Hi ha diferències en l’ús que fan homes i dones del transport públic?
No es tracta de ser home o dona, es tracta del tipus d’activitat. Aquest estudi de cas s’ocupa de la manera com s’arrepleguen dades sobre el transport públic. Normalment els governs i els enginyers civils arrepleguen dades per a les diferents categories de viatge: treball, educació, compres, lleure… Hi ha vuit categories tradicionals, però cap no inclou la «prestació d’atencions». Ja siga portar els xiquets a la guarderia o portar un amic o un familiar ancià al metge, és un patró de transport diferent. Si utilitzes el transport per faena, normalment et desplaces de casa a la faena i de tornada a casa, però si has d’ocupar-te de l’atenció d’algú, potser aniràs de casa a la guarderia, d’ací a la faena, i després possiblement vages a comprar i tal vegada a la bugaderia, i més et val arreplegar els xiquets i d’ací a casa, per la qual cosa el teu patró de transport és diferent. L’objectiu és aconseguir que el transport públic s’adapte a tots aquests patrons. I no importa si el que s’ocupa d’aquestes atencions és un home o una dona, es tracta de què comporten aquestes tasques. Les dones s’hi han dedicat més, però cada vegada més homes joves ho fan! Així doncs, el sistema de transport també ha de canviar.
Vostè també ha treballat en el camp de la investigació biològica i defensa que és molt important tenir en compte el sexe de les cèl·lules. Per què no es fa?
És un factor que la gent simplement no considerava. No hauríem de tenir en compte el cost perquè el treball amb cèl·lules és el primer pas de la investigació i és molt econòmic en comparació amb el procés complet. Si s’utilitzen cèl·lules per a desenvolupar un medicament, que pot costar milions de dòlars, aquest és només el primer pas. I si cometem errors en el primer pas, haurem malgastat milions de dòlars. És molt important començar correctament. Per tant, si és possible conèixer el sexe de les cèl·lules, la ignorància no és una excusa.
Algunes persones entenen sexe i gènere com el mateix concepte, o associen un sexe a un gènere concret. Ha afectat aquesta concepció la recerca?
El sexe és un fenomen biològic i el gènere és un fenomen cultural, que inclou comportaments, actituds, valors, la manera com entenem com funcionen en la societat els homes, les dones i la gent transgènere. Els comportaments d’homes i dones estan convergint i hi ha molta més llibertat per a les persones transgènere i gai, és un nou món meravellós. No cal encaixar en un calaix determinat. La gent solia pensar que el gènere venia determinat per la biologia i que per tant no es podia canviar, però si ens adonem que la cultura també crea aquestes actituds respecte al que pot fer un home o una dona, llavors podem canviar-les. Podem canviar-les mitjançant un procés polític, podem oferir igualtat per a homes, dones i persones transgènere. En aquests moments, als Estats Units estem immersos en una discussió enorme sobre els banys. Si ets transgènere, quin bany hauries d’utilitzar? El que correspon al teu sexe o al teu gènere? Ara tenim molta més llibertat. Ara, molts països demanen que els consells d’administració de les empreses estiguen compostos en un 40 % per dones, Angela Merkel és cancellera d’Alemanya, i ens preguntàvem –esperàvem– si Hillary Clinton seria presidenta dels Estats Units. Hi ha més llibertat per a tothom, i els homes també tenen més llibertat per a no limitar-se a treballar i mantenir les seues famílies, sinó a participar en la vida familiar. Senzillament, trobe que hi ha molta més llibertat.
Ajuda el sistema de quotes?
No tenim quotes als Estats Units, no sé com funciona a Europa. Als Estats Units tenim el que es coneix com a «acció afirmativa» (affirmative action), i pense que és molt important. Significa que si dues persones, un home i una dona, sol·liciten una faena i estan igualment qualificats, li donaran la faena a la persona que històricament ha estat discriminada. Per exemple, un home i una dona amb la mateixa qualificació es presenten per a una faena d’infermeria: es triaria l’home perquè els homes representen potser un 10 % de la professió d’infermeria, i es tracta d’equilibrar les coses. Això és l’acció afirmativa.
«El sexe és un fenomen biològic i el gènere és un fenomen cultural, que inclou comportaments, actituds i valors»
Tornant a la qüestió anterior, si la gent assimila que hi ha un gènere específic que correspon a cada sexe, pensa que això reforça els estereotips?
Si penses que sexe i gènere són el mateix, això reforça els estereotips, ja que penses que només perquè les dones tenen estrògens actuaran d’una determinada manera. Però sabem que això no és cert. Òbviament les dones continuen donant a llum i això és un fet que, biològicament, els homes no poden fer, per tant hi ha una certa asimetria. Sí que hi ha una diferència biològica, però es pot crear una regulació que promoga la procreació, perquè la societat necessita reproduir-se, i és possible que les dones siguen també professionals i que treballen als nivells més alts. Tinc dos fills, però això mai m’ha frenat, perquè en el món acadèmic hi ha molt més suport per a formar una família i tenir un equilibri entre la feina i la vida privada. És molt important treballar per la igualtat de les persones encara que hi haja diferències biològiques.
«És molt important treballar per la igualtat de les persones encara que hi haja diferències biològiques»
Són els estereotips l’enemic?
Necessitem els estereotips, tenen un costat positiu. Si vaig caminant pel carrer, necessite saber què esperar de cada persona. Si algú està borratxo o boig, tinc un estereotip que em diu que guarde les distàncies, perquè pot ser perillós. Jo em cree un estereotip per com vesteixes, em cree un estereotip per la teua classe social, per com parles. Em cree un estereotip sobre tu perquè entenc com encaixes en la societat, i així sé com parlar amb tu, sé com interactuar amb tu. Hi ha estereotips positius, però també n’hi ha de negatius: si ets un home i saps que jo sóc una dona, potser no tingues en compte la meua opinió pel fet de ser dona. És a dir, necessitem reconsiderar els nostres estereotips. És necessari tenir aquesta Gestalt, aquest grup d’idees, quan coneixem algú. Ets una persona segura? Si vaig pel carrer, no puc entrevistar cada persona segons me la creue, necessite emetre un juí respecte a ells, i aquests juís es corresponen amb estereotips inconscients. En alguns casos necessitem canviar-los; en altres, no. Si veig un gos perillós, mantindré el meu estereotip, que m’indica «guarda les distàncies». Hem de mantenir algunes d’aquestes categories, però altres hem de reconsiderar-les.
Parlem sobre la relació entre les dones i la ciència. Vostè l’ha estudiada i ha observat que en el segle XVII les dones participaven en la investigació i que, més avant, gradualment, van anar deixant de participar-hi. Quina és la situació avui dia?
La situació és molt millor, per descomptat!
Però quins són els reptes que se’ns plantegen?
Per descomptat, continua havent-hi reptes que superar. Crec que en la Universitat de Stanford només hi ha un 25 % de catedràtiques, no estem en igualtat de condicions. Però en el meu camp, història, quan em va contractar la Universitat de Stanford hi havia un 18 % de catedràtiques en el departament i avui, si no m’equivoque, som potser prop d’un 40 %, així doncs, trobe que estem avançant molt. Continua havent-hi camps, com l’enginyeria elèctrica, en que les xiques encara no trien. Així doncs, hem de fer una ullada a la cultura i dir: «Per què les xiques americanes no volen ser enginyeres elèctriques?». Pensem en la nina Barbie, que el 1994, quan li estiraves d’un cordó, deia: «La classe de matemàtiques és difícil», i totes aquelles xiquetes a qui els encantava Barbie aprenien que a les xiques no els agraden les matemàtiques. Pense que necessitem canviar la nostra cultura seriosament, necessitem que Hollywood i les seues grans produccions mostren dones com a matemàtiques o informàtiques, com intel·ligents, com a líders… Hem de construir la impressió en tota la societat que les dones poden fer més coses i que els homes també poden ser afectuosos i bons pares i infermers i mestres: tot allò que les normes socials no permeten que facen, a causa de les nostres actituds.
Encara es nota que hi ha menys dones en els camps STEM [acrònim en anglès per a les disciplines acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques]. Per què ocorre això? Hem parlat sobre comportament, cultura i educació, però pensa que el sostre de vidre també afecta en aquest sentit? Què hauríem de fer per a trencar-lo?
Em sembla que el sostre de vidre es trenca cada dia, que avui dia és una gran oportunitat ser una xica jove. Però hem d’estar alerta, perquè encara necessitem pressió política, canvis i coneixement.
La situació de les dones en el treball i en ciència ha canviat gràcies a la lluita i a l’evolució dels drets civils, però hem vist que hi ha hagut una evolució del concepte de feminisme en les últimes dècades. En la dècada dels vuitanta es relacionava al feminisme amb el concepte d’igualtat, un fet que des del meu punt de vista podia legitimar un enfocament patriarcal de la societat, perquè defensava que les dones i els homes són iguals però sense tenir en compte les diferències entre ells i les coses bones que pot aportar cada gènere. Ara, en els seus estudis, es veu que tenen en compte aquestes diferències en la cerca d’igualtat. Quins són els beneficis d’aquest nou enfocament per a la ciència i el coneixement?
Sí, teníem el concepte d’igualtat, era necessari ser igual per a aconseguir la igualtat de drets. Més avant es va arribar a aquest altre feminisme que va fer insistència en les qualitats femenines que són útils per a les societats. No volem esclafar-les i eliminar-les. Es valoren més coses. Permeta que torne a la disciplina de la història. Amb l’arribada de més professores, la disciplina sencera va canviar, la qüestió històrica va canviar. Quan només els homes eren professors, abans de l’arribada de les dones, la història era política i presidents, diplomàcia i guerra. Eixos eren els temes que es valoraven, potser també una mica d’història intel·lectual, la història de la filosofia… Però quan van arribar les dones, va haver-hi una revolució en el pensament, i ara tenim història de la família, història de les dones, història de la reproducció, història del col·lectiu de gais i lesbianes… Tenim tot de coses que abans mai comptaven com a història. Ara, aquests temes són part del nucli de la disciplina.
«Quan només els homes eren professors, abans de l’arribada de les dones a la docència, la història era política i presidents, diplomàcia i guerra»
N’hi ha més, d’exemples semblants?
El mateix va ocórrer en medicina. Primer, s’estudiava tot sobre el cos masculí, i després, en les dècades dels vuitanta i els noranta, i especialment ara, comencem a considerar les diferències sexuals en medicina. Com funciona això en el cos femení? Perquè la biologia és diferent. Quin és el mecanisme? Com és el metabolisme? Gràcies a això, s’aconsegueix enriquir i estendre el camp de la medicina, és una ciència nova i trobe que per això és important que es reconega la diferència, que es valore igual les dones i se les incorpore a la ciència i a la societat. Pense que ara sabem més coses, que hem obert la porta, i tot això és una qüestió de crear coneixement.