Nous entorns de coneixement
Sobre la possibilitat d’una ciència ciutadana social
La ciència ciutadana es troba en fase de consolidació amb una àmplia diversitat de pràctiques i perspectives. Les ciències socials i les humanitats hi ocupen un espai reduït malgrat l’evident dimensió social de la ciència ciutadana. En aquest sentit, la ciència ciutadana social enriqueix el concepte de ciència ciutadana tant pel fet que l’objecte de recerca pot ser també de naturalesa social com pel fet que aporta major reflexió sobre la participació activa de persones, grups o comunitats en projectes d’investigació. L’article reivindica, amb experiències, una ciència ciutadana social amb capacitat emancipadora per a les persones participants i amb habilitats per promoure accions col·lectives o polítiques públiques basant-se en un coneixement cocreat.
Paraules clau: ciència ciutadana, ciència ciutadana social, grups vulnerables, empoderament, ciència transformadora.
La ciència ciutadana s’atribueix de forma genèrica a la participació del públic a una recerca científica (Vohland et al., 2021). S’ha dit que ofereix una manera de recopilar dades massives i d’accelerar-ne el processament alhora que eleva la consciència, el coneixement i la comprensió tant dels mètodes científics com de la rellevància social dels seus resultats (Parrish et al., 2019). Alguns investigadors es mostren proclius a mantenir la generalitat i vaguetat del terme ciència ciutadana (Auerbach et al., 2019) atesa la seva joventut i la diversitat de maneres d’entendre-la i concebre-la (Haklay et al., 2020). La diversitat pot veure’s en positiu, com una manera d’enriquir la ciència ciutadana i, ja més en general, com a catalitzadora de l’eclosió d’una ciència transdisciplinària i transformadora.
El sociòleg Alan Irwin, un dels autors a qui s’atribueix el naixement del concepte, ja afirmava fa més de vint-i-cinc anys: «[El terme] ciència ciutadana evoca una ciència que assisteix les necessitats i inquietuds dels ciutadans» (Irwin, 1995, p. xi). El llibre sosté que els ciutadans poden construir coneixement fiable. No obstant això, dècades després, el nombre de contribucions amb el terme ciència ciutadana a les ciències socials i les humanitats és escàs, petit en comparació amb la quantitat d’articles publicats en revistes dels àmbits de les ciències ambientals o la biologia, que dominen la ciència ciutadana (Kullenberg i Kasperowski, 2016). Tot i això, existeix un creixent consens que les ciències socials i les humanitats resulten necessàries per a la maduració de la ciència ciutadana, tant pel fet que l’objecte de la recerca pugui ser també de naturalesa social com pel fet que aquestes disciplines puguin aportar una reflexió més elaborada sobre la participació en projectes de ciència ciutadana (Tauginienė et al., 2020).
«El nombre de contribucions amb el terme ciència ciutadana a les ciències socials i les humanitats és petit en comparació amb la quantitat d’articles publicats en els àmbits de les ciències ambientals o la biologia»
En l’àmbit de política científica, es respiren aires de canvi en les línies de finançament que està enllestint la Comissió Europea amb el programa Horizon Europe. S’hi endevina una recerca oberta i accessible, plantejada sobre missions orientades a reptes que cal respondre urgentment i col·lectivament. La crisi de la COVID-19 o les accions contra el canvi climàtic són agafades com a exemples per motivar que la societat civil sigui molt més que una mera còmplice en els projectes de recerca finançats. Dins el programa europeu de finançament, la ciència ciutadana és candidata a representar un paper notable, atès que s’espera tant una ciència intensament participada i compartida, des de la seva gestació fins a la seva comunicació pública, com una ciència accionable, que aporti polítiques públiques basades en evidències a través d’una conversa activa amb la ciutadania (Tornasi i Delaney, 2020).
Aquest article vol donar raons per estendre la idea d’una ciència ciutadana social (Perelló, Mayer et al., 2020). A través d’experiències particulars, vol exposar què hi pot haver de distintament social en la ciència ciutadana. De quina manera les ciències socials poden contribuir a la consolidació de la ciència ciutadana? De quina manera una ciència ciutadana i social és rellevant?
CoAct: una ciència ciutadana i social
En el projecte europeu CoAct, iniciat en 2020 amb una durada de tres anys, entenem la ciència ciutadana social com una recerca codissenyada (Senabre et al., 2018) i impulsada per grups que comparteixen una preocupació social (Bonhoure et al., 2019). El projecte posa a prova un model de ciència ciutadana social amb tres accions i una convocatòria oberta de projectes. Persones erigides com a expertes en el terreny hi esdevenen coactores de recerques que aborden quatre grans reptes socials: salut mental, atur juvenil, justícia ambiental i igualtat de gènere (Figura 1).
A Barcelona, al pilot CoActuem per la Salut Mental, les persones amb experiència pròpia en salut mental i els seus familiars actuen com a persones coinvestigadores per explorar, caracteritzar i vigoritzar les seves xarxes de suport social. És amb aquestes persones amb qui codefinim, codissenyem i cocreem la recerca de ciència ciutadana social. Les xarxes de suport social són considerades essencials per a una òptima atenció i cura orientades a la recuperació de les persones amb problemes de salut mental (Bonhoure et al., 2019; Cigarini et al., 2018). En una primera etapa de la recerca, s’ha construït un entorn de coneixement format per una trentena d’associacions de persones afectades i familiars, d’organitzacions del tercer sector, d’acadèmics i de l’Administració pública. Amb ells s’ha buscat la seva cooperació perquè la recerca que desenvolupen les persones que viuen la problemàtica en primera persona acabi tenint impacte.
En el moment d’escriure aquest article, les persones coinvestigadores estan compartint vivències personals per comprendre què són les xarxes de suport social. Els seus relats seran el contingut d’un xatbot obert al conjunt de la ciutadania de manera que aquesta anirà escoltant i responent aquestes narracions. L’esforç reinterpreta la intel·ligència artificial dels xatbots i reforça una intel·ligència col·lectiva que desitja conèixer quines vivències compartim i amb qui, trobar solucions a certs dubtes que plantegen les persones coinvestigadores, descobrir els rols de les persones dins les xarxes de suport social i identificar els recursos més valuosos dins les mencionades xarxes. Durant 2022, les dades seran interpretades col·lectivament amb un format de parlament ciutadà, juntament amb les organitzacions pertanyents a l’entorn del coneixement. Es busca així que la ciència ciutadana tingui valor científic, valor individual per a cadascuna de les persones implicades i valor per a habilitar accions col·lectives i polítiques públiques a través de mesures i recomanacions degudament argumentades.
«Hi ha personal investigador que ha optat per reorientar part del seu esforç per incorporar la participació ciutadana a la seva pràctica investigadora i dotar-la d’un compromís cívic»
A les ciutats de Viena i Buenos Aires s’estan desplegant processos similars però sobre temàtiques i contextos diferents. A Viena, grups de joves en situació de risc d’exclusió coinvestigaran per extraure nou coneixement que permeti debatre i millorar una formació que faciliti la inserció laboral. A Buenos Aires, les persones que viuen en habitatges precaris sense accés a aigua potable i al costat d’un riu altament contaminat construiran i alimentaran amb les seves observacions indicadors de qualitat ambiental. La casuística quotidiana i les seves percepcions seran la base per elaborar protocols i indicadors més ajustats a interessos i necessitats de la comunitat local a través del mapeig col·lectiu de la qualitat ambiental de 64 quilòmetres del riu Matanza Riachuelo. Una convocatòria oberta sobretot a entitats del tercer sector permetrà validar a un altre nivell el procés de recerca que proposa CoAct.
Els membres del consorci de CoAct provenen de diverses disciplines científiques i de contextos ben diferents. Per tant, el mateix projecte ofereix l’oportunitat de mantenir una pluralitat de perspectives a l’hora d’aprofundir en una ciència ciutadana social acadèmicament rellevant i que alhora generi resultats accionables. L’enfocament de CoAct revisa, adapta i incorpora pràctiques que ja tenen una certa tradició dins les ciències socials, com ara la recerca comunitària (community-based research) i la recerca d’acció-participació (participatory action research) sense oblidar-ne d’altres pròpies d’artistes amb experiència de treball en comunitats (Perelló, Cigarini et al., 2020).
Una recerca més salvatge
De fet, més enllà de CoAct, hi ha personal investigador que ha optat per reorientar part del seu esforç per incorporar la participació ciutadana a la seva pràctica investigadora i dotar-la d’un compromís cívic. Darrere cada iniciativa sempre hi ha una història particular i des de cada camp de coneixement també es dona vida a la ciència ciutadana de forma distinta. En l’àmbit específic de la ciència social computacional i de les ciències de la complexitat (Perelló et al., 2012; Sagarra et al., 2016) hi ha una necessitat de superar les actuals fonts de dades opaques (les xarxes socials com a principal paradigma, amb dades pertanyents a gegants tecnològics) i d’idear una recerca més salvatge (fora del laboratori, més representativa i propera a l’activitat quotidiana). El treball de laboratori necessita simplificar la realitat i d’alguna manera descontextualitzar-la, cosa que és útil per a la construcció d’un coneixement universal i reproduïble, però a la vegada pot fracassar en la voluntat de respondre i contribuir a reptes socials immediats.
«Alguns projectes de ciència ciutadana ja han atorgat un paper emancipador a les persones que s’hi impliquen»
Reprenent la cita d’Irwin (1995), les preguntes a fer-se aleshores podrien ser: Quins mecanismes cal activar dins una recerca acadèmica per «respondre a les inquietuds i necessitats de la ciutadania»? És possible publicar la recerca en les revistes acadèmiques del màxim impacte amb el coneixement científic fiable produït per la ciutadania? Respondre afirmativament aquestes preguntes sofistica en gran manera una recerca científica. Els científics professionals van a les palpentes, de fet no tenen formació prèvia per poder assegurar-ne l’èxit. A més, especialment al context espanyol, les infraestructures científiques s’estressen davant exigències sobrevingudes que inclouen aspectes summament delicats en projectes de ciència ciutadana, com ara la privacitat dels participants o l’ètica durant la recerca amb el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR, en les seves sigles en anglès) i els marcs d’una recerca responsable (responsible research and innovation, RRI) i d’una ciència oberta en un sentit ampli (open science).
Tot i això, alguns projectes de ciència ciutadana ja han atorgat un paper emancipador a les persones que s’hi impliquen. S’organitzen dinàmiques participatives perquè la seva veu sigui més escoltada i millor corresposta en el conjunt de fases d’una investigació (Senabre et al., 2018). La recerca es pot codefinir amb estratègies de cocreació on grups i col·lectius se sentin especialment interpel·lats. Els protocols de recollida de dades i el mateix procés d’interpretació d’aquestes també poden obrir-se a la discussió i al debat. Una dada pot tenir diferent significat segons qui la llegeixi i un resultat dels obtinguts pot esdevenir més rellevant que un altre si s’hi inclouen les diverses perspectives que puguin aportar els participants. Amb dinàmiques i espais específics, la recerca científica pot enriquir-se i produir millors resultats i més originals. Se supera així el rol subsidiari habitualment assignat a les persones participants en projectes de ciència ciutadana. Es dona forma a una recerca que també funcioni fora de l’àmbit acadèmic i aporti coneixement per a totes i cadascuna de les persones implicades. S’equiparen totes les aportacions i es reconeixen per igual tots els esforços, vinguin d’on vinguin.
La qualitat de l’aire i les famílies d’un veïnat
Un exemple que explica com és d’important augmentar l’espai de participació i com de crític pot resultar augmentar la dimensió social en una recerca és el projecte xAire, un mesurament col·lectiu de la qualitat de l’aire a Barcelona que ha aconseguit conèixer la concentració de diòxid de nitrogen en 725 localitzacions diferents (Perelló, Cigarini et al., 2020). El nostre grup OpenSystems va liderar la iniciativa juntament amb altres institucions fins i tot de l’àmbit cultural. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va entendre el projecte com a part de l’exposició «Després de la fi del món».
«Amb dinàmiques i espais específics, la recerca científica pot enriquir-se i superar el rol subsidiari assignat habitualment a les persones participants en projectes de ciència ciutadana»
El nombre de punts analitzats pel projecte xAire no té precedents a la ciutat. Les dades demostren l’alta variabilitat de la contaminació i possibiliten una avaluació d’impacte en salut fiable i precisa. Els tubs de mesurament van ser curosament instal·lats per les famílies de divuit escoles de primària dels deu districtes de la ciutat. Els grups de famílies de cada escola van decidir-ne autònomament la ubicació seguint un mateix protocol. La qualitat dels resultats és indestriable del compromís i l’interès personal i col·lectiu de les més de 1.600 persones participants. Desitjaven conèixer la concentració de diòxid de nitrogen dels seus carrers. Les dades els hi donaven arguments irrefutables per instar l’Ajuntament a prendre mesures per combatre la contaminació. Tots aquests beneficis van aparellats amb les raons educatives que van servir inicialment de palanca de xAire gràcies al Consorci d’Educació de Barcelona. Va observar-se un increment de la motivació i del grau d’aprenentatge per part de l’alumnat que s’explica pel fet de participar en una recerca científica «real» tal i com hem constatat en altres experiències de ciència ciutadana (Perelló et al., 2017).
Experiments al carrer
Aprofundim sobre altres matisos de la ciència ciutadana social des de les ciències socials computacionals i les ciències de la complexitat. OpenSystems (veure taula complementària) també ha formalitzat experiments públics que busquen respondre a inquietuds socials situades i contextualitzades (Sagarra et al., 2016). Mitjançant dispositius digitals (Vicens, Perelló et al., 2018), es traslladen les metodologies de laboratori al mig del carrer. L’experiment es transforma en experiència gràcies a un dispositiu urbà d’escolta atenta. Vianants o persones del veïnat disposats a posar-se en situació reflexionen per uns minuts davant un dilema relacionat amb la inquietud compartida per una comunitat, col·lectiu o grup ciutadà concret. Les persones deixen de ser mers subjectes experimentals passius i les dades obtingudes tenen valor almenys per a la comunitat motor que desitja conèixer quina és la reacció dels seus conciutadans davant un dilema social específic.
Els resultats han tingut valor per posar en relleu les desigualtats inherents davant accions contra el canvi climàtic (Vicens, Bueno-Guerra et al., 2018), els diversos rols socials en l’àmbit de la cura i l’atenció comunitàries en salut mental (Cigarini et al., 2018) o els aspectes de gènere en les interaccions socials al carrer (Cigarini et al., 2020) només per citar-ne algunes ja publicades en revistes científiques d’alt impacte.
«Els espais de cocreació poden ser escoles, centres penitenciaris o biblioteques i les seues comunitats (grups de classe, d’interns o d’usuaris)»
Els espais de cocreació poden ser escoles, centres penitenciaris o biblioteques i les seves comunitats (grups classe, d’interns o d’usuaris). I les persones que habiten aquests espais són les que ajuden a definir la temàtica de recerca, les preguntes de recerca més rellevants i interpreten les dades juntament amb els científics. Mentrestant, els espais públics on realitzar els experiments poden ser festivals de joc (DAU Barcelona en diverses edicions), de teatre al carrer (FiraTàrrega 2017, com a part del seu espectacle inaugural o Escena Poblenou 2018) o de ciència (la biennal de ciència organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb la col·laboració d’una companyia de teatre i una escola de disseny). Però també és possible que apareguin en forma pop-up per pocs dies o poques hores a la rambla o plaça més concorreguda.
La dimensió social de la ciència ciutadana
Per acabar, hi ha una consciència creixent sobre els impactes presents i potencials, socials i polítics de la ciència. La ciència ciutadana, ambiciosa per naturalesa, està assumint la voluntat de vertebrar la sempre complexa interacció entre investigació, societat i elaboració de noves polítiques, per exemple en ares de la sostenibilitat (Fritz et al., 2019; Sauermann et al., 2020). La promesa democràtica que caracteritza la narrativa de la ciència ciutadana, més inclusiva i social, es basa en la idea que el coneixement científic està construït socialment i que, per tant, aquestes pràctiques permeten la ciutadania dirigir la investigació cap a les necessitats de la societat (Irwin, 1995).
La ciència ciutadana social té, però, encara un llarg camí per recórrer. Hi ha més voluntats i desitjos que fets i experiències concretes. No obstant això, construir una ciència ciutadana social serà per a totes les persones engrescades un viatge que valdrà la pena viure. Per als científics professionals, és un trànsit cap a una pràctica investigadora compartida, inconcebible sense escoltar, debatre i actuar amb col·lectius, comunitats i persones interessades. Tant de bo la ciència ciutadana social serveixi per augmentar els nivells de democràcia i de cohesió social, que no obviï les minories o els qui estan en una situació més vulnerable. Veient els temps d’inestabilitat i provisionalitat que ens ha tocat conviure, una recerca transdisciplinària, codissenyada i impulsada per grups que comparteixen una preocupació social sembla de vital importància.
Referències
Auerbach, J., Barthelmess, E. L., Cavalier, D., Cooper, C. B., Fenyk, H., Haklay, M., Hulbert, J. M., Kyba, C. C. M., Larson, L. R., Lewandowski, E., & Shanley, L. (2019). The problem with delineating narrow criteria for citizen science. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(31), 15336–15337. https://doi.org/10.1073/pnas.1909278116
Bonhoure, I., Cigarini, A., Vicens, J., & Perelló, J. (2019). Citizen social science in practice: A critical analysis of a mental health community-based project. SocArXiv Papers. https://doi.org/10.31235/osf.io/63aj7
Cigarini, A., Vicens, J., Duch, J., Sánchez, A., & Perelló, J. (2018). Quantitative account of social interactions in a mental health care ecosystem: Cooperation, trust and collective action. Scientific Reports, 8(1), 3794. https://doi.org/10.1038/s41598-018-21900-1
Cigarini, A., Vicens, J., & Perelló, J. (2020). Gender-based pairings influence cooperative expectations and behaviours. Scientific Reports, 10(1), 1041. https://doi.org/10.1038/s41598-020-57749-6
Fritz, S., See, L., Carlson, T., Haklay, M., Oliver, J. L., Fraisl, D., Mondardini, R., Brocklehurst, M., Shanley, L. A., Schade, S., Wehn U., Abrate, T., Anstee J., Arnold, S., Billot, M., Campbell, J., Espey, J., Gold, M., Hager, G., ... & West, S. (2019). Citizen science and the United Nations Sustainable Development Goals. Nature Sustainability, 2(10), 922–930. https://doi.org/10.1038/s41893-019-0390-3
Haklay, M., Fraisl, D., Greshake Tzovaras, B., Hecker, S., Gold, M., Hager, G., Ceccaroni, L., Kieslinger, B., Wehn, U., Woods, S., Nold, C., Balázs, B., Mazzonetto, M., Rüfenacht, S., Shanley, L., Wagenknecht, K., Motion, A., Sforzi, A., Riemenschneider, D., ... Vohland, K. (2020). Contours of citizen science: A vignette study. SocArXiv. https://doi.org/10.31235/osf.io/6u2ky
Irwin, A. (1995). Citizen science: A study of people, expertise and sustainable development. Routledge.
Kullenberg, C., & Kasperowski, D. (2016). What is citizen science? – A scientometric meta-analysis. PloS ONE, 11(1), e0147152. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0147152
Parrish, J. K., Jones, T., Burgess, H. K., He, Y., Fortson, L., & Cavalier, D. (2019). Hoping for optimality or designing for inclusion: Persistence, learning, and the social network of citizen science. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(6), 1894–1901. https://doi.org/10.1073/pnas.1807186115
Perelló, J., Cigarini, A., Vicens, J., Bonhoure, I., Rojas-Rueda, D., Nieuwenhuijsen, M. J., Cirach, M., Daher, C., Targa, J., & Ripoll, A. (2020). Large-scale citizen science provides high-resolution nitrogen dioxide values and health impact while enhancing community knowledge and collective action. SocArXiv Papers. https://doi.org/10.31235/osf.io/4snhf
Perelló, J., Ferran-Ferrer, N., Ferré, S., Pou, T., & Bonhoure, I. (2017). High motivation and relevant scientific competencies through the introduction of citizen science at Secondary schools. En C. Heredotou, M. Sharples, & E. Scanlon (Eds.), Citizen inquiry (p. 150–175). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315458618
Perelló, J., Mayer, K., Franzen, M., Arza, V., & Albert, A. (2020). Citizen social science – active citizenship versus data commodification. Humanities & Social Sciences Communications. https://www.nature.com/collections/cihfchiheh
Perelló, J., Murray-Rust, D., Nowak, A., & Bishop, S. R. (2012). Linking science and arts: Intimate science, shared spaces and living experiments. The European Physical Journal Special Topics, 214(1), 597–634. https://doi.org/10.1140/epjst/e2012-01707-y
Sagarra, O., Gutiérrez-Roig, M., Bonhoure, I., & Perelló, J. (2016). Citizen science practices for computational social science research: The conceptualization of pop-up experiments. Frontiers in Physics, 3, 93. https://doi.org/10.3389/fphy.2015.00093
Sauermann, H., Vohland, K., Antoniou, V., Balázs, B., Göbel, C., Karatzas, K., Mooney, P., Perelló, J., Ponti, M., Samson, R., & Winter, S. (2020). Citizen science and sustainability transitions. Research Policy, 49(5), 103978. https://doi.org/10.1016/j.respol.2020.103978
Senabre, E., Ferran-Ferrer, N., & Perelló, J. (2018). Participatory design of citizen science experiments. Comunicar, 54, 29–38. https://doi.org/10.3916/C54-2018-03
Tauginienė, L., Butkevičienė, E., Vohland, K., Heinisch, B., Daskolia, M., Suškevičs, M., Portela, M., Balázs, B., & Prūse, B. (2020). Citizen science in the social sciences and humanities: The power of interdisciplinarity. Palgrave Communications, 6, 89. https://doi.org/10.1057/s41599-020-0471-y
Tornasi, Z., & Delaney, N. (Eds.). (2020). Citizen science and citizen engagement. European Comission. https://doi.org/10.2777/05286
Vicens, J., Bueno-Guerra, N., Gutiérrez-Roig, M., Gracia-Lázaro, C., Gómez-Gardeñes, J., Perelló, J., Sánchez, A., Moreno, Y., & Duch, J. (2018). Resource heterogeneity leads to unjust effort distribution in climate change mitigation. PloS ONE, 13(10), e0204369. https://doi.org/10.1371/journal.
pone.0204369
Vicens, J., Perelló, J., & Duch, J. (2018). Citizen Social Lab: A digital platform for human behavior experimentation within a citizen science framework. PloS ONE, 13(12), e0207219. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0207219
Vohland, K., Land-Zandstra, A., Ceccaroni, L., Lemmens, R., Perelló, J., Ponti, M., Samson, R., & Wagenknecht, K. (Eds.). (2021). The science of citizen science. Springer International Publishing.
