Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al cel, associant-lo a estats d’ànim de divinitats o a presagis. I aleshores, a aquests canvis els deien potser «cometa», encara que es tractés, per exemple, d’una explosió supernova, com va ocórrer en el segle xvi amb la supernova de Tycho.
En l’actualitat, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia ens permet observar el cel no només amb els nostres ulls, restringits a la «llum visible», sinó també en totes les bandes de l’espectre electromagnètic. A més, som capaços de detectar els neutrins que ens n’arriben, i, des de fa poc, fins i tot les esquives ones gravitatòries, tan difícils de mesurar. La informació que ens aporten aquests diferents canals no és precisament la d’un cel estable i tranquil. Ans al contrari, la realitat és terrible i esgarrifosa. Per tant, si ens mirem el cel com un lloc tranquil és perquè el nostre entorn, sortosament, ho és. Més enllà, hi ha l’univers violent.
El present monogràfic pretén acompanyar el lector en un viatge pels escenaris més extrems del cosmos i per les grans qüestions que encara ens plantegen, tant des d’una perspectiva global cosmològica, com de la particular de cada cas, sense oblidar consideracions filosòfiques i artístiques. Benvolgut lector, confiem que els articles recopilats en aquest monogràfic desperten la teua curiositat i, com va dir el poeta, et descobresquen «un port que els teus ulls ignoraven».
