Malalties cròniques, dietes i gens

96-55
© M. Lorenzo
Les recomanacions generals sobre la dieta no s’adeqüen a escala individual. Sense deixar de banda els beneficis d’una dieta equilibrada i saludable, cal teniren compte també les dràstiques diferències en les respostes de cada persona davant els aliments.

La quantificació de l’impacte potencial de l’heteroge­neïtat genètica sobre la sensibilitat a la dieta resta encara incompleta, molts dels estudis són d’observació i la major part d’estudis d’intervenció són poc potents, i una limitació principal que es dedueix de les dades disponibles en la literatura és l’insuficient nombre d’estudis d’intervenció que demostren impactes inequívocs genotip-dependents de la dieta sobre marcadors de risc ben establerts per a una malaltia. A més, les bases mecàniques per a moltes de les interaccions dieta-genotip descrites són desconegudes. A Europa, la xarxa European Nutrigenomics Organization (NuGO) ha afrontat recentment el desafiament d’intentar traduir les dades de la nutrigenòmica a la pràctica, en forma de prediccions precises dels efectes beneficiosos o adversos per a la salut dels components de la dieta. A continuació exposem alguns exemples en relació amb el desenvolupament de malalties cròniques.

Càncer

En general, els efectes dels nutrients en el nostre organisme mostren una complexitat inesperada. Diversos tipus de càncer (colon, recte i altres) s’associen a un elevat consum de carn, especialment carn vermella ben cuita (formació d’hidrocarburs aromàtics policíclics, amines heterocícliques). No obstant això, s’ha descrit que el risc de càncer depèn de l’activitat acetilant que està associada als polimorfismes d’enzims específics, però, en particular (risc 3,2 vegades major), afecta els individus de la població que mostren, alhora, fenotips ràpids per a les acetiltransferases i per a CYP1A2. L’interès d’aquesta mena de coneixements és obvi no només per a la salut pública i individual sinó també per a la indústria càrnia, que es pot veure afectada per recomanacions més o menys generals o dirigides en relació al consum de carn vermella.

 Malaltia cardiovascular (ECV)

Els polimorfismes simples (SNP) de diversos gens afecten la susceptibilitat individual a desenvolupar ECV. En l’estudi de Framingan sobre ECV, els individus amb un polimorfisme en la regió promotora del gen APOA1 van respondre de manera diferent a la ingesta d’àcids grassos poliinsaturats (PUFA); els portadors de l’al·lel A van mostrar un augment dels nivells sanguinis de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en resposta a un major consum de PUFA, però, en canvi, els portadors del al·lel G, més freqüent, van mostrar una relació inversa entre els nivells de HDL i el consum de PUFA. D’altra banda, l’estudi del polimorfisme de la LPL conegut com T495G HindIII ha il·lustrat la complexitat existent a l’hora de predir malalties associades a un sol SNP; ja que les associacions que es troben poden estar afectades per altres factors com per exemple el contingut calòric de la dieta.

 L’obesitat, heterogènia i multifactorial

L’obesitat és la manifestació d’alteracions en el sistema de control del pes corporal que impedeixen l’ajustament de la grandària de les reserves grasses entre marges òptims. El descobriment de la leptina al desembre de 1994 va marcar una fita en la nostra comprensió del sistema que controla la homeòstasi energeticometabòlica dels mamífers. La leptina és una hormona proteica produïda majoritàriament pel teixit adipós. La mancança de leptina determina una obesitat massiva, amb nombroses complicacions mèdiques associades. Encara que aviat es va saber que molt pocs casos d’obesitat humana són resultat de la deficiència en leptina, el descobriment d’aquesta hormona va obrir tota una nova perspectiva en l’estudi de l’obesitat i va permetre iniciar la confecció d’un esquema basat per primera vegada en elements moleculars concrets (gens, proteïnes), del sistema que regula el balanç energètic. Amb dotzenes de processos interactuant, implicats en el control del pes corporal i així de l’obesitat, i amb els nutrients afectant l’expressió dels gens implicats o les seves funcions, l’element diferencial en el futur serà la consideració personalitzada, la resposta individual als diferents tractaments possibles. Ens trobem amb el que es denominarà perfil nutrigenòmic i perfil farmacogenòmic de la persona obesa, la definició de la qual es percep com possible gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies òmiques, en la recentment iniciada era postgenòmica funcional.

Resistència a la insulina i diabetis «mellitus» tipus 2 (T2DM)

La T2DM és una malaltia metabòlica causada per una secreció insuficient d’insulina o una inefectivitat de l’acció d’aquesta, caracteritzada per una hiperglucèmia, dislipidèmia i alteracions del metabolisme glucídic, lipídic i proteic. Les dietes riques en greix i energia representen un paper en el desencadenament d’aquesta afecció i s’han descrit diversos gens relacionats i que són sensibles a la dieta. Com a exemples podem referir el de l’adiponectina, la resistina, i la SREBP (Sterol Response Element Binding Protein). Concretament, el SREBP-1c ha estat identificat com el gen candidat en la regulació de la resistència a la insulina en humans. Podem referir-nos també a la família dels PPAR (Peroxisome Proliferator-Activated Receptors, que intervenen en la resposta cel·lular a biomolècules o fàrmacs com els àcids grassos, fibrats i les tiazolideniones) com un gen candidat per a l’inici de la T2DM i, per exemple, s’ha descrit que el polimorfisme Pro12Ala determina diferents respostes a la relació entre àcids grassos poliinsaturats (PUFA) i saturats (SFA) en l’alimentació i que, quan en aquesta hi ha menys PUFA els individus amb l’al·lel Ala tenen un índex de massa corporal major que els individus amb l’al·lel Pro.

Així mateix, entre altres exemples, els polimorfismes en diversos gens transportadors i en particular en la Intestinal Fatty Acid Binding Protein (IFABP) poden modificar la biodisponibilitat d’àcids grassos i altres nutrients de la dieta.

Andreu Palou. Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia. Universitat de les Illes Balears.
© Mètode 55, Tardor 2007.

«La xarxa European Nutrigenomics Organization (NuGO) ha afrontat recentment el desafiament d’intentar traduir les dades de la nutrigenòmica a la pràctica, en forma de prediccions precises dels efectes beneficiosos o adversos per a la salut dels components de la dieta»

Malalties cròniques, dietes i gens

© Mètode 2011 - 55. Gen, ètica i estètica - Tardor 2007

Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia. Universitat de les Illes Balears.