La literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació.
Especialment interessant és analitzar la mirada específica dels professionals de la medicina que també són escriptors, però també ho és abordar la dels qui recreen els sentiments des de la perspectiva de la persona malalta. En aquest sentit, sembla clara la funció terapèutica de la literatura; de qui l’escriu pel valor alliberador que té, però també de qui la llig o escolta, per l’estímul positiu que suscita el fet mateix de gaudir d’una obra d’art.
Cal reconèixer que la salut i, molt especialment, l’absència d’aquesta constitueix un tema de gran importància ètica i emocional propici per a l’expressió de la subjectivitat de l’escriptor. Aquesta subjectivitat es materialitza en nombroses estratègies textuals i procediments discursius. Destaca l’ús de marcs metafòrics o la translació del metallenguatge propi de la medicina. En realitat, la força d’aquest tipus de figures i expressions és tal que transcendeix sovint cap a textos no literaris. Així, per exemple, l’ús de metàfores ancorades en la malaltia a l’hora de parlar de temes en un altre àmbit és constant.
Una de les característiques més valuoses del creador literari que s’ocupa de retratar aspectes relacionats amb la salut i amb la malaltia és la seua perspicàcia a l’hora de representar els temps (les fases de la malaltia, els últims moments de la vida, l’esperança de curació futura, etc.) així com els espais (hospitals, clíniques, consultes, sanatoris, etc.). En aquest sentit, aquest monogràfic de la revista Mètode constitueix una aproximació diversa que corrobora bé moltes de les dimensions ací exposades.
Aquest monogràfic s’inclou en les iniciatives associades al projecte Llenguatge i cultura de la salut (CSO2014-61928-EXP), subvencionat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat d’Espanya.
El monogràfic Narrar la salut. Literatura i medicina ha comptat amb la col·laboració de l’artista i professor del Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València Paco de la Torre (Almeria, 1965). Les obres, minuciosament elaborades, constitueixen una poderosa reflexió sobre la salut i la malaltia, la investigació mèdica i els espais on conflueixen metges i pacients.
